Els altres museus: Atípics i sorprenents

GironaUn circ diminut amb pallassos i equilibristes en acció, un museu de la confitura que va néixer gràcies a una recepta de melmelada de llimona, una col·lecció de 300.000 postals antigues i fins i tot una aixeta que havia pertangut als Borja. Són només alguns exemples del que es pot trobar en petits museus, col·leccions i altres espais expositius menys ortodoxos de les comarques gironines, plens de propostes curioses i, en molts casos, insòlites.

No s’hi formen tantes cues com al Museu Dalí de Figueres, el Thyssen de Sant Feliu de Guíxols o el Darder de Banyoles, però cada cop hi ha més persones que s’hi arriben, atretes per una oferta gens habitual. En la majoria de casos són museus o espais expositius petits i modestos, amb un encant que neix d’una cura escrupolosa de les peces exhibides i, també, de la possibilitat de moure-s’hi sense presses ni aglomeracions, de vegades sense ni tan sols pagar entrada.

Les temàtiques són tan variades que la simple enumeració ocuparia la quarta part d’aquest article; són quasi dos-cents museus repartits per les vuit comarques gironines, quasi dues-centes formes de captar l’atenció de visitants desitjosos d’introduir-se en mons particulars.

D’un llimoner en va sorgir la idea

“Mentre batallàvem amb els tràngols de restaurar una casa va començar la collita de llimones; primer per fer-ne sucs i després cremes, sorbets i pastissos. Fins que un dia una amiga anglesa em va donar una recepta de melmelada de llimona”, explica Georgina Regàs, que ara fa catorze anys va crear el Museu de la Confitura de Torrent (Baix Empordà). No havia fet mai una melmelada, ni una confitura. Va entrar en un món que desconeixia per complet i que la va fascinar. “Fins que, en un viatge a Biarritz, vaig descobrir un petit museu de la xocolata i se’m va acudir crear-ne un de dedicat al món de les confitures”, recorda. Actualment, amb més de cent varietats, el museu mostra una àmplia gamma d’aquest apreciat producte artesanal.

Herbes que mereixen un museu

Sovint, aquesta mena de propostes neixen d’una iniciativa individual. En el cas del Jardí de les Plantes Medicinals de Gombrèn (Ripollès), les promotores van ser dues veïnes -Lourdes Niubó i Conxita Cortina-, que el 1995 van decidir dedicar un espai “als amants de la medicina tradicional que durant anys i panys s’ha fet a les llars catalanes, sobretot a pagès i a la muntanya”.

S’hi poden trobar des de les espècies més utilitzades, com la marialluïsa, la farigola, la menta, el romaní o la valeriana, fins a d’altres que només coneixen els experts en la matèria.

A Quart, peces de cine i vehicles

A tocar de Girona, al petit nucli de la Creueta, Àngel Vidal va crear-hi el 2004, per al seu gaudi personal i per al dels seus amics i coneguts, un espai d’exposició d’aparells i material cinematogràfic que compta amb un miler de peces. Entre les més valuoses hi ha dos dels primers projectors comercials que es van utilitzar, un de la casa Pathé, del 1910, i un altre tipus Bioscope, del 1900. Tots dos són de 35 mil·límetres i funcionen amb maneta. Vidal també organitza a l’estiu projeccions de cinema en una petita sala o al jardí de casa seva. Només s’hi pot accedir prèvia petició. Avui mateix a la tarda en aquest espai s’hi presenta el nou número de la Revista de Girona, que parla de l’exhibició cinematogràfica.

Pocs quilòmetres més enllà, també a Quart (Gironès), Narcís Gibert va iniciar el 1977 una col·lecció de vehicles en miniatura retolats i fabricats per Joal. Camions, autocars, tractors, maquinària agrícola, industrial, d’obra pública... Entre les més de 500 peces exposades n’hi ha que fa temps que s’han deixat de fabricar i ja no es troben al mercat.

Un cas més extrem és el de l’antic Museu del Vietnam, que durant molts anys es va poder visitar a Castellfollit de la Roca (Garrotxa): el 2016 va tancar les portes després de vendre tot el material. El seu impulsor, Martí Demiquels, un autèntic fanàtic de la Guerra del Vietnam, hi havia reunit tota mena de material relacionat amb el conflicte: armes, uniformes, cascos, fotografies, cartells i fins i tot un petit tros del fuselatge d’un avió nord-americà.

