02/03/2017

2114: Una Odissea

2 min
Toni Sala

En l'acte institucional de commemoració del centenari del 9-N, l’historiador va fer una petita introducció a partir del també centenari de 1714. Va continuar amb un repàs sumari a la creació de la Mancomunitat (un altre 14), la seva dissolució per la dictadura de Primo de Rivera, la restauració de la Generalitat durant la Segona República i la seva supressió durant quaranta anys pel franquisme. A continuació, l’historiador va fer un repàs detallat del segle XXI per explicar com havíem arribat els catalans a l’actual prosperitat.

El 9-N que ara celebràvem, va dir, va marcar un nou punt d’inflexió. L’anomenat “Procés” va acabar amb el judici dels governants catalans que havien organitzat el 9-N, inclòs el president. A partir d’aquí es va sotmetre el catalanisme a un període de repressió. Es van inhabilitar una desena de polítics i es va acabar per suspendre la Generalitat durant els preparatius il·legals d’un referèndum d’autodeterminació. Nominalment, la Generalitat no estava suspesa, però entre inhabilitacions i recursos es va acabar implantant un govern titella. No era cap novetat històrica, va dir l’historiador, i va recordar el repàs que havia fet del segleXX. La repressió va comportar nombrosos empresonaments, principalment d’activistes de la CUP, i el tancament de mitjans de comunicació, però els catalans estaven acostumats a la resistència i, contràriament al que s’havia dit, tampoc va ser difícil per a l’Estat trobar la col·laboració i l’entesa de prohoms per evitar mals majors, i Europa ho va veure amb bons ulls.

Naturalment, van ajudar-hi els populismes desencadenats durant els anys vint i la demanda d’ordre per part de la mateixa població catalana. Durant el XXI van donar-se èpoques de distensió, que van tenir el seu pic en les abdicacions reials (quatre en un segle), i en concessions com ara permetre la construcció del corredor mediterrani als anys 40 amb finançament privat, o una certa tolerància amb la llengua (ja residual) i la cultura catalanes, també a càrrec del mecenatge particular.

L’historiador va acabar avisant, però, que ara els temps havien canviat i que, per la seva història, els catalans també tenien dret a participar en la repoblació dels nous planetes. El 2114 era un any amb prou ressonàncies històriques per començar a reivindicar un petit planeta propi entre els mil milions de planetes habitables descoberts els últims anys, i que Espanya no havia de veure-ho com res que anés en contra seva, sinó que seria una oportunitat de modernització permetre als catalans instal·lar-s’hi, etc.

stats