Comarques Gironines 05/11/2020

Quan s’atura alguna cosa més que l’esport

L’Escola Esportiva Girona Est, que treballa amb la pilota com a eina d’integració, pateix l’aturada per partida doble

Jordi Bofill
6 min
01. Les instal·lacions on treballa l’Escola Esportiva Girona Est tancades per l’aturada en l’esport.02 i 03. Entrenaments quan encara estaven permesos. 04. El barri de la Font de la Pólvora.

GironaL’esport torna a aturar-se a causa del maleït coronavirus. Milers d’entitats queden en suspens esperant que la vida torni a la normalitat. L’Escola Esportiva Girona Est, però, no abaixa els braços. S’ha esforçat tant per tirar endavant un projecte que va molt més enllà de l’esport, que ara mira de mantenir les constants vitals. “No hem pogut fer la crida habitual mitjançant les escoles, perquè està tot com està, i també ens veiem obligats a suspendre els entrenaments quan no tenim més remei per l’estat d’alarma. Però mantenim el seguiment de tots els nens i nenes del barri i, de fet, una de les coses que ens fa més feliços és comprovar que ens avisen quan no poden venir. Perquè això implica que ja formem part de la seva vida”, explica Gerard Arderiu, el coordinador d’un projecte amb una profunda vinculació social destinat a infants d’entre 4 i 12 anys.

L’arrelament és tan fort que, abans del tancament esportiu que es viu ara, l’absentisme només era del 8%, una xifra que satisfà els impulsors d’un model que està arrelant i que té camp per córrer: “Pensàvem que potser tindrien por i confusió, a causa del virus. Que no se sentirien segurs. Però això no ha passat, segueixen amb nosaltres”.

Nascuda gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Girona, la Fundació Marlex Human Capital (constituïda actualment com la Fundació Girona Est, que al mateix temps treballa amb diferents projectes) i el Girona FC, l’Escola Esportiva Girona Est està coordinada per l’Associació per a l’Atenció de Serveis i Solidaritat (AASS) i atén els barris de Vila-roja, Font de la Pólvora, Grup Sant Daniel, Mas Ramada i la Creueta, zones amb alts índexs de població vulnerable.

Futbol i bàsquet

Actualment té quatre equips de futbol, de les categories escoleta, prebenjamí, benjamí i aleví, que agrupen al voltant de seixanta nens. Els tres primers equips competeixen al consell comarcal, mentre que l’últim ho fa integrat a la Federació Catalana de Futbol. També hi ha una secció de bàsquet mixta, creada amb els recursos de la Fundació Ricky Rubio i que té el suport, entre d’altres, de l’Spar Girona, del Bàsquet Girona, presidit per Marc Gasol, i de l’empresa Kave Home.

Una de les persones més estimades al barri és Juan Olmo, conegut com a Lele, que hi ha treballat des del primer dia. “Vam començar sense ajudes, diners ni recursos. Trucant a portes que es tancaven quan s’assabentaven d’on érem. Ens posaven excuses. Costa molt eliminar els estereotips. Encara avui ens passa. En futbol, si un nen fa la mateixa entrada que un que no ha nascut aquí, s’interpreta de diferent manera. Sempre hem de sentir comentaris. I jo els recordo que no tots els nens tenen una motxilla per portar la roba. Aquí la vida no és fàcil”.

“Volem que els nens i nenes del sector Girona Est disposin d’eines per decidir què i qui volen ser en aquesta vida. Que tinguin un propòsit més enllà d’anar a treballar quan es cansin d’estudiar. Que és totalment lícit, compte. Però si els oferim més perspectives, quan siguin adults tindran un ventall molt més ampli per poder escollir”, afirma Arderiu.

Contra l’absentisme escolar

“Vam partir totalment de zero. Aquesta és una zona amb molts casos d’absentisme escolar i on s’havien provat diferents activitats, però cap havia funcionat. No tenim cap altre objectiu que el de repartir una oportunitat, perquè tots mereixen les mateixes cartes. Parlem de famílies sense una estructura habitual, que pràcticament no tenen una pauta diària. I la nostra eina per ajudar-los és l’esport”, explica David Rodríguez, un dels nou educadors vinculats a l’estructura, a la qual cal afegir les persones que integren la comissió esportiva.

“Això no va de guanyar o perdre al terreny de joc. La nostra gran victòria és haver aconseguit que participin d’aquest projecte, que vinguin amb nosaltres sense la necessitat d’haver-los d’anar al darrere, que hi estiguin implicats de veritat”, manté Arderiu.

