D’anada i tornada pels festivals d’estiu

Mentre a Girona el Nits de Clàssica cedeix el pas al Tempo – Sota les Estrelles, per la costa trobem perles inajornables com el Portalblau, on recentment van triomfar Maria Arnau i Marcel Bagés, en fúlgida nit d’eclipsi.

Anem d’anada i de tornada. A Girona les vesprades s’alegren amb les Notes al Parc o el Jazz a la Fresca. El Nits de Clàssica va tancar la seva setena edició el 29 de juliol, al plàcid claustre de Sant Pere de Galligants, amb un recital del jove contratenor polonès Jakub Józef Orlinski, un cantant en veritable estat de gràcia, acompanyat per la més que competent Sophia Munoz, concentradíssima a l'Steinway. La dupla va oferir repertori barroc però també una selecció de belles ‘chansons’ del protoimpressionista Reynaldo Hahn (nascut a Caracas de pare alemany però naturalitzat francès), davant d’un públic entusiasta i que també va gaudir dels hàbils dots comunicatius del solista.

Al claustre arribaven certes interferències acústiques del contigu espai Village, la celebrada zona gratuïta del Festival Tempo, que manté els tradicionals vespres de pagament a la plaça dels Jurats. Allà havíem vist, el dijous 26, Tortured Soul, un trio de Brooklyn amb bona prestació rítmica (part de la platea es va aixecar per ballar) però que peca d’estaticisme a l’escenari i envesteix amb lletres rutinàries i cançons massa empadronades dins del típic soul-funk novaiorquès. Els últims anys el Tempo ens havia acostumat a nits explosives, així que seria d’esperar una programació més exuberant, tenint en compte que enguany el festival celebra el desè aniversari.

Llums roges a Portalblau

Sortint cap a la costa podem trobar també al·licients per assossegar la calor d’aquests dies, com és el cas del Portalblau – Festival de Música i Art a la Mediterrània, amb seu a l’Escala, concretament al magnífic amfiteatre natural del Mar d’en Manassa, una fantàstica terrassa amb vistes enlairades sobre el golf de Roses. El dia 27 hi aterraven Maria Arnal i Marcel Bagés, una dupla que ve molt, justament captant l’atenció de públics inquiets per l’originalitat i robustesa de la seva proposta, que, tot i ser realment més eclèctica que això, despunta en la cantonada, encara força inexplorada, entre el flamenc i el rock indie experimental.

La cantant ha crescut àmpliament com a comunicadora, adreçant-se amb humor als espectadors des del començament: “Tenim un mànager tan bo que ens ha trobat un concert coincidint amb l’eclipsi lunar més important dels últims anys”. Era, realment, la nit de la ‘lluna roja’. Tot i que per timidesa el satèl·lit s’amagava darrere de les teulades properes, el paisatge nocturn (amb la Roca del Cargol en primer pla) composava un escenari idoni per a la recerca del sublim –principi de l’art més veritable– que porten a terme Arnal & Bagés mitjançant les paraules de la música i la música de les paraules. I en directe, temes ja per si mateixos punyents com ‘Canción total’ i ‘Tú que vienes a rondarme’ guanyen encara més per l’entrega i l’actitud que el duet hi posa, farcint l’espectacle amb un potent desplegament de sons, llums, significats i sensacions, acompanyats calidoscòpicament pels astres i els elements.

I així anem omplint l’estiu: amb anades i tornades, amb petits i grans descobriments.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat