El polèmic toc nocturn de campanes a Girona pot acabar als jutjats
Afloren queixes en altres localitats i s’obre un debat sobre la suposada tradició de tocar les hores
GironaLes campanes de la catedral de Girona tornen a tocar de nit des d’ahir, després que l’Ajuntament hagi rectificat la seva decisió inicial de suspendre els tocs nocturns, que en un hotel proper superaven la normativa de contaminació acústica en 14 decibels, segons un mesurament oficial a què ha tingut accés l’ARA. La suspensió dels tocs de nit va causar una airada resposta de l’associació de veïns del Barri Vell, que va obligar l’Ajuntament a fer marxa enrere emparant-se en un decret que eximeix els campanars de complir la llei de contaminació acústica.
La polèmica, però, és lluny d’apaivagar-se i podria acabar resolent-se als tribunals. És més, el cas de Girona també ha fet aflorar altres casos de queixes per les campanes a tot Catalunya, segons ha reconegut el Síndic de Greuges.
L’antropòleg i escriptor begurenc Adrià Pujol engloba la polèmica de les campanes en la necessitat que tenen determinats col·lectius, en aquest cas alguns veïns de la Girona Vella, “d’encendre’s periòdicament per reivindicar-se com a col·lectiu, com a tribu o fins i tot com a clan”. També reconeix que quan s’acusa els de fora (els turistes, els hostalers, els urbanites) de ser els culpables d’anar en contra d’una tradició, s’utilitza contra ells la violència simbòlica; una cosa que, segons Pujol, no passa a la inversa: “A Barcelona no tracten ningú de pagès”. Per a Pujol, “les campanes han perdut la utilitat de dir-nos quina hora és, però potser n’han guanyat de simbòlica, patrimonial o, si es vol, de romàntica. Quina funció tenen avui? Depèn de la persona, potser aquest és el problema”, argumenta. Posant les campanes en context, l’antropòleg recorda que també s’han perdut les sirenes de fàbriques i escoles que marcaven determinades activitats del dia.
Campanes, gallines i mussols
Josep Arnau, enginyer industrial expert en contaminació acústica, explica que quan van elaborar el mapa de sorolls de les comarques gironines no van considerar incloure-hi “el so de les campanes, o dels galls, gallines, mussols o altres propis dels pobles”. “Tot i que és subjectiu -admet Arnau-, hi ha sons que tenen una certa connotació històrica i que jo mai posaria en el cistell dels sorolls molestos”, afirma. “La denúncia d’una persona no hauria d’imposar-se a l’amplíssima majoria que hi està d’acord”, opina Arnau, que també recorda que a Girona “hi ha 16.000 persones afectades pel soroll del tren”. Ara bé, si és possible i en funció de cada cas, es mostra partidari de graduar el so de les campanes durant la nit.
Arran del cas de Girona s’ha fet públic que el Síndic de Greuges ha rebut des del 2009 queixes pel so de les campanes dels següents municipis: Barcelona (3), Polinyà, Tona, Tordera, Palafolls, Montesquiu, Garidells, el Papiol, Torroella de Fluvià, Sant Just Desvern, Sant Esteve Sesrovires, Arenys de Mar, Rabós, Castellfollit de Riubregós, Falset i Olesa de Bonesvalls. El Síndic alerta que la llei de protecció contra la contaminació acústica “no preveu el toc de campanes com una excepció o com un fenomen no subjecte al compliment de la normativa”. I afegeix que “aquest principi està reforçat amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.
A l’ull de l’huracà de la polèmica
Xavier Moreno, membre de la família que regenta l’Hotel Històric, a l’ull de l’huracà de la polèmica des que la seva queixa formal a l’Ajuntament va acabar silenciant les campanes, assegura: “Si no es compleix la normativa, ja veurem què fem. Si hem d’arribar als tribunals, sembla que hi ha precedents que ens donarien la raó. Tenim clar que la salut és més important que una tradició, no pot ser que la gent hagi de dormir amb taps, amb les finestres tancades”, diu. En l’última reunió amb l’alcalde de Girona, Albert Ballesta, els propietaris de l’Hotel Històric i d’altres establiments pròxims a la catedral van demanar que s’apliquessin mesures per rebaixar el volum de les campanes durant la nit, tot i que no van obtenir cap compromís del consistori, que vol mantenir els tocs nocturns.
Politització i assetjament
Alguns hotelers asseguren que se senten assetjats per un petit grup de veïns que els acusen d’anar contra la tradició de la ciutat, amb arguments demagògics, i mantenen que darrere la reacció tan airada i visceral d’alguns veïns hi ha una clara polització. Alguns dels veïns que han liderat la protesta per fer tornar els tocs són exregidors socialistes que havien estat al govern de la ciutat. L’associació de veïns fins i tot ha programat un concert de campanes per reivindicar el seu toc ancestral.
Fonts del Bisbat de Girona han volgut aclarir que els conflictes es generen sempre pel toc nocturn de les hores i els quarts, un aspecte que no depèn de l’Església sinó de cadascun dels ajuntaments. “El conjunt arquitectònic pertany al Bisbat però qui col·loca el dispositiu mecànic que fa sonar les hores i qui s’encarrega del seu manteniment sol ser cada ajuntament”, assenyalen les mateixes fonts.
