SOCIETAT

Vilopriu ha patit més de 25 petits incendis forestals aquest estiu

La setmana passada, de nit, es va produir un nou foc, tot i la intensa vigilància a la zona

En el pla d’emergències per a incendis forestals Infocat, el municipi de Vilopriu està marcat en vermell i és des de fa molts anys una prioritat a l’hora de desplegar-hi mitjans de prevenció i d’actuació. És el municipi de Catalunya on hi ha més incendis (només els mesos d’aquest estiu se n’han comptabilitzat 25).

L’extrema vigilància d’Agents Rurals, Mossos i Bombers als boscos de Vilopriu i dels pobles propers (Camallera, Valldevià, Gaüses i Garrigoles, entre d’altres) ha permès que molts d’aquests focs s’hagin sufocat amb gran rapidesa i hagin cremat tan sols una petita superfície de bosc o de matolls, però els veïns, convençuts que darrere dels focs hi ha un piròman (o més d’un) amb intenció de fer mal, temen que algun dia hagin de lamentar una desgràcia. Quan s’anuncia tramuntana, la por creix entre els veïns, i la vigilància per part dels equips d’emergències es reforça al màxim.

La preocupació dels veïns s’ha fet evident en la reunió que van mantenir dilluns amb l’alcalde de Vilopriu, Pere Pulido, i amb un representant dels Mossos d’Esquadra. Preocupació i també ganes que es tregui l’entrellat dels misteriosos incendis que fa temps que assetgen Vilopriu i els seus voltants . ¿Com és que malgrat l’extrema vigilància no s’aconsegueix enxampar l’autor dels focs? ¿Qui hi ha realment darrere dels incendis? ¿L’actual onada d’incendis té alguna relació amb la dels anys noranta, quan es va arribar a imputar l’aleshores alcalde de Vilopriu i també el jutge de pau?

Per als Mossos d’Esquadra no hi ha cap relació entre l’actual onada d’incendis, que es registren des del 2012 i s’estan allargant fins avui, i els focs dels anys vuitanta, que van generar nombroses actuacions policials i judicials sense obtenir resultats concloents, i que van arribar a crear una certa psicosi al municipi pels diversos sospitosos que s’assenyalava i pels diversos missatges anònims amenaçants que algú feia arribar al poble.

Segons els Mossos d’Esquadra, rere els focs actuals a l’àrea de Vilopriu hi ha un únic sospitós, un veí de Sant Jordi Desvalls de 71 anys que ja ha sigut detingut en dues ocasions però que el jutjat ha deixat en llibertat per falta de proves. L’última de les detencions es va produir el 30 de juliol, després que un agent fora de servei va veure foc prop de la carretera que va de Garrigoles a Verges. Després d’alertar els bombers i agents rurals, que van apagar el foc ràpidament, l’agent va veure prop de la zona un home que somreia i el seu vehicle, fet que va permetre identificar el veí de Sant Jordi com a sospitós.

Paper de cuina

El modus operandi i el fet que hagi sigut vist per diversos testimonis quan fugia del bosc minuts després de començar un incendi fan que els Mossos no tinguin dubtes que aquest veí de Sant Jordi és l’autor de l’onada dels focs, i per això demanen la col·laboració ciutadana, per poder reunir més proves, especialment la que seria definitiva: poder-lo enxampar in fraganti. En la major part dels incendis d’aquest estiu, les flames s’han originat de nit i en zones no gaire allunyades de la carretera. En diverses ocasions, durant la recerca de proves una vegada apagat el foc, els agents han localitzat a la zona cremada restes de paper de cuina blanc. Trossos d’aquest mateix paper van ser trobats a la butxaca del sospitós en una ocasió en què se’l va escorcollar quan es disposava a entrar al bosc.

