CULTURA

Peralada commemora els 400 anys de la mort de Cervantes

La biblioteca del castell acull una mostra

Una escultura de fusta, que és la interpretació que ha fet l’artista altempordanès Antoni Federico sobre el cavall imaginari Clavileño, dóna la benvinguda als visitants a la biblioteca del castell de Peralada, que des del cap de setmana passat acull una exposició per commemorar els 400 anys de la mort de l’escriptor Miguel de Cervantes (1547-1616).

La col·lecció cervantina, que va iniciar l’empresari i polític Miquel Mateu i Pla, reuneix uns 5.000 volums i és una de les més importants en mans privades. D’aquests volums, un miler corresponen a diferents impressions i traduccions de la seva obra més destacada, L’enginyós cavaller don Quixot de la Manxa, considerada una de les més importants de la literatura universal. Hi ha traduccions en prop de quaranta llengües, entre les quals l’esperanto, el farsi o l’islandès.

També hi ha un manuscrit d’ El Quixot en armeni, datat del 1860, en què l’editor, per fer el seu llibre, va fer malbé d’altres Quixots en retallar-ne gravats o litografies.

Exemplars de bibliòfil

“La de Miquel Mateu és una col·lecció de bibliòfil, per tant, el visitant el que trobarà són peces extraordinàries: primeres edicions, primeres edicions prínceps, edicions pirata o clandestines, manuscrits, etc.”, explica Inés Padrosa, bibliotecària del castell de Peralada. Entre els exemplars destacats hi ha una impressió sobre suro i una edició japonesa en què les il·lustracions caracteritzen el Quixot com un cavaller samurai.

L’exposició també recull l’evolució iconogràfica del Quixot i el seu escuder Sancho Panza i la seva plasmació en les pintures a l’oli de Sert, les aquarel·les de Tusell, els gravats de Coypel, Van der Banck, José del Castillo, Johannot, Doré i Pinelli, o les litografies de Dalí. La iconografia cervantina va ser una de les primeres que van entrar en el món del marxandatge i encara s’hi manté.

Del pintor figuerenc també s’exhibeix la dedicatòria quixotesca que va fer a Miquel Mateu, a qui va definir com el “Quixot de Portlligat”. L’exposició també mostra adaptacions del text per a infants i adolescents.

Contextualitzar Cervantes

La mostra fa una passejada per la literatura del Segle d’Or, coetània de l’escriptor, amb obres i autors que el van influenciar com el Tirant lo Blanc, el Lazarillo de Tormes, Guzmán de Alfarache o Bocaccio. També s’expliquen episodis de la seva vida com la participació a la Batalla de Lepant o el captiveri a Alger, amb múltiples interpretacions figurades del seu retrat.

“Hi ha una obra molt important d’Antonio de Sosa, encara que el seu nom no figura enlloc, que va ser company de captiveri de Cervantes a Alger, en què explica les penúries que van passar i diu que Cervantes era d’Alcalá de Henares”, segueix Padrosa. “És una obra del 1616 que molts biògrafs van obviar perquè no la van llegir o no la van conèixer perquè en el seu moment no va tenir prou difusió. Però en els segles XVIII i XIX molts altres escriptors sí que la van tenir en compte”, afegeix.

L’exposició es complementa amb elements museístics com amulets que portaven els infants de l’època per espantar malalties i amb objectes com un bocoi de pell per dur vi.

El + vist

El + comentat