CELOBERT

Modest Urgell

FINS ARA FA UN MES es va poder veure al Museu Van Gogh d’Amsterdam l’exposició Jean-François Millet: sembrant les llavors de l’art modern, una mostra sobre la increïble influència que va arribar a tenir Millet en l’obra de Van Gogh, Munch, Monet o Dalí. A l’exposició, plena de crepuscles, segurament hi devien faltar les pintures de Modest Urgell, i és una gran llàstima, perquè L’Àngelus no va fascinar-lo pas menys que al mateix Dalí.

Tots dos tenien un caràcter obsessiu i Urgell, a més, en presumia. Va pintar mil vegades el mateix crepuscle per demostrar que no pots banyar-t’hi dos cops, per més que el pintis i el repintis com fa cada dia la natura. Al final de la seva vida, Urgell recordava que, quan tenia vuit anys, una gitaneta va agafar-li la mà i va dir-li la bonaventura: “ Tu vivirás de una hora, resalao, y esa hora será el atardecer ”. I així va ser, va viure de l’hora crepuscular del quadre de Millet. Després de molta misèria, el seu primer èxit va ser una medalla a Madrid l’any 1876 per una pintura de títol tan milletià com El toque de oración. El quadre es va fer molt famós i va marcar-li el camí cap a l’èxit. A El murciélago. Memorias de una patum, Urgell hi versiona i adapta en un dibuix L’Àngelus de Millet. Afegeix darrere la parella de pagesos un ratpenat i hi escriu que “ un ángelus o toque de oración se encuentra en todas partes al brillar las primeras estrellas ”.

Urgell va romantitzar el realisme de Millet, va transportar la religiositat dels personatges i així va poder treure les figures i reduir la presència humana al mínim, per tal que fos el nostre esperit, que omplís la pintura. Havia fet d’actor, de director d’escena i d’autor teatral, les seves pintures són decorats wagnerians, tendeixen a l’abstracció i t’embolcallen com les grans pintures ambientals del vint, com Rothko, Pollock o Miró.

L’exposició de Modest Urgell que aquests dies pot veure’s al Museu d’Art de Girona es tanca mostrant la influència que va tenir sobre Miró, Dalí, Rusiñol o Anglada-Camarasa. La fecunditat d’Urgell no m’estranya, els seus colors són com una placenta de pintura. Un dels quadres més impressionants de l’exposició és el petit Ball de gegants de nit pintat a Olot, que sembla la baula entre un retaule gòtic i una pintura d’Anglada-Camarasa. El gòtic romàntic, l’atmosfera de la ruïna catalana, la solitud fantasmagòrica i orgànica, el drama íntim i universal... És molt agradable reveure de tant en tant la pintura d’Urgell, com un viatge que et torna de nou a un país de paisatges interiors.

El + vist

El + comentat