DISSABTE PASSAT AL MIGDIA hi havia unes dues-centes persones a davant de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per rebre el president Torra, en una visita no anunciada oficialment. La convocatòria havia corregut per WhatsApp. “Vaig veure tres operaris que pintaven la paret del cementiri i vaig dir: això és que ve el president!”, va explicar-me un del CDR. Els crits de “President!”, “Som República!”, “In, inde, independència” o “No ens fallis, president!” no eren pas de derrota, al contrari. Popularment, la fe no s’acaba. Els catalans som presidencialistes. El cos humà és el refugi final de la idea.
Torra és pròxim i amable, abraça, dona la mà i té una bona paraula per a tothom que se li acosta. En molt poc temps s’està fent estimar perquè no enganya, no és retòric: sempre que pot, deixa clar que ell representa el president votat, prohibit i exiliat que avui encarna les llibertats dels catalans. Un home duia una estelada amb un llaç negre. “El vaig posar per la Muriel -em diu-, però el vaig deixar, perquè ara representa la democràcia”.
El president Torra té l’escreix de consciència de l’home de lletres. Va visitar Sant Feliu per retre homenatge al president Irla. Després de visitar la tomba al cementiri maçó, va dir: “Josep Irla és una de les persones que admiro més”. No hi havia res casual en aquesta reivindicació. Tot i ser Irla patrimoni d’ERC, que avui el faci seu té tot el sentit del món. Torra remarca així el seu propi paper de transmissor, en un moment comparable amb el de la presidència d’Irla (1940-1954) per la restricció democràtica salvatge que Espanya imposa als catalans, amb presos polítics i president a l’exili. Irla també va buscar al seu moment la protecció de les democràcies occidentals, i acabada la Guerra Mundial va adreçar un memoràndum a l’ONU demanant que condemnés la repressió franquista contra els catalans. Un altre aspecte d’Irla que Torra segur que valora és el cultural. Al primer govern a l’exili, Irla va incorporar-hi ni més ni menys que Fabra, Rovira i Virgili i Carner.
Res és casual, i a les portes del cementiri Torra va fer unes declaracions amb l’educació continguda i empàtica dels nostres millors presidents. Quanta raó, no cal subratllar. Que els altres es quedin la gesticulació barroca, les fantasmades i el cinisme. Dilluns Torra havia de veure el president espanyol a Madrid, i a la porta del cementiri els periodistes preguntaven sobre això, però ell va deixar clar que després de Madrid se n’anava immediatament cap a Escòcia, perquè el tauler és internacional.
