Les comarques gironines porten 12 anys sense produir energia eòlica
Cap dels 34 parcs de molins de vent que funcionen a Catalunya és a la demarcació
GironaParadoxa al país de la tramuntana. Malgrat que el primer molí d’energia eòlica de Catalunya es va instal·lar el 1984 a Vilopriu i el primer parc eòlic es va posar en marxa aquell mateix any a Garriguella, actualment a l’Alt Empordà no hi ha ni un sol aerogenerador en funcionament. Quan Endesa va desmantellar, l’abril del 2007, el parc eòlic del Pení de Roses -després de 17 anys de servei va quedar obsolet i no es podia renovar perquè el Pla Especial del Parc Natural de Cap de Creus no ho permetia-, les comarques gironines es van quedar sense instal·lacions d’aquest tipus. Dotze anys i mig després continuen sense tenir-ne i res no indica que la situació pugui canviar, almenys a curt termini.
Un cas insòlit
El molí pioner de Vilopriu, una iniciativa de la cooperativa Ecotècnia, va tancar el 1991, i el parc de Garriguella, impulsat per la Generalitat i Enher, el 1992. Des de llavors no s’ha inaugurat cap més parc eòlic a la demarcació de Girona, l’única de Catalunya que a hores d’ara no produeix energia elèctrica amb la força del vent. Segons el balanç de la Generalitat, els 34 parcs eòlics en servei van generar l’any passat 2.797 gigawatts hora (Gwh), la qual cosa suposa el 30,5% de la producció d’energies renovables. L’eòlica només aporta el 5,7% de la cobertura elèctrica a Catalunya, un percentatge molt inferior al 19% d’Espanya.
Projectes encallats
La paràlisi de l’energia eòlica al nostre país -aviat farà set anys que no s’hi inaugura cap nou parc-és encara més accentuada a les comarques gironines, on cap dels vuit projectes que des de fa anys compten amb l’autorització administrativa de la Generalitat, tots ells a l’Alt Empordà, ha tirat endavant. Tres dels parcs s’havien de fer a Capmany, un altre entre Portbou i Colera i la resta a la Jonquera, Colera i Biure; a més, un dels projectes afecta els municipis de Ventalló, Albons, Bellcaire d’Empordà, la Tallada d’Empordà i Viladamat. “La Generalitat ha determinat que aquests projectes compleixen els requisits establerts. Per què no s’han construït ho han d’explicar o bé els promotors o bé els ajuntaments que s’hi oposen”, afirmen fonts de la direcció general d’Energia. Les mateixes fonts admeten, però, els problemes que planteja el decret aprovat pel Govern el 2009 per impulsar els projectes eòlics i emplaçar els parcs de més de 10 megawatts (MW) en zones prioritàries i idònies preseleccionades. “El decret 147/2009 crea limitacions força grans i provoca que als promotors no els surtin els números. Intentarem derogar-lo”, diuen les fonts d’Energia. “És un decret nefast, no ha servit de res”, exclama Pep Puig, un dels impulsors del projecte Viure de l’Aire del Cel, que l’any passat va posar en funcionament a Pujalt (Anoia) el primer aerogenerador de l’estat espanyol sorgit d’una iniciativa popular.
Comarca exclosa
Deixant de banda els efectes del decret, cal recordar que fa set anys, a conseqüència del gran incendi que va patir l’Alt Empordà el juliol del 2012, la Generalitat va excloure aquesta comarca de l’avaluació estratègica ambiental preceptiva del pla de determinació de les zones de desenvolupament prioritari de parcs eòlics, destinat a promoure la instal·lació d’energies renovables a Catalunya. Aquest pla, que de moment no s’ha materialitzat en cap comarca, preveia infraestructures amb capacitat per generar 180 MW d’energia eòlica a l’Alt Empordà.
Raons per abandonar
Els promotors consultats per l’ARA admeten que les condicions actuals provoquen que només siguin rendibles els parcs amb moltes hores de producció. Addueixen tres raons bàsiques per abandonar els projectes: la llarga tramitació, que fa que els procediments s’eternitzin; les inversions addicionals que els exigeixen i la retirada de les primes decretada pel govern estatal el 2013.
“Si alguna cosa ha fet l’administració -tant la catalana com l’espanyola- aquests últims anys és torpedinar les energies renovables”, lamenta Pep Puig. Segons ell, les sis grans empreses que conformen l’oligopoli elèctric tenen la propietat del 47% de la potència eòlica instal·lada a Espanya. La resta es reparteix entre múltiples empreses privades. “La gairebé nul·la propietat ciutadana, comunitària o cooperativa de les instal·lacions eòliques és el que ens diferencia de països com Dinamarca o Alemanya -destaca-. Quan, sota els dictats de la Comissió Europea, els governs de l’Estat van abolir la política feed-in-tariff i van instituir les subhastes eòliques, fetes a mesura únicament de grans empreses que utilitzen la tecnologia eòlica per a les seves finalitats estrictament comercials, es van crear les condicions per dificultar enormement els projectes eòlics ciutadans, comunitaris i cooperatius”, subratlla Puig.
Viacrucis per als promotors
La tramitació dels parcs eòlics, que acostuma a durar nou o deu anys anys de mitjana, sovint es converteix en un viacrucis per als promotors. EolicCat, la patronal catalana de l’energia eòlica, reclama canviar el procediment administratiu per tramitar els projectes d’una manera abreujada i senzilla i “fer-los realitat al més aviat possible”. L’entitat demana que es retirin les zones d’exclusió a priori i que els projectes siguin avaluats ambientalment un a un per comprovar-ne la idoneïtat. Víctor Cusí, president d’EolicCat, opina que cal situar els parcs on faci molt de vent, però adverteix que a Catalunya “hi ha un mapa d’implantació molt restrictiu, en el qual tots els llocs on fa molt de vent són en vermell o en groc, i és molt difícil que s’hi puguin fer implantacions”. El TSJC va tombar el 2017 la instal·lació d’un parc eòlic a la muntanya de Sant Julià de la Jonquera (Alt Empordà). El projecte, promogut per Windmaster Spain SL, preveia instal·lar 17 aerogeneradors de 125 metres d’alçada en aquest paratge. La sentència anul·lava tant l’autorització administrativa que va concedir la Generalitat l’any 2006 com l’estudi d’impacte ambiental de la instal·lació. L’entitat ecologista Iaeden va celebrar la decisió, que arribava després d’una dècada de litigi: “Aquest projecte, com tots els de macroparcs eòlics que s’han presentat fins ara, no compleix els criteris per a la implantació d’energies renovables que reclamem”, va opinar llavors la plataforma. Dos anys després, la portaveu de Iaeden, Marta Ball-llosera, remarca que estan a favor de l’energia eòlica: “Sempre que hagi sigut planificada territorialment, especificant amb quants megawatts ha de contribuir l’Alt Empordà a tot Catalunya i quin és el millor lloc possible. La nostra proposta és congelar totes les tramitacions per aconseguir una zona amb el mínim impacte ambiental i territorial possible”, conclou.
Petita excepció a la UdG
Tot i que les dades de la Generalitat no recullen cap producció d’energia eòlica a Girona, hi ha petites excepcions que no apareixen a les estadístiques. És el cas de l’aerogenerador instal·lat el 2010 damunt l’edifici P-II de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, al campus de Montilivi. Format per una torre de 7 metres d’alçària i una hèlix de 3,5 metres de diàmetre, genera una potència de 2,2 kW i, segons han confirmat fonts de la UdG, dona electricitat a un laboratori del departament d’enginyeria mecànica.
