Publicitat
Publicitat

CELOBERT

Ocells A l’estiu

HA SORTIT LA PRIMERA Guia de camp dels ocells de Catalunya no adaptada d’una guia forana. És un volum impressionant que cataloga, retrata i explica 336 espècies, amb 1.800 fotografies molt llamineres, perquè els ocells són tan agradables a la vista com les flors i la fruita. Flors i fruites que volen, carregades de secrets. La fotografia digital ja permet retratar els ocells amb tota la seva gràcia, amb les ales esteses, en els moments més expressius. L’autor de les fotos, Fran Trabalon, les ha triat amb un gust exquisit. És un llibre per contemplar tranquil·lament a casa, amb la boca oberta.

He parlat amb l’altre autor del llibre, Carlos Alvarez-Cros. “Ens pensem que ho sabem tot, dels ocells, i no en sabem res!”, diu. Fa vint anys que Alvarez segueix els ocells de la Vall d’Aro, un paratge força ric, amb mar i bosc: “Tenim detectats més ocells aquí que en tota la Garrotxa”.

¿És un bon moment, a l’estiu, per als ocells? “No gaire, perquè no hi ha els migradors. Ara tenim gavians, falciots, orenetes... Abans el passeig de Sant Feliu era ple de nius d’oreneta, ja no n’hi ha. El pardal també va molt a menys. Sense el bestiar s’ha reduït un 20% els últims 20 anys... Però el ballester, que és migrador, està anant a més, l’any passat van ser aquí tot l’estiu i això vol dir que van criar... Els coloms, les tórtores turques... I als Jardins Juli Garreta hi crien garses, verdums, mallerengues, cardines... Hi crien bruels, l’ocell més petit d’Europa... No sé per la festa major com s’ho passen, però llavors ja tenen feta la cria. El corb marí emplomallat és important, a tot Catalunya n’hi ha entre 20 i 50 parelles, i a Sant Feliu en tenim 6, i han criat. A l’agost venen de les Balears. És un ocell superprotegit. L’any passat vam perdre la cria d’un niu de corb marí per culpa del rescat d’un escalador a la via ferrada. Amb aquesta via van fer malbé un niu de xoriguer amb tots els ous...”

Com es comporta, un ocell, a l’estiu? Piula més, no? “A la primavera i l’estiu piulen més perquè han d’expressar que són en el seu territori. A l’hivern la majoria no defensen territori perquè ja no tenen els petits. A l’hivern els convé més aplegar-se en estols i anar cap aquí i cap allà. Per això se’ls sent menys. Ara amb la calor, per refrescar-se, van als punts d’aigua a banyar-se. Els ocells de secà, perdius, pardals, es banyen en sorra. I els gaigs fan un bany curiós, en àcid fòrmic. Se’n van a un formiguer i es barregen amb les formigues, i les formigues, per defensar-se, polvoritzen àcid fòrmic, i això els va bé perquè els desparasita”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT