L’ALTRE DIA EM VAIG TALLAR els cabells molt curts i aquestes nits, amb tanta fred, no puc dormir si no és amb un gorro. Em desperto de fred, i això em recorda que ara, als mesos de febrer i març, és quan l’aigua al Mediterrani està més glaçada. Penso en els naufragis d’immigrants i en el vaixell d’Open Arms retingut ara mateix al port de Pozzallo, a Sicília. Em pregunto quantes vides humanes més es perdran durant el temps que duri el bloqueig del vaixell, i a causa d’això. M’imagino la meva família i els meus amics plorant a l’aigua, a punt de negar-se.
El desembre passat vaig poder visitar el veler Astral, d’Open Arms, al port de Palamós. L’ Astral no té les condicions per rescatar durant l’hivern, de manera que feia una ruta de sensibilització per ports catalans i mallorquins. Un dels voluntaris em deia: “És feina dels que creiem una mica en la humanitat pensar que no estem sols i que no podem esperar que aquells que ho haurien de fer actuïn. Tenim més poder que no ens pensem”.
El seguiment i les cròniques que hem llegit a l’ARA aquests dies dels rescats de l’ Open Arms i el requisament del vaixell confirmen el poder i la força d’aquesta implicació moral. Les organitzacions de salvament com Open Arms, més que uns braços, són uns ulls oberts. De moment, Open Arms ha salvat unes vint mil vides humanes, però també ha evitat que la deshumanització dels immigrants pogués arribar a ser pitjor. Perquè tot està basat en la deshumanització, i ¿qui dubta que el cinisme europeu podria encara superar-se? Itàlia acusa Open Arms d’associació criminal, i amenaça els responsables amb anys de presó i una multa de 15.000 euros per cadascuna de les més de dues-centes persones salvades en els últims rescats. És la història de sempre: culpabilitzar la víctima i qui la vol ajudar. Castigar l’humanisme. Doncs això no és el pitjor que pot fer una Europa capaç de contractar els serveis de Líbia i de Turquia per no haver d’afrontar el problema, com un mafiós respectable que contracta uns sicaris.
Associació criminal, Open Arms? Qui és, aquí, l’associació criminal? Qui és la responsable d’aquest nou Auschwitz al mig del Mediterrani?
La història ha privilegiat els catalans en la sensibilitat a les injustícies, perquè les hem patit en pròpia pell, però fins i tot aquí arriba un discurs cínic que acusa de bonisme els que denuncien aquestes salvatjades que cremen l’ànima. Et diuen: desenganya’t, la vida és així, sigues home. I una merda. No n’hi ha prou de ser home, també s’ha de ser humà.
