El drama dels animals abandonats

GironaCada quart d'hora s’abandona un animal de companyia a Catalunya, i cada any prop de 35.000, majoritàriament gossos i gats, la quarta part dels que queden desemparats a Espanya. Abans era un fenomen que s’accentuava a l’estiu, però actualment es produeix durant totes les estacions a un ritme compassat i esfereïdor. “No hi ha tants pics, és continuat tots els mesos de l’any”, confirma Alba Jornet, secretària de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA). La gent, això sí, “cada cop acostuma a portar-los més a la protectora en comptes de deixar-los sols a qualsevol lloc”, assenyala Carme Sala, responsable de l’Associació de Protecció i Defensa dels Animals del Pla de l’Estany. Però les protectores -a Catalunya n’hi ha unes 200- i els col·lectius que treballen per promoure adopcions no donen l’abast, perquè sempre hi ha més animals per adoptar que persones que es plantegin acollir-los. Només cal fer una ullada a les pàgines web de les protectores, plenes de crides a l’adopció que s’estenen per les xarxes socials. “Canela, adopció urgent”, pot llegir-se a la web de la Lliga per a la Protecció d’Animals i Plantes de Barcelona. Al costat d’una foto d’aquesta gosseta conillera de color marró clar, s’explica el seu cas: “Una família la va trobar abandonada al carrer. Ara la tenen en acollida al barri d’Horta, però és urgent trobar-li una nova llar, ja que no podran tenir-la gaire més temps”. La Canela té uns vuit mesos, pesa tretze quilos i està castrada. “A casa és molt tranquil·la, afectuosa i es porta molt bé amb altres gossos. Al carrer té encara una mica de por; l’espanten els sorolls i els moviments, però segur que anirà millorant”, apunten fonts de la protectora. Només és un exemple entre milers de casos similars. Què du una persona o una família a cometre un acte tan despietat? Per què abandonen el seu animal al mig del bosc, a la carretera, en plena ciutat o, en els casos menys traumàtics però igualment cruels, a la protectora? La Fundació Affinity apunta que les causes són múltiples, però les més habituals són, per aquest ordre, les dificultats econòmiques, les cadellades indesitjades, el comportament de l’animal i la pèrdua d’interès dels propietaris. En qualsevol cas, “identificar i esterilitzar els animals de companyia és bàsic per evitar abandonaments”, afirma Alba Jornet.

Protectores desbordades

En aquests moments, amb prou feines s’adopten un 40% dels animals abandonats, de manera que les protectores estan permanentment desbordades. “Continua costant que s’adoptin els animals més grans”, destaca Carme Sala des de la protectora de Banyoles, que acull uns 40 gossos. “Som una entitat petita, però fem molta feina”, remarca. “Els abandonaments són constants tot l’any”, insisteix Marta Masmitjà, vicepresidenta de la Societat Protectora d’Animals de Mataró. “Les administracions no han invertit prou recursos per controlar les colònies, i les subvencions de la Generalitat no arriben”, lamenta. En aquests moments, la protectora de Mataró acull prop de 150 gossos i 80 gats adults i 50 cadells en cases d’acollida i mainaderes. “Intentem equilibrar les entrades amb les sortides”, diu Masmitjà. L’any passat, per exemple, van rebre més de 1.600 animals, dels quals 580 (que anaven identificats) van ser retornats als propietaris i 1.098 es van donar en adopció. “Aquest any les entrades massives de cadells de gats de carrer ens estan trencant l’equilibri. En portem quasi un 70% més que l’any passat i l’adopció no augmenta en la proporció que entren”, comenta.

“Tots els éssers vius tenim la capacitat de sentir, gaudir i sofrir. Cal que avancem en el respecte cap als animals de la mateixa manera que respectem els humans”, afirma Alba Jornet. En aquest sentit, alguns dels principals reptes de FAADA són: “Viure en un món sense animals exhibits en captivitat i posar fi als espectacles que els utilitzen, millorar la legislació de protecció animal, acabar amb el tràfic d’animals exòtics, educar els nens en el respecte als animals i assegurar que la protecció animal sigui inclosa en el currículum escolar, acabar amb l’experimentació animal, aconseguir una convivència harmònica amb els animals de companyia i evitar la seva comercialització, i acabar amb l’abandonament d’animals”.

“De gosseres i gateres sempre n’hi ha hagut. De centres de recuperació de fauna salvatge, també. Però què passa amb els conills, els periquitos, les fures, etcètera?”, es pregunten a Gaia Exòtics, una associació fundada fa tretze anys a Vidreres. Recullen animals que provenen d’abandonaments, de particulars, d’altres protectores i de decomissos. Els tenen en cases d’acollida, que es fan càrrec de l’animal durant un temps. Però en arribar-los animals cada cop més grans i amb necessitats més complexes la situació ha esdevingut insostenible. “Necessitem un terreny molt gran on puguem construir instal·lacions definitives per a cada espècie i recrear els seus hàbitats. Massa cops hem hagut de muntar i desmuntar tancats i corrals i traslladar els animals d’una finca particular a una altra”, expliquen.