La cultura lluita per guanyar visibilitat als petits municipis

GironaLes comarques gironines són riques en activitats culturals rellevants arrelades en municipis petits, en propostes d’alt nivell que es consoliden gràcies a la perseverança d’ajuntaments i entitats que dediquen grans esforços a tirar endavant iniciatives relacionades amb la cultura. “Als mitjans de comunicació normalment només hi surten els grans esdeveniments i el teixit cultural i associatiu del país, però es parla molt poc del que passa al territori, dels esforços, sovint invisibles, que fem els ajuntaments petits en el camp de la cultura”, diu Joan Estarriola, alcalde de Fontcoberta.

Amb una població que frega els 1.500 habitants, aquest municipi del Pla de l’Estany pot presumir d’una activitat cultural densa i variada. “De vegades ens costa vendre-ho als veïns. Molts consideren que els recursos que hi destinem es podrien utilitzar per a coses més productives -comenta Estarriola-. Però nosaltres pensem que la cultura és un element transversal que ho abasta tot. Fins i tot a l’hora de fer el planejament urbanístic, quan es dissenya una plaça, per exemple, cal tenir present que s’hi celebraran actes culturals”. Fontcoberta és a poc més de tres quilòmetres de Banyoles i els nens i nenes marxen del poble per fer l’ESO. “Correm el perill de convertir-nos en un satèl·lit de Banyoles”, adverteix l’alcalde. Segons afirma, les activitats culturals ajuden a cohesionar i integrar els veïns. És el cas del Certamen Literari Alzina Reclamadora, adreçat a tots els escolars de la comarca, o de la col·lecció de llibres Els Quatre Vents, creada per editar treballs d’autors locals.

També organitzen dos pessebres vivents de renom -el de Fontcoberta i el de Vilavenut- i el festivalet Les Nits sota la Lloca, que els divendres de juliol combina música, monòlegs, màgia i dansa. L’activitat cultural no s’acaba aquí. Hi ha l’Esbart Dansaire Fontcoberta, el grup El Traster Teatre, rutes teatralitzades, xerrades i conferències, la dinamització de la biblioteca, un club de lectura, una exposició permanent sobre l’estany intermitent de la Platja d’Espolla... “A més tenim dos esdeveniments de caire gastronòmic: la Festa del Cargol i la fira de la cervesa artesana Birravenut a Vilavenut”, informa Estarriola.

Pardines, al Ripollès, només té 169 habitants i des del 2004 organitza a l’octubre la Fira de la Cervesa Artesana i del Rebost, que reuneix unes 800 persones. “Pot semblar poc, però hem de pensar que durant gairebé tot l’any al poble només hi viuen una norantena de persones”, apunta Laia Martínez, regidora de Cultura. “A part de les cinc cerveseries convidades i les parades de formatges i embotits de productes locals de la Vall de Ribes, la fira ofereix activitats complementàries amb una clara aposta per la música tradicional i folklòrica de la nostra terra i, sobretot, música en directe”, explica Josep Perpinyà, un dels organitzadors d’una festa que inclou una cercavila amb els gegants i grallers de Ribes de Freser, tres concerts i un correfoc. A banda de la fira, de la festa de Farinetes pel Carnaval i de les festes majors d’hivern i d’estiu, el municipi acull al juliol la cursa de muntanya l’Esquella de Pardines, que aplega centenars de corredors i compta amb música en directe a l’arribar a la meta.

Eina de cohesió

Amb pocs més habitants que Pardines, el municipi baixempordanès de Vilopriu, que inclou els nuclis de Valldevià, Gaüses i Pins i que suma 202 veïns empadronats, ha fet de les activitats culturals una eina cohesionadora entre veïns i entre els diferents pobles inclosos al terme municipal. Veïns de tots aquests nuclis i també de fora no es perden cap de les activitats culturals que es fan dues vegades l’any, a l’estiu i per festes de Nadal, quan el quartet líric Un Palco alla Scala fa una pausa en les seves gires per escenaris d’Itàlia i d’arreu del món per aturar-se a Vilopriu i interpretar-hi els passatges més coneguts de les grans òperes, com La traviata, de Verdi, o Tosca, de Puccini, entre d’altres. La soprano Gemma Plandolit, amb casa a Valldevià, és un dels membres del quartet, integrat també pel tenor Luigi Albani, el baríton Giorgio Valerio i el pianista Samuele Pala. A Vilopriu hi actuen desinteressadament des de fa anys, i l’Ajuntament els dona suport logístic i assumeix el cost del lloguer del piano.

