El jutge admet a tràmit la denúncia contra la Policia Nacional per les 16 detencions del gener a Girona

La Fiscalia ha recorregut la decisió del jutjat i ha demanat el sobreseïment de la querella

Nou capítol de les polèmiques detencions, sense ordre judicial, de la Policia Nacional a 16 activistes de les comarques gironines, entre els quals hi havia dos alcaldes i un fotoperiodista. El jutjat d’instrucció 2 de Girona ha admès a tràmit la denúncia que va interposar el president de la Generalitat, Quim Torra, per les 16 detencions que va efectuar el cos policial espanyol el 16 de gener a Girona.  Una denúncia a la qual s'afegirà la querella que han formalitzat aquest matí 15 dels 16 arrestats –un dels detinguts viu en un pis tutelat i no s'ha afegit a la denúncia–. En el cas dels detinguts, la querella es presenta contra el comandament de la Policia Nacional per detencions il·legals i per lesions, ja que durant la detenció de l'alcalde de Verges els agents li van ferir la mà.

No obstant, tot i que el jutge ha admès la querella del Govern a tràmit, una de les advocades dels investigats, Montserrat Vinyets, ha criticat que la Fiscalia ha recorregut la decisió del jutjat. "El ministeri fiscal ha demanat el sobreseïment de la causa i ara serà l'Audiènca de Girona la que acabarà decidint si s'investiguen les detencions". Malgrat això, en un procediment penal es continuen fent diligències encara que s'hagin presentat recursos, i alguns dels detinguts estan citats a declarar com a perjudicats el 30 d'abril. 

Una de les arrestades i ara també denunciant, Carla Costa, ha subratllat que l’objectiu de la querella dels 15 arrestats és “que s’investigui qui va donar les ordres de les nostres detencions i per depurar responsabilitats", perquè consideren que responen a una "estratègia repressiva de l'Estat espanyol".

Investigats pel tall de l'AVE

Precisament, aquest matí, estaven citades a declarar 18 de les 19 persones investigades pel bloqueig de les vies de l'AVE l'1 d'octubre del 2018, amb motiu de l'aniversari del referèndum. Dels 18, tretze s'han acollit al seu dret a no declarar, un ha explicat que té una discapacitat psíquica i quatre han assegurat que no van participar a la protesta. És el cas de l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, que ha explicat que el dia 1 d'octubre del 2018 estava treballant a l'Institut de Cassà de la Selva i ha portat un certificat que ho corrobora. I el del fotoperiodista Carles Palacio, que ha afirmat que aquell dia estava treballant. Palacio i Sabater va ser dos dels detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener passat.

Vinyets ha assenyalat que continuen les diligències d'aquesta causa i a l'abril s'ha citat a declarar una trentena de mossos d'esquadra. En total, hi ha 19 investigats pel bloqueig de l'AVE a Girona, entre els quals també hi ha l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, a més de Sabater i Palacio. 

Detencions irregulars

La polèmica i la contradicció han envoltat les 16 detencions de Girona des del mateix dia dels fets. Primer, perquè a molts dels detinguts els van arrestar agents amb passamuntanyes i sense identificar-se. A més, la Policia Nacional va dir que els arrestos responien a les ordres del jutjat d'instrucció 4 de Girona, però el TSJC es va afanyar a desmentir-ho i a mig matí la policia va reconèixer que no tenien ordre judicial per efectuar-les. Fins i tot el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va haver de matisar les seves paraules: inicialment va dir que l'operació "va ser dirigida per un jutge i coordinada per un fiscal" i posteriorment va puntualitzar que el jutge les havia "supervisat". 

De fet,  segons recull l'atestat policial al qual va tenir accés l'ARA, el jutge havia ordenat el “sobreseïment provisional de la causa” perquè no tenia constància que els Mossos d’Esquadra haguessin pogut identificar cap de les persones responsables del tall de les vies ferroviàries. I no va ser fins al 16 de novembre, un mes i mig després dels fets, que la Policia Nacional va decidir iniciar el procés d'identificació i les posteriors detencions al gener. Paral·lelament, i després dels arrestos de la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra van identificar dues persones, Camps i Alemany, per suposadament haver participat en les mobilitzacions. 

Precisament fa deu dies, i en resposta al senador d'EH Bildu Jon Iñarritu, el govern espanyol  va assegurar que els acusats "van ser citats per complimentar la presa de les corresponents declaracions" i que els van citar a tots a dos quarts de dotze del matí, el 16 de gener, a la comissaria de la Policia Nacional de Girona. Una versió que no coincideix amb la nota de premsa que va enviar la policia espanyola el dia dels fets, en la qual informava de la "detenció de 16 persones com a presumptes autors d'un delicte de desordres públics", però en cap moment va esmentar que els havien citat a declarar prèviament. 

Més continguts de