LA FRACTURA DIGITAL POBLES AMB MALA CONNEXIÓ
Comarques Gironines 22/05/2015

Els forats negres de la xarxa

Pobles petits denuncien l’aïllament a què els condemna la falta de cobertura

David Parreño
4 min
Montserrat Guixà (01), de les Escaules, i Anna Bofill (03), de Gualta,  han hagut de buscar operadors alternatius. Un operari de la firma Megatro (02) enfilat en una de les seves antenes.

GironaXavier Torres és veí d’Espinavell, un poble del Ripollès de mig centenar d’habitants situat a tocar de la frontera francesa. Fins fa cinc anys havia de baixar els dotze quilòmetres que separen Espinavell de Camprodon per trobar connexió a internet. Descarregar-se un document de text era missió impossible. Fins que els veïns van decidir que es portarien ells mateixos la xarxa a través d’un complex sistema d’antenes. Vivien en un forat negre de les telecomunicacions. “Quan sorties d’Espinavell i arribaves a un lloc amb cobertura se t’inundava el mòbil de missatges”, explica Torres. Fins al 2006 tampoc tenien cobertura de mòbil. Els problemes s’estenen al llarg de la vall de Camprodon i afecten Molló, Camprodon, Setcases, Llanars i Vilallonga de Ter, entre d’altres.

Més problemes per vacances

Durant les vacances, quan aquesta zona multiplica per dos o tres els 4.000 habitants habituals, els problemes de connectivitat s’accentuen. Josep Coma, l’alcalde de Molló, denuncia que en aquests períodes “funciona realment malament: gairebé no es pot parlar, les trucades es tallen i és impossible descarregar-se res de dades”.

És una zona molt poc poblada i amb població dispersa, però hi ha força excursionisme i cases rurals i reclamen una bona cobertura per poder comunicar incidències. “La infraestructura és la mateixa de fa molts anys i no està preparada”, afirma Coma, que reclama a Telefónica que adapti una antena del municipi a la tecnologia 3G. “Segurament hi viuria més gent si tinguéssim una bona connexió a la xarxa per poder treballar en línia”, lamenta l’alcalde.

Davant la negativa de les empreses, els veïns de Molló, alguns del món de les telecomunicacions, van constituir el 2010 una associació en què cada membre aportava uns diners per instal·lar la infraestructura per rebre internet. Un dels impulsors va ser Xavier Torres. “Vam quedar els caps de setmana per posar antenes”, explica. Han contractat línies d’ADSL a pobles veïns, des d’on un sistema d’antenes envia el senyal a Molló. Un cop al poble, es reparteix via aèria a les cases, cadascuna amb la seva antena al teulat o al balcó.

Guifi.net, la via oberta

Aquesta solució és un exemple que forma part del projecte Guifi.net, que vol establir una xarxa de telecomunicacions construïda pels mateixos usuaris. “Mentre que el client de les teleoperadores tradicionals paga la infraestructura però se la queda una companyia per gestionar-la segons els seus interessos comercials, Guifi.net és un model d’economia col·laborativa i social en el qual el que paga i mana sobre la infraestructura és el mateix: l’usuari”, explica Lluís Dalmau, director de la Fundació Guifi.net. Mitjançant la infraestructura de Guifi.net, tots els operadors poden donar servei als seus clients en igualtat de condicions, una situació que Dalmau contrasta amb “l’oligopoli de Telefónica, Orange i Vodafone”.

Per a Dalmau, “Guifi.net és un bé comú que ajuda a estendre les infraestructures des de les zones on hi ha cobertura cap al món rural”. Ja hi ha més de 28.000 llars connectades amb Guifi.net arreu de Catalunya i l’estat espanyol, sobretot a Osona. Tant és així que aquesta comarca destaca en les xifres oficials com la que té més llars amb connexió a internet; de fet, és l’única que supera la mitjana europea, del 79%.

La torre de la discòrdia

Ni TDT, ni telèfon ni banda ampla. En aquesta situació es troben el centenar de veïns de Rocabruna, Beget, Salarça i Bolòs, pobles dispersos del municipi de Camprodon on predominen segones residències, hotels, turisme rural i explotacions ramaderes. “Suposo que deu tenir els mateixos drets un habitant del passeig de Gràcia que el que viu a Beget”, defensa Esteve Pujol, l’alcalde de Camprodon. “Tots paguen els seus impostos i tots tenen dret a tenir les telecomunicacions que són necessàries per a les persones, per als negocis i per a la vida del territori”, assegura. La solució passaria per la construcció d’una torre de telecomunicacions al coll de Bucs, prevista en el programa Catalunya Connecta de la Generalitat però aturada per les retallades.

El Parlament de Catalunya ha instat per unanimitat dues vegades el govern català a executar amb celeritat l’obra d’aquest centre de telecomunicacions. “Els serveis de TDT, telefonia mòbil i banda ampla són recursos bàsics en la societat actual, i més en zones aïllades, per prevenir les desigualtats territorials i la fractura digital”, argumentava la proposta de resolució presentada pel grup parlamentari socialista. Malgrat això, cinc anys després el Govern continua al·legant que no disposa dels diners per tirar-ho endavant. “Tenim més de 500 torres, classificades per nivell d’importància, i aquesta no és una de les importants”, afirma el director general de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, que remarca que, tot i la situació pressupostària, el programa Catalunya Connecta tira endavant i que al juny posaran en marxa vint torres més arreu del país.

La solució gironina

Entre els camps de fruiters de Gualta i Fontanilles, passant per un camí de sorra que transcorre per aquests dos termes municipals, hi ha la casa d’Anna Bofill i la seva família. Davant els problemes de les operadores per rebre el servei d’ADSL, va decidir contractar el servei de Wimax que ofereix la companyia Megatro, de Cornellà del Terri.

Una situació semblant viuen els habitants de la vall de la Muga, a l’Alt Empordà, on municipis com Biure i Boadella i les Escaules tenen problemes de cobertura. Montserrat Guixà, veïna de les Escaules, també ho ha solucionat amb Wimax. “Hem parlat amb Telefónica i ens diu que no els surt a compte, que no hi estan obligats”, afirma. Guixà denuncia que això fa que hagi de pagar tres quotes per separat de telèfon i que no pot accedir a ofertes de la teleoperadora. “Econòmicament ens perjudica molt”.

Megatro ofereix el servei de Wimax a 4.000 clients, entre particulars, empreses i comunitats de veïns. Aquesta tecnologia sense fils funciona a través d’una antena a casa del client que es connecta al repetidor que correspongui per la zona. “S’ha mostrat com la més idònia amb el pas dels anys per donar aquest tipus de serveis de connexió”, assegura Albert Batchellí, director comercial d’aquesta empresa gironina.

Tots els afectats coincideixen a dir que els problemes de cobertura resten competitivitat als seus pobles. “Hi ha gent que li agradaria viure en un lloc com el nostre, però que ha hagut de marxar perquè no podia fer bé la seva feina”, lamenta la veïna de les Escaules.

stats