LLENGUA
Comarques Gironines 14/07/2016

La Plataforma per la Llengua afirma que creixen les queixes per discriminació cap al català

Josep Pastells
2 min
La Plataforma per la Llengua afirma que creixen les queixes per discriminació cap al català

Els dos episodis viscuts recentment a Girona i Palamós amb socorristes que no entenen el català són un indici que la normalització lingüística queda lluny. “Viure plenament en català encara no és possible”, afirma, categòric, Bernat Gasull, tècnic de la Plataforma per la Llengua. “Cada cop rebem més queixes per discriminacions lingüístiques. Entre les possibles causes, esmentaria una sensibilitat més gran pel tema i el fet que se’n parli més en mitjans i xarxes socials, però també sembla que hi ha més agressivitat contra la llengua catalana”, afegeix Gasull. Segons ell, aquesta hostilitat seria encara més evident “si els ciutadans no evitessin els conflictes”. “Hi ha gent que, en lloc d’exercir els seus drets com a catalanoparlants, sovint passen al castellà per evitar problemes”, argumenta.

L’administració de justícia, els cossos de seguretat i el sector sanitari són els tres àmbits que concentren més queixes, tot i que a l’estiu també se’n reben moltes provocades per l’actitud de cambrers i socorristes. Alguns usuaris de la piscina municipal de la Devesa, a Girona, van denunciar fa unes setmanes que els socorristes de les instal·lacions no entenen el català. I diumenge passat, a la Fosca de Palamós, un socorrista enfilat a la cadira de vigilància no va entendre una mare que li demanava que ajudés el seu fill, a qui li havia picat una medusa. “Són casos puntuals i els socorristes implicats estan disposats a aprendre català -matisa Montserrat Mas, directora del Centre de Normalització Lingüística de Girona-. Actualment no hi ha prou socorristes formats a Catalunya i les empreses els han d’anar a buscar a fora”. I argumenta que “la normalitat també existeix i de vegades s’amplifiquen situacions que donen una imatge negativa de la situació”.

Casos a Blanes i Olot

Malgrat això, la Plataforma per la Llengua insisteix que han augmentat les queixes per discriminació i recorda dos casos recents: a finals de juny un tècnic del Tenis Taula Cassà va ser expulsat del Campionat d’Espanya benjamí, infantil i sub-23, celebrat a Blanes, després d’animar un dels seus jugadors en català, i a l’abril, el jutjat de primera instància d’Olot va rebutjar un document escrit en català “per evitar indefensió a la part actora”.

stats