CELOBERT

Vic Ale Mumbai

SEMBLA QUE NO PUGUI SER que entre tanta destrucció la persona pugui tenir encara alguna alegria. M’he fet admirador i amic de l’IPA Vic Ale Mumbai. “L’Indian Pale Ale”, diu l’etiqueta, va ser “creada el segle XIX a Anglaterra per exportar a l’Índia. El seu alt contingut de llúpol i alcohol permetia que la cervesa aguantés el llarg viatge per mar”.

Vaig tastar una cervesa semblant en un bar nocturn de Portland, Oregon, però n’havia begut massa per saber si era veritat, i, en tot cas, això va ser en una altra vida. La moda de la cervesa artesana, que avui te’n trobes arreu del món, ens ha arribat precisament de Nord-amèrica. Fa uns mesos vaig descobrir la Mumbai al supermercat. Ara ja dubto que les altres cerveses siguin realment cervesa.

N’he obert una ampolla per poder-la descriure. Fa una olor amarga de pela seca de cítric i pesa a dintre el got i a sobre la llengua com si fos de llet. Té el gust esquerp de les veritats i del sexe, no saps si tendeix cap al dolç o cap al salat, només saps que el llevat la manté igual de viva que el vi de l’ampolla o l’ocell de la branca. És tèrbola a la boca com un embassament d’algues fresques, el gas és discret i somort. Després del glop et queda un regust llarg, fix i escampat com si t’haguessis fumat un havà. La boca s’asseca i el glop de després encara el prens més de gust. Tota la boca es desperta. A cada racó hi ha una aroma torrada de fustes, un bosc d’ombres amb un tou de plantes variades, molses i flors obertes, com un whisky refrescant sense els maldecaps de la graduació. L’efecte de l’aigua entorn meu quan em remullo a mar el tinc ara a dintre. Són l’aigua, la malta, la flor acarxofada del llúpol i el llevat, que es banyen en mi.

El mercat artesanal només representa un u per cent del negoci de la cervesa del país. Als Estats Units és el quinze per cent, el futur és molt ample. Amb els bars especialitzats i el Barcelona Beer Festival estem convertint-nos en un referent de la cervesa artesana del sud. Alguns supermercats ja hi dediquen seccions. És una cervesa delicada i, per això mateix, d’una proximitat absoluta. S’està posant de moda fabricar-ne a casa, se’n fan d’autor, hi ha fenòmens com Mikkel Borg, cerveses experimentals, concursos i col·laboracions entre cervesers. The Drunk Monk, a Mataró, va ser escollida fa uns anys la millor cerveseria del món.

Passat l’últim glop, la boca és com un àlbum de records. Afortunat qui aquest vespre es trobi circulant amb el cotxe entre camps de blat encara per segar, abaixi la finestra i ompli el cotxe de l’olor i el gust dels cereals.

Més continguts de