GironaAquesta tardor a l’Auditori de Girona comença sota el signe de les efemèrides: primer, els 125 anys de Frederic Mompou i Dencausse; ara, el centenari del naixement de Leonard Bernstein. Es veu que a part de ser un llegendari director d’orquestra i pedagog, el compositor hebreu nascut a Massachusetts també tenia una gran predilecció pel call de Girona, que va poder visitar en diverses ocasions. Per això, l’orquestra més antiga de la ciutat (L’OdG - Orquestra de Girona), el dissabte 6 d’octubre, li va proposar un homenatge en forma de concert a la Sala de Cambra, que incloïa també a la carta altres compositors nord-americans.
L’obra d’obertura era del britànic Gustav Holst, la suite ‘Saint Paul’s’, no dedicada a l’apòstol sinó a una institució escolar on el compositor va ser professor. Al llarg de les quatre seccions, discorre amb harmonies simples i plaents, d’inspiració folklòrica però administrades amb dosis generoses de sentit líric, adequades per a un vespre de primera tardor. Es va seguir amb l’atmosfèrica i espectral ‘Grover’s corner’, d’Aaron Copland, i un parell de composicions per a pel·lícules de John Williams (l’únic autor viu del programa), amb el seu habitual registre tardoromàntic, una mica previsible i recarregat. La formació sonava compacta i el programa era clarament de vocació popular, potser amb la visió d’arribar a nous públics. Aquesta aproximació també es notava en el vestuari consensuat pels músics, abillats amb camises de colors, cosa que donava un to informal i proper, un tarannà familiar que va impel·lir alguns membres de l’orquestra a repetir en 'pizzicato' un tema de Mozart disparat al mòbil d’un espectador més distret. Per la seva banda, els assistents tampoc es van abstenir d’aplaudir entre moviments, cosa que difereix de l’etiqueta convencional.
Amb 18 instrumentistes a l’escenari, bàsicament les cordes, acompanyades de piano i percussió, feia de director el 'concertino' Vladimir Kunça, que també va lluir en les parts de violí solista que li pertocaven. Kunça va dedicar en nom de l’orquestra l’'Adagio' de Samuel Barber a la difunta Montserrat Caballé, gest naturalment molt ovacionat per la platea. Amb tot, l’execució d’aquesta coneguda partitura (votada el 2004 com la "melodia més trista de sempre") va sortir una mica tremolosa i incipient, com si li faltés algun rodatge. Però el públic gaudia igualment, i la formació va respondre amb una interpretació molt més evocativa i rítmica, amb empenta i color (era la paraula del dia), de les obres de Bernstein que cloïen el programa, entre les quals, inevitablement, diferents arranjaments extrets de ‘West Side story’, defensablement la seva creació amb més renom. L’estil de Bernstein destil·la una assignatura pròpia, accessible, però també lumínica i ufanosa, rica en sensibilitat, balancí i intensitat dramàtica, com és el cas de ‘Maria’ o ‘America’, aquesta última repetida posteriorment en el bis.
L’estació continuarà a l’Auditori de Girona aquest dijous 11 amb la presentació del nou espectacle ‘(D)ones’ per part del grup d’havaneres Les Anxovetes, ben conegut per les seves emfàtiques prestacions vocals. Serà l’estrena d’aquest conjunt gironí a la Sala Montsalvatge.
