Oposició veïnal al König de la pujada de Sant Domènec

GironaLa imatge que il·lustra aquesta peça ajuda a entendre la crispació de molts veïns del Barri Vell davant la possibilitat que es faci un König a la pujada de Sant Domènec. “¿Saben quin nivell de contaminació i de fressa implica que diàriament desenes de furgonetes i camionetes proveeixin tots aquests restaurants en carrers estrets? Això afecta la salut dels veïns!”, exclama l’escriptor Pau Planas. “Són carrers de dimensions reduïdes amb edificis de quatre plantes. Només la immissió de soroll produït aquí pel trànsit de 400 persones per torn fa incompatible aquesta activitat amb el valor patrimonial, el manteniment de la qualitat residencial i de la qualitat ambiental que ha de tenir aquest racó de la ciutat”, raona el gestor cultural Joan Pluma.

Altres punts de vista

No tothom opina igual, per descomptat. Fèlix Xunclà, codirector del portal Pedres de Girona, intenta ampliar la perspectiva dels veïns amb aquest exemple: “Al carrer Ciutadans, en un casalot del segle XV, hi ha instal·lat el Tagliatella. Una empresa que descarrega tràilers de menjar congelat a la plaça de Catalunya perquè no pot accedir directament al local. ¿Algú sap quantes places té? ¿Ha ocasionat algun merder?” “Quan la meitat d’aquest local estava ocupat per l’amic Ensesa (e.p.d.) i les seves tines d’àcid per cromar, o l’altra meitat per la polsosa activitat de fusteria de l’amic Armand Lladó, algú se n’havia preocupat gens ni mica?”, es pregunta Xuclà. “¿Algú sabia que existien en aquell indret les restes d’un antic teatre-ball? ¿Algú pot assegurar que el projecte no és respectuós amb aquestes restes?”, demana.

“Pot quedar força vistós”

“De la mateixa manera que fins ara hi havia hagut dos negocis, i ningú no patia per si hi havia o no un teatre que ningú es preocupava per veure, ara el podrà veure tothom i pot quedar un espai força vistós”, diu Pere Garcia, crític teatral jubilat. “Que preocupin o no les 400 persones a encabir-hi, si faran soroll o molestaran als veïns és una altra història. El local s’havia pogut veure algun cop per Temps de Flors i fa uns anys va ser un magnífic escenari d’un íntim i esplèndid espectacle de Temporada Alta i, la veritat, feia força pena. Si ara algú el vol rehabilitar, per què tant d’enrenou? Si molesten les conseqüències d’un espai de restauració, que surti algú i hi munti un altre negoci, però que algú faci alguna cosa per evitar que segueixi amagat i deixat. I, sisplau, no carreguem sempre els neulers a l’Ajuntament”, conclou Garcia.

“Una iniciativa que contribueixi a descobrir al gran públic aquest extraordinari indret mereixeria, d’entrada, una aprovació”, afirma el periodista Joan Ventura. Entén que els veïns demanin un plantejament públic per salvaguardar el patrimoni de l’Odeon, i això li fa pensar “en els diners que es necessiten per reformar el conjunt del cinema Modern i els que fan falta per convertir la Casa Pastors en un museu d’art contemporani”. “I, esclar, la migradesa de pressupostos dels museus municipals que fa anys que tenen les partides ultracongelades. L’administració no pot assumir-ho tot, perquè posats a demanar podem afegir-hi el teatret de l’antic Centre Cultural de l’Amistat, situat sobre el centre jueu de la plaça de l’Institut Vell. I posats a somiar, quina meravella seria recuperar la Sala Odeon per fer-hi ball, teatre, dansa, música...”, apunta Ventura.