Volen que Airbnb només ofereixi pisos legals
Els apartaments il·legals de les comarques gironines suposen gairebé el 40%, segons l’ATA
GironaIgual que l’Ajuntament de Barcelona, el sector turístic de les comarques de Girona també demana a Airbnb que l’oferta que tingui a la seva pàgina sigui legal. “Ara tothom ataca Airbnb. Nosaltres entenem que és una realitat i per a nosaltres ara mateix no és un problema, però això no vol dir que d’aquí un parell d’anys no ho pugui ser. L’únic que els demano és que el que ofereixin sigui legal”, diu Josep Carreras, president de l’Associació d’Hostaleria de Girona. “A Girona anem darrere de Barcelona, tot va igual però més a poc a poc. De tota manera, si som intel·ligents i assenyats, ens podem estalviar tenir problemes -afegeix Carreras-. De pisos turístics sempre n’hi ha hagut. A l’hotel sempre hi havia algú que et venia a dir que si en pics de feina et faltaven habitacions, tenia un pis per oferir”. Amb tot, Carreras admet que el 2014, quan va accedir a la presidència de l’associació, a Girona hi havia 99 apartaments turístics i ara n’hi ha 470. “Segurament molts ja existien abans de manera il·legal i des de la creació de la figura de l’habitatge d’ús turístic s’han anat regularitzant però és evident que també se n’han posat molts de nous”, afegeix.
Confiança en la regularització
Àngela Galceran, gerent de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava - Pirineu de Girona (ATA), té una opinió “molt negativa” d’Airbnb. “No entenem com es pot permetre una plataforma que promou apartaments il·legals. Gairebé el 40% dels apartaments turístics de les comarques gironines són il·legals i segur que una bona part estan a Airbnb”, afirma. Amb tot, confia que la Generalitat aconsegueixi regularitzar la situació i recorda que actualment és en exposició pública un reial decret que permetrà que Hisenda obligui la plataforma a entregar les dades dels propietaris que hi lloguen pisos. “Amb els apartaments legalitzats no hi ha cap problema -sosté Galceran-. Si hi ha algun problema són els apartaments que no estan legalitzats”. Per aquesta raó, pensa que caldria actuar contra l’intrusisme: “Els veïns haurien de saber si els pisos turístics que tenen en el seu edifici estan legalitzats o no”.
Una realitat històrica
“D’apartaments il·legals n’hi ha hagut sempre a la Costa Brava. Al Baix Empordà aquestes setmanes d’estiu hi dormen 600.000 persones. De censades som 130.000, hi ha 15.000 places d’hotel, 37.000 de càmping i 10.000 apartaments. On dormen els que falten fins a arribar a 600.000? En apartaments il·legals, esclar”, afirma Martí Sabrià, gerent de la Unió d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre. “El que ha fet Airbnb és eixamplar la base, hi ha més gent que s’ha apuntat a oferir una habitació o casa seva sencera, que potser abans no hauria anat a fer-ho amb una agència. De fet, el que ho ha canviat tot és la venda electrònica”, afegeix Sabrià.
Per a ell, l’explicació a les queixes que generen els apartaments és clara: “Els apartaments generen més conflictes que els hotels perquè si allà algú es passa fent soroll, hi ha un recepcionista que l’avisa, mentre que als apartaments ningú fa aquest paper”. Sabrià també opina dels veïns que es queixen del turisme: “Em pregunto: aquesta gent de Barcelona que es queixa tant, ¿on dormirà la setmana vinent, l’altra o al mes d’agost? Perquè llavors potser seran ells els turistes, els que aniran a dormir més tard i potser causaran molèsties a altres persones. En el fons tots som turistes en un moment o altre. El que passa és que a l’Empordà i altres zones ja estem acostumats des de sempre a la pressió del turisme en determinades èpoques de l’any, i a les ciutats els ve de nou”.
A Girona, sense problemes
“A la ciutat de Girona no hi ha cap problema amb els pisos turístics ni amb Airbnb”, diu Glòria Plana, regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme de l’Ajuntament. “No hem rebut cap denúncia ni cap queixa formal -afegeix-. Aquí no tenim els problemes que hi ha a Barcelona ni ens consta que hi hagi pisos il·legals”.
Plana també considera que “sovint es barregen les coses i s’atribueixen als pisos turístics les molèsties derivades de la gran quantitat de turistes que volten pels carrers, sobretot del Barri Vell”. En qualsevol cas, la regidora recorda que el futur pla estratègic de turisme “farà una diagnosi de la situació i, si cal, proposarà mesures que garanteixin un model estable i equilibrat”.
La versió de la companyia
Per la seva banda, Airbnb, en un comunicat, defensa el home sharing (compartir casa) i mostra la seva predisposició a col·laborar per fer una legislació que eviti la il·legalitat. “És un salvavides econòmic per a molta gent i volem treballar amb els governs per crear una legislació clara que diferenciï les famílies locals que comparteixen casa seva dels operadors professionals”, diuen. “Hem col·laborat amb més de 300 governs de tot el món sobre el home sharing i actualment estem mantenint converses amb més de cent governs europeus. Si treballem junts, podem potenciar les oportunitats econòmiques de les famílies i generar noves maneres de recaptar impostos”, afegeixen. Segons la plataforma, els amfitrions de les zones rurals de l’estat espanyol que estan a Airbnb van rebre l’any passat gairebé 41 milions d’euros.
