SOCIETAT

L’audiovisual, eina de difusió i teràpia de l’anorèxia

Pere Solés, metge i cineasta, ha dirigit un film i un documental sobre la malaltia

Pere Solés mostra més que mai la doble condició de metge i realitzador cinematogràfic en la seva última producció, la docuficció Ara, un projecte audiovisual que ajuda a difondre la patologia de l’anorèxia nerviosa al mateix temps que constitueix una teràpia per a les seves intèrprets, pacients reals del Centre de Patologies Alimentàries de la Clínica Bofill de Girona. La complexa gestació del film, que inclou moltes converses entre les pacients, el seu psicòleg, els pares de les noies i el mateix cineasta, ha desembocat també en un documental, dirigit al costat de David Gimbernat, que porta per títol La meva vida com una pel·lícula, i que s’emetrà dimarts a l’espai Sense ficció de TV3. El llarg de ficció, Ara, es pot veure aquest dies als cinemes Texas de Barcelona.

Les pacients que surten al film van participar en tallers d’improvisació i a partir de les seves experiències reals es va anar construint un guió. Així, l’argument, que té la concepció formal d’una pel·lícula de ficció, mostra com un equip de psicòlegs clínics, encapçalats pel terapeuta Pau Chapur, “lluiten amb l’arma del sentit comú contra l’absurd d’una malaltia que té una problemàtica subjacent de manca d’autoestima”, explica Solés. La història té el punt de partida en la Núria, una nova pacient anorèxica que arriba al centre i que posarà a prova la professionalitat dels terapeutes.

Interpretació curativa

La participació en el film ha ajudat les noies a sortir del pou de la malaltia, ja que els especialistes recomanen sovint a les seves pacients que participin en sessions informatives als instituts o en programes de ràdio i televisió per consolidar la seva curació enfrontant-se al seus problemes públicament. L’assumpció i la comunicació dels seus problemes és un pas molt important. En les sessions de teràpia de grup, les pacients van explicar com la seva obsessió per aprimar-se les va dur a aïllar-se de tot, a perdre els amics, a patir atacs d’angoixa i fins i tot a autolesionar-se. El terapeuta Pau Chapur explica que “les societats occidentals són cada cop més exigents, i el nivell de competència és tan alt que ens obliga a fingir”. El grup de noies que protagonitzen el film són “un clar reflex de la patologia de la nostra societat” i per això tothom, i principalment els adolescents més vulnerables, s’hi veuran indentificats.

El títol del film, Ara, fa referència al moment en que la pacient i la família han de començar a lluitar per la curació i la tendència de la societat a estigmatitzar les malalties mentals. El director ha volgut fugir dels tòpics i el sensacionalisme d’alguns films sobre malalties mentals. Produït per DDM Visual, el film es va veure a la Seimici 2018 de Valladolid i també es va presentar al Festival Temporada Alta.

Més continguts de