Màgia i joguines al Baix Empordà

L’il·lusionista Xevi va crear el 2002 a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) una col·lecció màgica amb peces recollides arreu del món durant la seva llarga trajectòria artística. Es tracta, per descomptat, d’un museu més ortodox, tot i que la seva temàtica sigui sorprenent per a un espai expositiu. Situat en una casa de mitjans de segle XIX, s’hi exposen autòmats, pòsters, aparells de diferents èpoques, pintures, baralles de cartes, tarots, llibres, fotografies i objectes curiosos. És l’únic museu de la màgia que hi ha a Catalunya.

Sense moure’ns del Baix Empordà, el Museu d’Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols, més modest que el més conegut de Figueres, exposa des de l’any 2000 tot tipus de joguets en diverses sales temàtiques, dedicades a les joguines de llauna, als trens, a la fusta, al teatre, als jocs de taula i a les joguines de plàstic. La Col·lecció Tomàs Pla està formada per més de 6.500 objectes, datats entre el 1870 i el 1985. Alguns dels més destacats són el cotxe Bugatti de Payà (1930) i la màquina de tren Mastodonte, comercialitzada als anys vint. També hi ha nines de Mariquita Pérez, Gisela, Güendolína, Lenci i Jumeau, així com joguets de llauna de les firmes alemanyes Märklin, Bing i Carette.

Aixetes i postals

Fa cinquanta anys col·leccionar postals era una pràctica força habitual. Qui més qui menys n’havia aplegat desenes, potser fins i tot centenars. Xavier Romero va anar molt més enllà i actualment acumula al Museu Catalunya Postal, situat des de fa quinze anys a Cassà de la Selva (Gironès), més de 300.000 exemplars de postals antigues i documents. El museu, únic a l’Estat, “té un caràcter enciclopèdic i universal, però dona prioritat al tema catalanista, i en segon lloc, a Girona”, remarca Romero, que conserva perfectament ordenades i datades postals procedents de tot el món. Les més antigues són del 1869, quan va néixer aquest suport comunicatiu, i la majoria corresponen als primers anys del segle XX, considerats l’època daurada de la postal.

Una col·lecció encara més excepcional, sobretot si parem atenció a l’objecte que la protagonitza, és la que ha creat a Capmany (Alt Empordà) el celler Oliveda. Es tracta del Museu de les Aixetes, format per més de 5.000 peces de porcellana catalanes, franceses, gregues, egípcies i xineses. N’hi ha algunes que daten del segle XV i són de bronze. La més antiga de totes havia pertangut a la família valenciana dels Borja.

Microminiatures a Besalú

Un altre museu peculiar és el Micromundi de Besalú (Garrotxa), inaugurat el 2007. Visitar-lo equival a endinsar-se en una altra realitat. El seu impulsor, Lluís Carreras, ha reunit més de 5.000 miniatures i microminiatures (recreacions a escala 1:100.000 que només es poden observar amb l’ajut de microscopis) elaborades per artistes d’arreu del planeta. Una de les més rellevants és un circ sencer en miniatura. Hi apareixen fins a quinze personatges -pallassos, equilibristes, trapezistes, acròbates, domadors, homes forçuts, cavalls, un elefant, un dromedari, un mico...- en tot just set centímetres de diàmetre i és obra de l’artista mexicà Humberto Ricalde.

Espai del Rellotge

Un dels indrets més nous és l’Espai del Rellotge, que des de fa uns mesos ocupa la planta baixa de la seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Està dedicat als rellotges antics de tota mena. L’Espai del Rellotge de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols va rebre fa poc la visita dels responsables del Museu del Rellotge de Sant Feliu de Codines, l’únic museu de rellotges que hi havia a Catalunya. A la trobada es van crear contactes que serviran per intercanviar peces i fer actuacions conjuntes en el futur.

La dotzena de casos comentats són només una petita part dels espais expositius gironins, alguns dels quals són gairebé secrets perquè no fan publicitat. Entre la resta n’hi ha de molts tipus. D’arts i oficis, de ciència i tècnica, de costums i tradicions, del món rural, de medicina i farmàcia, de música i dansa... La llista és molt més llarga i està a l’abast de tothom a la web www.giromus.cat.lit.