Operació rescat de nois extutelats que dormen al carrer

L’Espai Antiracista i altres ONG troben allotjament i famílies d’acollida a uns quaranta joves desemparats

Una vintena de joves tutelats, tots d’origen immigrant i alguns majors d’edat però que continuen al centre de la Generalitat perquè s’han acollit a pròrrogues d’estada, van abandonar ahir el centre Les Planes, de Sant Gregori, i es van dirigir a la seu dels serveis territorials d’Afers Socials per denunciar que viuen en condicions de saturació i reben un tracte que no consideren adequat. L’acció de protesta es va produir arran de l’expulsió d’un dels joves, major d’edat, al qual li van trobar marihuana. Una vintena de companys es van solidaritzar amb ell i van decidir que marxaven també del centre. Després d’una mediació a la seu de la delegació d’Afers Socials, tots els joves van tornar al centre però amb el compromís de continuar avui les converses amb la Generalitat, on portaran una llista de reivindicacions. Aquest incident demostra la tensió que es viu en aquests centres de menors, on hi conviuen també joves que ja han complert els 18 anys, que sovint acaben sent expulsats i abandonats.

El cas viscut ahir és un de tants que expliquen, en bona part, la crida que difon, a través de les xarxes socials i altres canals, l’Espai Antiracista Salt-Girona: “Urgent: necessitem 30 matalassos, mantes, coixins i roba de llit”. Els matalassos i la roba de llit són per a joves immigrants, la majoria d’ells majors de 18 anys i extutelats per la Generalitat, que han dormit al carrer durant mesos, patint fred i passant gana, por i angoixa, que alguns d’ells han intentat mitigar esnifant cola, fumant porros o prenent fàrmacs.

Els últims mesos a Girona i Salt hi havia hagut una quarantena de joves immigrants dormint al carrer, a vegades al ras, a vegades aixoplugats en algun pàrquing o en alguna nau industrial abandonada, o amuntegats en cases ocupades en condicions de salubritat ínfimes.

A principis d’aquesta setmana no n’hi havia cap que dormís al carrer, però ahir ja n’hi tornava a haver quatre. Que s’hagi aconseguit treure del carrer els quaranta que hi havia hagut i que s’intenti fer el mateix amb aquests quatre i els que aniran apareixent és gràcies a l’Espai Antiracista Salt-Girona, que en col·laboració amb altres entitats, com Girona Acull, la Fundació SER.GI o la Coordinadora d’ONG de les Comarques Gironines, han decidit actuar davant la “impassibilitat” de les administracions per solucionar el problema, i han tret aquests nois del carrer ajudant-los a trobar alguna família que els aculli o a dotar de mobiliari i estris necessaris per viure en els diversos pisos de la Sareb, l’anomenat banc dolent, que han ocupat a Girona i Salt.

Amb crides com la que han penjat aquests dies a les xarxes socials, han aconseguit matalassos, llits, mantes i neveres, entre altres coses, per a la vintena de nois que dormien al carrer i que ara s’allotgen en alguns dels pisos ocupats. La resta han trobat una llar gràcies a tretze famílies que, atenent la crida de l’Espai Antiracista, s’han ofert a cedir a un d’aquests joves una habitació que tenien lliure, i alhora a donar-los el suport i el caliu familiar que van perdre en el moment que van embarcar en una pastera o en un ferri d’amagat per travessar l’Estret de Gibraltar.

Les entitats també han facilitat que alguns dels nois s’allotgin o facin àpats a l’alberg municipal de Girona, on se’ls dona també suport per preparar la seva emancipació.

“Salvar vides i evitar el racisme”

“Hem fet aquesta feina que haurien d’haver fet les administracions perquè volíem salvar vides i perquè les situacions que vivien aquests joves eren generadores de racisme”, diu Mostafà Shaimi, membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona. “Dormir al carrer durant mesos destrossa qualsevol persona. En la feina que fem d’acostament a aquests joves per oferir-los suport, jo he estat amb ells de matinada, els he acompanyat mentre s’escalfaven al voltant d’una foguera per combatre el fred, i n’he vist alguns esnifant cola, fumant marihuana o prenent pastilles que els havien venut indigents en tractament per algun trastorn mental”, afegeix.