L’alcalde, Pere Pulido, destaca que del pressupost municipal, que voreja els 200.000 euros, el 7,5 %, és a dir, uns 15.000 euros, es destinen a organitzar o donar suport a activitats culturals o lúdiques al municipi. “La gent ho agraeix i es bolca en tot el que s’organitza”, explica. A banda de la festa major d’estiu de Vilopriu i Gaüses, que segons l’alcalde inclou sempre actes culturals, l’Ajuntament organitza activitats al llarg de l’any, com ara exposicions d’art al Castell de Vilopriu, i dona suport a propostes que sorgeixen dels mateixos veïns, com l’Aplec de Sant Roc de Gaüses. “Els mateixos veïns van restaurar desinteressadament l’ermita anant-hi els dissabtes i diumenges a ajudar el paleta del poble, que dirigia l’obra també com a voluntari”, explica Pulido.

Camallera perd un festival

També han gaudit durant deu anys d’una proposta cultural de primer nivell els veïns de Camallera, que inclou els nuclis de Llampaies i Saus. En un municipi de tan sols 800 habitants, el Festival Camallera Cançó d’Autor hi ha portat cantautors com Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac o Marina Rossell. També intel·lectuals, polítics i experts en els diversos àmbits que s’han tractat en el cicle La República de les Paraules Crítiques, l’espai del festival dedicat a la reflexió i el debat. Des de l’any passat, però, el festival s’ha deixat de fer. L’Ajuntament assegura que no té prou pressupost per retenir-lo, però Pere Camps, director del Barnasants i promotor del Camallera Cançó d’Autor, assegura que el consistori no ha mostrat cap interès per salvar el festival “pel seu caràcter crític, perquè qüestiona l’ statu quo, i això no interessa”. “L’Ajuntament només ens oferia suport logístic, el Festival requeria un esforç immens i el fèiem amb la complicitat de la Casa de Cultura i de la gent del poble”, assegura Camps, que lamenta que “el municipi s’hagi deixat perdre una proposta d’èxit que s’havia consolidat com una cita alternativa als grans festivals d’estiu”.

Però l’alcalde, Esteve Gironès, assegura que continuaria donant suport logístic al festival en la mesura de les seves possibilitats si se seguís celebrant. “Tot el que és cultura ens interessa, intentem que cada mes hi hagi alguna activitat cultural i mirem de donar suport a totes les propostes que ens arriben d’entitats”, diu l’alcalde. Una de les entitats és la Casa de Cultura, que rep ajut econòmic per organitzar sessions de cinema a la fresca, entre altres activitats. L’Ajuntament també ha donat suport als poetes Eduard Casas i Teresa Tarrida per a l’organització de la Mostra Poètica de Camallera, que ja ha viscut dues edicions i es preveu fer-ne també la tercera, i subvenciona el concert anual de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà a l’església de Saus per la festa major del poble, entre altres activitats.

Un referent a la Cerdanya

Un altre municipi molt actiu culturalment és Llívia (Cerdanya), amb un festival de música que es desenvolupa en dos cicles, el d’estiu i el d’hivern, a l’església de Nostra Senyora dels Àngels. Creat el 1981, el Festival de Música de Llívia ha convertit aquesta població de 1.500 habitants “en un referent a la Cerdanya i més enllà”, afirma l’alcalde, Elies Nova. L’Ajuntament pretén que sota el paraigua del festival s’hi aixopluguin tot tipus de músiques i estils.

Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) també voreja els 1.500 habitants i disposa d’una oferta cultural més àmplia que de costum en municipis d’aquesta mida. El màxim exponent d’això és el Festival Pesca l’Estiu, que l’any passat va celebrar amb gran èxit la seva primera edició, i diumenge passat es va estrenar el programa teatral Pesca l’Hivern, que s’allargarà fins a l’abril. “La cultura és una prioritat. Volem fer participar la gent, interpel·lar-los, crear sinergies entre la població”, diu l’alcalde, Artur Colomer.