Sílvia Llach: “Volem anar més enllà Del que ens demana la llei”

GironaDoctora en Llengua Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Fonaments fonètics de l’adquisició de la fonologia de les consonants del català (2007), que va obtenir el Premi Extraordinari de Recerca, Sílvia Llach és vicerectora de Territori i Compromís Social de la UdG des del desembre de 2017. Un dels eixos fonamentals que orienten les seves actuacions és el compromís amb la societat: en la mesura que és una institució pública, la UdG vetlla perquè la seva acció reverteixi en la millora i el benestar de tota la ciutadania, i es compromet a fer-ho posant l’accent en la superació de les desigualtats i treballant per la creació d’unes condicions de vida que contribueixin al benestar del conjunt de la societat.

El fet de tenir un vicerectorat de Compromís Social resulta prou significatiu...

Sens dubte. Vol dir que posem l’èmfasi en determinats aspectes que considerem essencials. La UdG promou i protegeix valors com la salut, la cura del medi ambient, la justícia social i l’accés a una educació inclusiva i de qualitat per a tothom. I es compromet a fer-ho en totes les seves polítiques (les que afecten la comunitat universitària, les de docència, les de recerca i transferència del coneixement) i tenint present tant l’entorn social més immediat com els contextos internacionals on podem fer aportacions significatives.

Com descriuria la seva tasca al capdavant d’aquesta unitat?

És un treball en equip amb els serveis tècnics. Hi distingiria tres nivells: la Unitat de Compromís Social, amb la Montse Castro com a tècnica que té un contacte directe amb tots els estudiants; jo al mig per expressar la voluntat que la UdG sigui un espai inclusiu, i, finalment, la relació amb els diversos governs. És un engranatge que vas treballant cap amunt i cap avall, des del més concret al més general, i així pots anar fent passos.

Esteu trencant barreres.

Volem anar una mica més enllà del que ens demana la llei. Evidentment que cal atendre certes situacions, però si podem fer més actuacions en aquest sentit, millor. A la pràctica, intentem donar la millor atenció possible a tots els estudiants que tenen alguna necessitat específica i que volen un grau o un màster, però també podem engegar molts altres programes perquè hi hagi molts altres col·lectius que puguin tenir una experiència universitària autèntica, no només venir a passar una setmana a la universitat per veure com són les instal·lacions.

En pot posar algun exemple?

Ara tenim dues iniciatives noves, perquè s’han buscat recursos específics per tirar-les endavant. El curs que ve, si tot va bé, estudiants amb discapacitat intel·lectual tindran trenta crèdits de formació preparats amb objectius molt concrets. La meitat dels crèdits els compartiran amb les assignatures habituals dels títols reglats i n’hi haurà altres d’específics. Serà un model mixt.

I l’altra iniciativa?

En una assignatura concreta d’un grau hi aniran, si tot va bé, usuaris de serveis socials que compartiran aquesta assignatura amb els estudiants de treball social. Serà un doble aprenentatge: compartiran classe amb els alumnes i els alumnes estaran amb ells. Són noves iniciatives que han de conviure amb l’atenció a tots els estudiants de la UdG.