‘Pasturisme’, o les granges com a atractiu turístic

GironaUn estudi del Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha explorat el potencial turístic del pasturisme a les comarques de Girona. A grans trets, el pasturisme es pot definir com un producte turístic que consisteix a visitar granges en actiu on treballen pastors i ramaders. No es tracta d’un producte nou, perquè una quinzena d’explotacions de les comarques gironines l’ofereixen des de fa ja uns quants anys, la qual cosa demostra que hi ha una petita veta de mercat que està interessada en aquest producte.

En canvi, el nom sí que és nou, i s’ha creat a partir de la contracció dels mots pastura i turisme. Aquesta denominació és idea de Neus Monllor, que, juntament amb Emma Soy (totes dues són doctores en geografia i medi ambient), és l’autora de l’estudi Pasturisme: un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur, que van presentar fa unes setmanes.

“El nom se’m va acudir un dia dinant amb un amic. Quan vaig presentar la proposta al Patronat de Turisme vaig pensar: «O els encantarà o no entendran res»”, explica Monllor, i afegeix: “Amb el terme pasturisme passa com amb enoturisme, que en un moment determinat s’encunya un concepte per a una realitat que ja existeix. Perquè de visites a cellers ja se’n feien abans que no se’n digués enoturisme, tal com passa ara amb les visites a les granges”.

Conèixer de prop una realitat

Monllor i Soy van guanyar el 2015 la beca de recerca i investigació turística Yvette Barbaza que atorga el Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Van centrar la recerca en l’avaluació de la viabilitat del pasturisme com a producte de turisme vivencial innovador a les comarques gironines. “El pasturisme és una experiència turística basada en l’activitat agrària i alimentària vinculada a la pastura”, explica Monllor.

Hi ha algunes explotacions més preparades que altres, però el resultat a les granges on ja es fa és positiu per als visitants i per als ramaders i pastors. “Els visitants poden descobrir i conèixer el món ramader, els paisatges, les persones que hi treballen i els aliments que produeixen. Poden conèixer de prop una realitat prou desconeguda”, diu Monllor. “D’altra banda, permet que els pastors i ramaders donin a conèixer al consumidor final la seva feina i el producte que elaboren. Senten un reconeixement pel seu ofici, i això augmenta la seva autoestima”, afegeix. “El sector agrari està en un moment difícil, sobretot els pastors, i aquesta és una proposta que els pot ajudar a fer que visquin una mica millor. El nínxol de mercat és petit, però pot créixer i ser suficient per ajudar els que s’hi vulguin sumar”, opina Monllor.

Experiències vivencials

El treball realitzat per Monllor i Soy s’ha fixat en el turisme vivencial i en experiències ja existents al País Basc, els Alps italians, Nova Zelanda i també Catalunya, amb programes com Benvinguts a Pagès, Vine a Pagès! Experiències Agroturístiques al Ripollès, Pirineu de Girona o Visita Granges. Aquest últim és el que està més consolidat, funciona des de fa uns quatre anys i aplega set explotacions de la Garrotxa, gairebé la meitat de les que ja es poden visitar a les comarques de Girona.

“La idea de fer una cosa conjunta va sortir d’un estudi de l’àrea d’Indústria i Empresa de l’Ajuntament d’Olot, que va identificar el sector agroalimentari com la part més important de l’economia de la comarca”, explica Joan Bassets, president de Visita Granges. “Inicialment va néixer de l’interès d’acostar el sector al consumidor, perquè pogués entendre el lot sencer: paisatge, empresa i producte”, afegeix. Bassets no és ramader, sinó veterinari especialitzat en producció ecològica i assessor de granges que volen passar a la producció ecològica.

“El pasturisme és una idea interessant però de desenvolupament complex, perquè molts productors no arriben a tenir el producte final. Tot i així, es pot estendre a gairebé tot Catalunya, no només a les comarques gironines”, assegura. Bassets assenyala que a la Garrotxa hi ha la cooperativa La Fageda, fundada el 1982, que va ser una precursora en rebre visitants. “La visita a una granja genera un plus. El visitant entén molt millor el procés que s’hi fa, i al ramader li puja l’autoestima perquè se sent valorat”, diu Bassets.

Pla per implementar-lo

Des del Patronat de Turisme Costa Brava Girona veuen “amb molt d’interès” l’evolució que pot tenir el pasturisme. “Encaixa en les propostes del Club d’Enogastronomia del Patronat pensat per generar experiències”, opina Jaume Marín, director de màrqueting del Patronat. “Això és com el turisme rural fa 15 o 20 anys; en molts casos, ara són més empresaris turístics que pagesos. Però no se’ls pot fer canviar el model de cop, s’ha de fer progressivament”, afegeix. “No han de convertir-se en agents turístics, han de seguir sent pastors o ramaders. Però l’activitat els aportarà coneixement i reconeixement”, apunta Monllor.

L’estudi conclou amb una proposta d’un pla d’implementació del pasturisme en quatre anys perquè les potencialitats que s’han identificat siguin una realitat els pròxims anys, tot i que també se’n marquen les mancances. “Cal definir millor el producte, perquè tots són molt semblants: visita i tast al final -diu Monllor-. També s’ha d’ajudar els ramaders a fer bé el relat de la visita, així com a tenir-ne de diferents, segons el públic que tenen. No es pot explicar de la mateixa manera a una escola que a persones adultes o a visitants més entesos”. I afegeix: “També cal que puguin rebre visites en més llengües que el català i el castellà”.

“Cal estructurar una venda i una comercialització del que es fa a les explotacions, perquè només que la gent els fes una compra a l’any els ajudaria moltíssim. I això cal que estigui estructurat”, destaca Monllor. “Comprar és una política agrària directa que podem fer com a consumidors, i comprar directament als pastors i ramaders els ajuda molt”, assegura Monllor.