EL PARTIT DE LA DISCÒRDIA

Els abonats del Girona FC se senten ignorats

Alguns socis amenacen de deixar buit l’estadi uns minuts perquè no volen jugar contra el Barça a Miami

“Si ens omplim la boca parlant d’orgull gironí hem de defensar aquests valors. Entenem que el club no ha fet el que havia de fer”, exposa David Herrera, president de la penya Jovent Gironí, organització que ja va mostrar una pancarta el dia del Madrid on hi deia “El Girona a Girona” i que va ser la primera a emetre un comunicat en què es queixava sobre el posicionament del club, que vol portar el derbi català contra el Barça del 26 de gener als Estats Units. “No s’ha comptat amb nosaltres, i això fa molt mal. S’ha tirat pel dret sense explicar-nos res i deixant de banda els sentiments. És evident que serà una oportunitat, però fot que sigui a costa d’emportar-se el millor partit de l’any: hem de recordar que som nous, aquest tot just serà el segon Girona-Barça de Primera i mai se sap si serà l’últim”, afirma Raimon Nadal, cofundador de la penya Pere Pons.

Una decisió difícil de pair

La falta d’informació no ajuda a pair una notícia que ha deixat els abonats blanc-i-vermells amb el cor encongit. “Tothom diu que el club i els patrocinadors hi guanyaran moltes coses, però jo em pregunto què hi guanyarà l’abonat. No és ni just ni equitatiu, i la transparència informativa en aquest aspecte és zero. Desconec si no han volgut explicar-ho o no n’han sabut més”, comenta Joaquim Alegret, president de la Federació de Penyes, entitat que també es va mostrar molesta pel silenci del Girona. “Només han fet públic un comunicat que sorgeix com a reacció al que vam emetre nosaltres i a les declaracions de Josep Vives, portaveu del Barça, en què es mostrava favorable a jugar un partit en un mercat estratègic. Encara esperem que ens truquin per explicar-nos-en els detalls, i sap greu, perquè les federacions hi som per ajudar, i sense saber què passa no podem respondre a les preguntes dels penyistes. Ara com ara no hem pres cap mesura; segons la magnitud de la tragèdia, decidirem”.

Nervis i compensacions

Demà la Federació de Penyes i Pepe Hidalgo, secretari general del col·lectiu Aficions Unides, explicaran en un acte les diferents conclusions que s’hagin tret de les reunions entre Javier Tebas i Luis Rubiales, presidents de la Lliga i la Federació Espanyola. “Tothom està nerviós, hi ha massa neguit i moltes coses per desencallar, especialment si tenim en compte les suposades compensacions per al partit del Camp Nou, que es juga d’aquí deu dies. Intentarem tenir la transparència que no té el club i esvair tots els dubtes”, continua Alegret, portaveu de les diferents penyes oficials. Fins ara n’hi ha tres que s’han posicionat clarament en contra d’aquesta decisió: Jovent Gironí, Jandrista i Guíxols-Costa Brava.

Indignació i queixes

La primera fins i tot amenaça de fer diferents protestes ja en el partit de dilluns contra el Celta a Montilivi. “Desocuparem el nostre sector fins al minut 12, el minut dels aficionats, així tothom veurà que la graderia està buida. Marcelo Bielsa va dir que en aquest esport els directius i els futbolistes passen però els que sempre es mantenen són els aficionats, els únics insubstituïbles d’un club”, subratlla Herrera, que espera tenir el suport de la majoria de la massa social per ser més forts en aquestes queixes. “Tindria molt més sentit si anem tots junts, no entenc què més ens cal per protestar plegats. Si no ho fem ara, quan ho farem? I això és indiferent al fet que el partit triat sigui el del Barça. No poder veure el Girona a Montilivi és prou motiu per estar-hi en contra”.

Altres maneres de fer diners

Segons Iván Quirós, cofundador de la penya Jandrista, hi ha altres maneres de guanyar diners; entén que no tot en la vida és fer negoci i que també cal mantenir els principis. “El Girona té molts ingressos: la quota anual dels abonats i la dels socis, el marxandatge, la venda d’entrades... Per molt qu e millorin els números, és un gest molt lleig. I això que comprenc que el facin perquè l’ingrés és important, som petits i qualsevol club humil ho miraria amb bons ulls. Però si ningú diu res, on és el límit? Que ho facin al revés i treguin el Barça-Girona, a veure què passa. O juguem cada cap de setmana a fora, i així tindran tots els diners que vulguin”.

Visió economicista

El romanticisme està en perill d’extinció en el món del futbol. “No vull que em compensin; si volgués fer negoci ja podria vendre el carnet els dies del Madrid i el Barça i em pago la resta de l’any. No vull diners, vull veure l’equip de la meva terra competir al nostre camp. Amb tot el que ens ha costat arribar a Primera!”, lamenta Iván Quirós.

Més continguts de

El + vist

El + comentat