Hores i hores dins el bosc

Durant els mesos d’estiu, els agents forestals i els Mossos han fet hores i hores de vigilància en punts estratègics dels boscos de la zona. També s’han posat algunes videocàmeres per controlar quins vehicles accedeixen a segons quines zones. Alcaldes dels municipis veïns han demanat a la Generalitat tenir permanentment, durant els mesos amb més risc d’incendi, un camió de bombers als boscos de l’entorn de Vilopriu, però la mesura es va denegar. Tot i això, els equips d’emergències no s’han mogut de la zona i han evitat abaixar la guàrdia, especialment en dies crítics, quan les prediccions meteorològiques anunciaven temperatures molt altes o vent. Segons fonts dels Mossos, alguns dels incendis s’han produït en un moment en què s’han reduït els efectius a la zona perquè havia plogut i hi havia menys risc de foc. Això els fa sospitar que el presumpte piròman aprofita que s’ha abaixat la guàrdia per actuar.

En la reunió amb els veïns d’aquest dilluns, l’alcalde de Vilopriu va insistir que aquest és un tema prioritari per a l’Ajuntament i que ell està diàriament en contacte amb Mossos, Agents Rurals i Bombers per conèixer de primera mà els operatius de vigilància i l’estat de les investigacions, i “per col·laborar amb tot el que faci falta”. Gràcies a aquesta col·laboració entre tots els cossos, assegura l’alcalde, s’ha pogut actuar sempre ràpidament al detectar-se les primeres flames. Els veïns, però, temen que algun dia no es pugui actuar amb prou celeritat i el foc acabi causant “una desgràcia” si l’autor dels focs continua lliure.

En la reunió dels veïns del poble amb el cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Bisbal es va assegurar que els Mossos no tenen cap indici que els incendis tinguin motivacions econòmiques o pretenguin cremar un determinat bosc per treure’n un aprofitament forestal. El mapa dels incendis és absolutament anàrquic i no obeeix a cap pla preconcebut, tot i que sempre s’inicien al costat dels marges de carreteres o camins, zones a les quals es pot accedir -i sortir-ne- amb vehicle amb relativa facilitat. Això, també ho admeten, facilita l’extinció dels incendis quan encara són petits. També és habitual que els focs comencin en diversos focus alhora, a poca distància entre ells. Generalment, a partir de les comprovacions efectuades pels pèrits, els incendis comencen a partir d’uns papers cremats o simplement acostant la flama d’un encenedor a uns matolls secs.

Els veïns de Gaüses, un dels nuclis de Vilopriu, tenen un grup de WhatsApp per compartir informació. Els residents no s’acostumen a conviure amb el neguit constant pels incendis. La setmana passada, ja de nit, hi va haver un nou foc que va alterar els ànims dels veïns i que va desencadenar que l’Ajuntament els convoqués davant d’un responsable policial que els va explicar l’estat de les investigacions.

Un exalcalde i un jutge de pau

L’ombra dels incendis de la dècada dels noranta va planar en tot moment durant la reunió de dilluns passat. Els primers focs van registrar-se a partir del 1994, quan els tribunals van inhabilitar per sis anys per un delicte de prevaricació el llavors alcalde, Pere Cos Geli, arran de la querella que va presentar un veí al qual havia anul·lat unes llicències d’obres. En aquells moments també hi havia malestar entre els veïns per les contribucions especials per l’asfaltatge dels carrers i això va motivar que s’atribuïssin els incendis al clima enrarit que hi havia al poble.

Els incendis es van repetir amb regularitat i el 1998 els Mossos van detenir el llavors jutge de pau de la població, Joan Lluís Feliu Grau, a qui es van atribuir desenes d’incendis. El jutjat número 1 de la Bisbal, però, va arxivar la causa contra Feliu per falta de proves. Els focs van continuar, en alguna ocasió anunciats amb anònims, i un altre jutjat de la Bisbal, el 4, va reobrir la causa. Es va imputar de nou el jutge de pau i també l’exalcalde Pere Cos. Tot i que les mostres d’ADN van vincular Feliu amb alguns dels anònims, la causa es va tornar a arxivar. Tampoc van acabar en culpabilitat les sospites contra Pere Cos, que va morir el 2012. Després de la seva mort, els incendis van continuar.

Segons els Mossos, qui hi havia rere aquella primera onada d’incendis segueix sent un misteri. Els investigadors tenen clar, però, que l’autor d’aquells focs no és el mateix que el dels que s’estan registrant en aquests últims anys.

Més continguts de