Pujalt recupera l’esperit pioner de Valldevià

GironaL’enginyer industrial Pep Puig (Vic, 1947), diputat al Parlament per JxCat des del mes de maig, és un bon exemple d’esperit pioner. A més de ser cofundador d’Ecotècnia, la societat cooperativa que el 1984 va instal·lar a Valldevià (Vilopriu) el primer aerogenerador de Catalunya, és un dels impulsors de Viure de l’Aire del Cel, el primer projecte comunitari d’energia eòlica de l’estat, que es va concretar el març del 2018 amb l’entrada en funcionament a Pujalt (l’Anoia) de l’últim aerogenerador que fins ara s’ha inaugurat a Catalunya. “La màquina que vam instal·lar a Valldevià era petita, de deu metres d’altura i amb mitja dotzena de pales. Tenia una potència nominal de 15 kW”, recorda Puig abans de comparar-la amb l’aerogenerador de Pujalt: de 80 metres d’altura i amb tres pales de 50 metres cadascuna, té una potència nominal de 2.350 kW.

Energia sostenible

Ecotècnia, una societat cooperativa creada per vuit persones l’any 1981 a Barcelona, es va situar a finals de la dècada dels 90 entre les deu empreses d’energia eòlica més importants a nivell internacional. L’aerogenerador de Valldevià representava el punt de partida de la implantació a les comarques gironines d’una energia sostenible, reversible i compatible amb la preservació del medi ambient, però 35 anys després, quan l’evolució tècnica permet crear ginys més potents, no n’hi ha cap en tota la demarcació. “És increïble”, diu Pep Puig, molt crític amb el paper de les administracions. Malgrat els obstacles per crear parcs eòlics a l’Alt Empordà, no descarta tirar-hi endavant un nou projecte comunitari. “A Pujalt de moment hi participen 615 persones que han aportat quasi tres milions d’euros. Amb la normativa vigent, un parc eòlic aporta molt poc a la riquesa local”, lamenta. Segons ell, “a Catalunya no hi ha espais sense habitants on situar grans instal·lacions eòliques sense causar problemes amb els habitants de la zona, que veuen com a intrusos uns projectes en què no se’ls permet participar, ni se’ls ha tingut en compte per triar l’emplaçament”. Puig defensa que els parcs eòlics “s’obrin a la participació ciutadana”. “Es tracta de democratitzar la riquesa local”, afirma.

Una història trista

Valldevià és una mostra prou clara, potser una metàfora, de la fins ara trista història de l’energia eòlica a les comarques gironines. L’aerogenerador pioner, situat al cim d’un turó que ofereix unes vistes formidables de la badia de Roses, va ser desballestat fa molts anys i al lloc que ocupava s’hi ha aixecat un monòlit amb una placa que en recorda l’existència. “Els veïns es queixaven que la màquina feia fressa”, explica Fermí Pi, alcalde de Vilopriu entre el 2003 i el 2015. “Va durar set anys, fins que van comprovar que era una zona de vent irregular. O bufava una tramuntana massa forta o el vent de mar no arribava cada dia. Al final van desmuntar l’aparell, però en altres llocs va funcionar molt bé”, afegeix. Anys després, coincidint amb la seva etapa d’alcalde, va sorgir una iniciativa per crear un parc eòlic a Valldevià. “L’oposició veïnal va ser molt forta i va acabar impedint-ho”, recorda Pi.