ENSENYAMENT

La diversitat religiosa del país arriba, finalment, a la universitat

La Càtedra Ferrater Mora organitza un màster per conèixer-la

Al llarg de la seva història, la Càtedra Ferrater Mora s’ha caracteritzat sovint per l’atreviment i l’ànim d’obrir camí. Enguany ho torna a demostrar organitzant el màster Diversitat religiosa. Pensament, realitat i gestió. És el primer cop que una universitat pública catalana es planteja introduir la qüestió de la diversitat religiosa en l’oferta d’estudis. “És com si l’ensenyament públic hagués donat l’esquena a un dels fenòmens més importants de la cultura occidental”, afirma Joan Vergés Gifra, director de la Càtedra i del màster. “Potser s’entén que fos així al principi de la Transició. L’Església catòlica havia festejat amb el règim franquista, i la presència d’altres confessions pràcticament era inapreciable -afegeix-. Però tot això ha canviat molt en aquests últims quaranta anys i, en comparació amb els països normals, constitueix una anomalia. És l’hora d’abordar amb rigor acadèmic, crítica i amplitud de mires el fenomen religiós en tots els seus vessants. I és l’hora que ho faci una entitat desvinculada completament de cap Església o propòsit espiritual”.

Explicar la realitat religiosa

El títol aclareix força bé l’enfocament del màster, però el subtítol encara és més il·lustratiu. “Volem introduir l’estudiant -diu Vergés Gifra- en la fenomenologia de la religió i el pensament de les confessions presents a casa nostra, però també li expliquem quina realitat sociològica, política, jurídica tenim perquè estigui preparat per comprendre i atendre millor una part de la nostra població. En cap cas pretenem fer cap mena d’adoctrinament”. L’objectiu del màster és, doncs, oferir una formació interdisciplinària profitosa tant per a professionals del tercer sector i de les administracions públiques com per a persones encuriosides pel fenomen religiós. En aquest sentit, una part central del màster consisteix a fer pràctiques en institucions i centres on es gestiona la diversitat religiosa, però també a conèixer de primera mà de les pràctiques rituals que caracteritzen les Esglésies instal·lades al territori.

El màster, que va començar al gener, té el suport de la Fundació La Caixa i la col·laboració expressa de la direcció general d’Afers Religiosos, es fa a través de la Fundació UdG, és coordinat per Mostafà Shaimi i aplega una part molt important dels professionals i pensadors que, des de diferents disciplines, han treballat el fet religiós. Així, podem trobar-hi noms com ara Avi Astor, Ferran Camas, Oriol Amorós, Jaume Angelats, Jordi Pigem, Montserrat Coll, Ignasi Moreta, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Manuel del Pozo, Míriam Díez, Teresa Forcades, Daniel Gamper, Agustí Pàniker i Sílvia Planas, entre d’altres. En conjunt, hi participen una quarantena de professors d’arreu del país. El màster disposa d’un nombre molt considerable de beques íntegres o parcials.

Més continguts de