La UE Cabanes té set equips de dones i només un d’homes

Fa tretze anys era un club exclusivament masculí

La Unió Esportiva Cabanes és un dels màxims referents gironins en el futbol femení de base. Avui en dia té set equips de noies (un d’escoleta, un d’aleví, dos d’infantils, dos de juvenils i un de sènior, actual líder de Segona Catalana) i només un de masculí, que milita a Tercera Catalana. “Tenim un centenar de jugadores que venen de tot l’Alt Empordà”, informa Carles Llanet, actual president del club. Fundada l’any 1929, la UE Cabanes va ser exclusivament masculina fins fa tretze anys. “Havia tingut equips de futbol base masculí i el sènior, però com que som al costat de Figueres els clubs d’aquesta ciutat i d’altres d’importants en aquella època, com el Vilabertran o el Peralada, s’emportaven els nens”, recorda Llanet. Fins que el 2006, quan era president Francisco Hernández, “uns exjugadors del Cabanes que entrenaven equips femenins a Llers i tenien discrepàncies amb la junta d’aquell club ens van preguntar si els volíem a Cabanes”, explica Llanet, que fa 27 anys, quan en tenia divuit, va iniciar una primera etapa -de quatre temporades- com a president de la UE Cabanes.

Instal·lacions limitades

“Quan la meva filla tenia sis anys va començar a jugar a futbol i em vaig tornar a engrescar amb el club. Llavors va entrar de president Jaume Campdelacreu i va continuar apostant pel futbol femení, el mateix que he fet jo des que el 2011 vaig tornar-ne a ser president”, destaca Llanet. “Tenim unes instal·lacions molt limitades, amb només dos vestidors i un local que sovint fem servir de vestidor perquè els equips visitants s’hi puguin anar canviant quan hi ha algun partit en joc. El camp de futbol, de gespa natural, el cuidem com el jardí de casa”, subratlla.

Confiança i seguretat

Júlia Llanet juga de pivot defensiva o atacant amb l’equip sènior del Cabanes i també fa de segona entrenadora a nenes de vuit a onze anys. “Aquí la gent hi ve per aprendre, no hi ha pressió -explica-. Si ho proves i no t’agrada pots deixar-ho sense cap problema, però normalment les nenes que venen es queden perquè s’hi senten còmodes. El futbol -afegeix- aporta confiança i seguretat. Al no ser un esport individual, saps que sempre tens alguna companya que et pot ajudar”.

Una de les seves companyes d’equip és Carla Monturiol. Habitualment fa de migcampista defensiva, però en els últims partits està jugant de lateral esquerra. Al preguntar-li per què juga a futbol, respon: “Té moltes coses que m’atrauen. Em genera alegria, ràbia, tristesa, eufòria, nervis... Les típiques emocions que et surten si realment t’agrada i vius el futbol. És un esport que et fa treballar moltes capacitats, tant físiques com psicològiques. Aprens a treballar en equip i et socialitzes, i el més important és que t’ajuda a desconnectar de la vida laboral”. Monturiol assegura: “Arribarà el dia que les futbolistes estarem igual de valorades que els futbolistes. Estem lluitant perquè això sigui possible i un dia o altre tot aquest esforç ha de donar resultat”.

Júlia Llanet, en canvi, no ho veu tan clar: “Tot i que estem avançant molt i hi ha diferents campanyes que donen suport al futbol femení, veig pràcticament impossible que iguali el masculí. Però no hem de tirar la tovallola”, afirma.

Més continguts de