Canviar els hàbits requereix un procés. “Tot era caos, estaven acostumats a no tenir normes. Ara una sessió d’entrenament es fa amb tranquil·litat. Buscàvem això, instal·lar un ordre. Que siguin mainada com qualsevol altra, que interactuïn i vinguin a passar-s’ho bé entrenant-se i jugant”, admet Rodríguez, “orgullós” del tarannà del dia a dia respecte als seus inicis. “Es nota molt en casos d’aquells que tot just comencen, perquè veiem com la resolució dels conflictes no és la mateixa d’algú que fa temps que treballa amb nosaltres. Com més temps passa, més per la mà ho tenen. Des de la puntualitat fins al simple fet de portar la roba d’entrenament o escoltar quan l’entrenador parla. Actualment les famílies estan obligades a tenir un guió, recorden que els seus fills tenen entrenament i han d’estar preparats a l’hora i amb la roba que toca. I la mainada escolta. Al final es tracta d’inculcar pràctiques de comportament social, i nosaltres ho fem mitjançant la pilota”, analitza l’educador.

L’esport iguala tothom

El projecte ha demostrat que l’esport ens iguala a tots. “Això és el més bonic, que no fa diferències. Té un gran poder perquè uneix conjunts de la societat molt diferents i que possiblement no es tractarien si pel mig no hi hagués una pilota. Nosaltres en tenim exemples, perquè agrupem famílies de gitanos, magribins o sud-americans comprovant junts l’evolució dels seus fills”, opina Rodríguez, mentre que Arderiu manifesta que “serveix com a eina personal, perquè als nens i nenes els permet relacionar-se amb altres nens i nenes que pensen de diferent manera que ells. Hi ha moltes variables que t’eduquen, de manera indirecta. Per això recalquem la importància de cada gest”.

Què és el que els ha costat més aprendre? “A escoltar, sens dubte. Aquest és el problema, quan tothom va a la seva. Però hem comprovat una gran millora, perquè el que abans podia originar una batussa ara és un diàleg. Ha sigut complicat fer-los entendre que s’han de relacionar, ha costat molt. Ells estaven acostumats al seu nucli i aferrats a les seves idees com si fossin úniques, tot i que estan obrint la ment”.

En Lele somia amb ampliar el nombre d’equips per poder incloure-hi els de més de 12 anys. “Seria la meva il·lusió, poder fer amb els que estudien ESO la mateixa feina que fem amb els petits. Però necessitem que ens abriguin una mica més, també econòmicament, si volem evolucionar”. A llarg termini, confessen que el millor seria que fos la mateixa gent del barri qui es fes càrrec exclusivament de l’Escola Esportiva Girona Est. “Ha d’arribar el dia que siguin les persones del sector, les que han crescut en aquest esquema, les que es responsabilitzin de tirar endavant la idea. Perquè nosaltres som aquí per posar un granet de sorra, però el propòsit és que ells també siguin capaços de gestionar i fer-se càrrec de tot el que comporta una tasca com aquesta”, apunta Arderiu.

Confiança de les famílies

Les famílies juguen un paper fonamental en l’adaptació dels fills. “La feina principal la fem amb els nanos, però influeix en tot el seu entorn més proper. Sense ells, és impossible que el programa tiri endavant. S’han d’implicar, però ens hem hagut de guanyar la seva confiança perquè estaven decebuts amb els intents fallits”, diu Rodríguez. Arderiu ho corrobora: “Cal estar molt segurs de cada pas que es fa, en aquest sector, perquè un pas en fals suposaria anar molt enrere”. Respecte a l’entorn, transmet que “treballar aquí és molt recompensat, la gent és molt agraïda; tothom dona inputs positius i està disposat a col·laborar”, afegeix el coordinador.

Mesos enrere van rebre la visita d’Aday Benítez, Pedro Alcalá i Jordi Calavera, que van participar activament en una sessió d’entrenament i els van explicar el seu camí fins al futbol professional. “Volem que sentiu el que sentim nosaltres, perquè arribarà un dia que estareu en la nostra posició. No s’arriba a jugar a Segona o a Primera de qualsevol manera. El respecte i els valors han d’estar presents cada dia, dins i fora del camp, cap a totes les persones del vostre cercle, començant pels companys. Sense això, per més talent que qualsevol pugui tenir, ningú arriba enlloc. Estem convençuts que aquí hi ha futbolistes amb molta qualitat, però, si no apreneu a treballar amb les pautes que us marquen i amb humilitat, no servirà de res”, asseguraven els futbolistes del Girona, que ha incorporat al seu planter el benjamí Kayetan Samba Boiro Jedras, procedent de l’Escola.

“És l’exemple que la feina és bona. I nosaltres no deixem de banda el nano, hi estem a sobre. Tot i que són mons diferents, s’ha adaptat a la perfecció”, diu Arderiu. Un pas més cap a la normalitat. “En el sector de Girona Est qualsevol detall es valora molt; han passat per problemes, saben que aquí tot costa una mica més que en qualsevol altre lloc”, conclou Rodríguez.

stats