A més, diu Shaimi, la situació en què es troben aquests nois, que de vegades es veuen obligats a robar per sobreviure, fomenta el racisme i propicia que la policia els assetgi a cada moment. “No podíem tolerar que no es fes res per evitar que seguissin al carrer”, afegeix el representant de l’Espai Antiracista. Aquesta entitat prepara accions de protesta, juntament amb altres ONG, per exigir a les administracions públiques mesures per evitar que aquests joves es vegin abocats a viure i dormir al carrer, i condemnats, per tant, a la marginalitat.

La gran majoria dels que han rebut el suport de l’Espai Antiracista i altres entitats per sortir del carrer havien estat tutelats per la Generalitat. Quan van fer 18 anys, i com que no podien entrar en un dels pisos per a joves d’entre 18 i 21 anys perquè no hi ha prou places disponibles, se’ls va prorrogar l’estada al centre però, segons Shaimi, se’ls va acabar expulsant per “incidències mínimes”, avalades per informes “subjectius que només recullen la versió dels educadors”. L’Espai Antiracista sosté que el fet que es vagin prorrogant les estades dels tutelats que compleixen els 18 anys als centres genera sobreocupació. També explica que, per atendre l’allau de demanda, s’han adaptat cases de colònies sense les infraestructures ni les ràtios de personal adequades per atendre correctament els infants i adolescents tutelats. Tot plegat, segons l’entitat, genera problemes de convivència i es busca qualsevol excusa per expulsar-los. Qualsevol petit incompliment de la normativa del centre que cometin els nois majors d’edat és motiu d’expulsió. “El mateix sistema expulsa els joves, que d’un dia per l’altre es troben al carrer, sense cap suport, sense haver fet cap treball de preparació d’emancipació, sense saber on demanar feina. Molts no tenen el número d’identitat d’estranger (NIE), per la qual cosa no poden empadronar-se ni obtenir permís de treball ni sol·licitar ajudes, diu Shaimi.

L’Espai Antiracista insisteix que si l’administració no està disposada a posar recursos que permetin a aquests joves viure de manera emancipada (habitatge, feina, papers...) sinó que els deixa al carrer abandonats, hauran de buscar-se la vida en la petita delinqüència, i això encara s’agreujarà perquè la duresa del carrer fa que ningú pugui sobreviure-hi sense acabar enganxat a les drogues. A més, hauran de suportar una constant pressió policial, amb identificacions a cada moment.

Expulsions “justificades”

La directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat, Ester Cabanes, admet que hi ha casos de joves que s’han hagut de quedar al carrer després de ser expulsats del centre on estaven acollits, però assegura que les expulsions es produeixen “per raons justificades”. Per exemple, perquè el jove incompleix les normes del centre, perquè ha comès algun robatori o perquè falten al respecte. “No és la nostra intenció deixar-los abandonats. Si després de ser expulsats tornen a demanar-nos suport per qüestions relacionades amb la seva documentació o per apuntar-se a cursos de formació, mai se’ls ha negat l’ajut”, assegura Cabanes.

El degoteig no s’atura

La responsable d’Atenció a la Infància i a la l’Adolescència nega que a Girona i a la resta de Catalunya la Generalitat no hagi fet res per afrontar aquest problema. Assegura que s’han ampliat els recursos a l’àrea de suport per als majors de 18 anys amb la creació de més pisos i amb mesures com l’allargament de l’estada al centre dels nois que arriben a la majoria d’edat. També es treballa, segons Cabanes, per atomitzar els grans centres en centres més petits, tot i que admet que el problema no està resolt perquè el degoteig de joves immigrants no s’atura, tot i que n’arriben menys que els últims anys. Si l’any 2018 en van arribar 3.700 a Catalunya, l’any passat la xifra va baixar a 2.200, segons la DGAIA. Actualment la Generalitat té sota la seva tutela uns 4.400 menors immigrants, uns 2.900 dels quals són majors d’edat. Una xifra que anirà augmentant perquè alguns dels menors compliran els 18 i perquè n’aniran arribant. “La nostra intenció és ajudar-los i crear recursos per a ells”, afirma Cabanes.

El + vist

El + comentat