VALL DEL BACTrobant-se el litoral més que servit amb una tòrrida plèiade d’esdeveniments a l’estiu, toca ara procedir a la lenta invasió de l’interior de les comarques. Amb models menys multitudinaris i ‘mainstream’, els festivals (i similars) van arribant als llocs més aïllats i insospitats, on cal accedir per carreteres desertes i a vegades difícils de recórrer i on els mòbils no tenen cobertura.
És el cas de l’Ü del Bac, aquest any en la seva segona edició, que transcorre al paratge inefablement idíl·lic del Refugi del Bagatell. Se situa, literalment, al bell mig de la poc coneguda vall del Bac, on les muntanyes es dilueixen en la llunyania amb la perspectiva atmosfèrica blavosa que plasmaven els pintors del Renaixement a les seves creacions. L’indret, de per si, ja en justifica la visita, però l’associació cultural que munta el cicle estival es complau a adjuntar atractius gastronòmics i artístics al paisatge.
A l'arribada, unes arpes eòliques (com el nom indica: accionades pel vent) donen la benvinguda sonora, que continua amb unes butaques ‘vintage’ que activen textures electròniques al gust dels Kraftwerk. Les arts plàstiques també hi són presents, amb diferents intervencions enguany inspirades en la figura antropomòrfica de l’espantaocells. Els espectacles succeeixen enmig de la naturalesa amb la qual se cerca combregar. Primer, el torn de la Cia. Ortiga, presentant un espectacle teatral amb titelles que, precisament, reflexiona sobre l’espoliació dels recursos naturals a mans del capitalisme salvatge, sense mai perdre l’humor, l’esperança i la tendresa.
Passat el sopar de capvespre, la sobretaula ens va portar la música del duet gallec Germán Díaz i Benxamín Otero, presentant el seu disc ‘Trece Canciones Bonitas’, en versions majoritàriament instrumentals. El viatge va anar d’Erik Satie fins a Franz Schubert, passant per llargues vies de folklorisme acolorit i trajectes paisatgístics i cinemàtics vagament de l’estil de Yann Tiersen o Pascal Comelade -perquè la influència ‘musette’ francesa era tan patent com la ineludible nostàlgia atlàntica.
Afables, els dos músics també intervenien amb anècdotes divertides o explicacions sobre els instruments. L'un s’ocupava dels vents i l’altre feia girar tota mena de ginys mecànics i amb manovelles, com ara capses de música, petits òrgans o la mil·lenària viola de roda, indiscutible protagonista: la seva característica sonoritat semblava exercir un poder d’atracció sobre centenars de papallones blanques que sortien dels boscos per adormir-se a la carpa de l’actuació, agermanant un cop més, òrficament, la música i la natura.
La vetllada es va tancar amb la projecció del documental ‘Sobre la marxa’, realitzat per Jordi Morató, que versa sobre la tragicòmica història verídica de Josep Pujiula (àlies ‘Garrell’ i ‘Tarzan d’Argelaguer’), que durant quatre dècades va ocupar i realitzar titàniques construccions de fusta i altres materials al Parc de Can Sis Rals. La presència del director, com la dels altres artistes, permetia al públic interpel·lar-los i fomentar així la proximitat, la comunicació i l’esperit crític, que és també un dels objectius de la iniciativa.
El molt recomanable Ü del Bac continuarà fins al 23 d’agost, i és obligatori reservar plaça amb antelació.
