ESPORTS

El futbol femení cada cop creix més: 50 clubs i més de mil fitxes

El Sant Pere Pescador FC, de Segona Divisió, és l’únic representant gironí a les lligues estatals

El boom del futbol femení també ha arribat a les comarques gironines: de les 803 fitxes de fa cinc temporades s’ha passat a les 1.064 de l’actual, amb cinquanta clubs federats. Tot i que aquestes xifres encara queden lluny de les del futbol masculí -16.000 llicències-, tot indica que el ritme de creixement es mantindrà. “En tres o quatre anys el nombre de jugadores podria representar el vint per cent del de jugadors”, pronostica Jordi Bonet, delegat a Girona de la Federació Catalana de Futbol. “La gent s’hi aboca i comença a haver-hi patrocinadors en categories altes. Abans es deia que el futbol femení no era ni futbol ni femení; ara és a l’inrevés”, remarca Bonet, convençut que cal potenciar-lo des de la base.

El Sant Pere, a prop de l’elit

Ara mateix, l’equip de referència del futbol femení gironí és el Sant Pere Pescador, que es va federar fa nou temporades i des de llavors ha passat de la Segona Catalana a la Segona Divisió espanyola, just per sota de la Lliga Iberdrola. “Actualment, el sou que paguen la majoria dels equips femenins és molt baix comparat amb els masculins. Per això la majoria de les noies no arribarem mai a poder viure del futbol”, lamenta Sílvia Masferrer, que és migcampista del Sant Pere i treballa a l’agrobotiga de la seva família. “Perquè el públic estigui igual de pendent del futbol femení que del masculí haurien de canviar moltíssim les coses; primer de tot cal fer desaparèixer el masclisme que encara queda”, afirma Cynthia Blanco, tècnica de laboratori i central del Sant Pere.

Aposta del Girona FC

El Girona FC, que des de fa dues temporades té el primer equip masculí a la Lliga Santander, també aposta fort pel futbol femení. “Fa dos anys vam quedar englobats dins l’estructura de futbol base del club i des de llavors treballem amb la mateixa metodologia; això ens ha donat un plus molt important de cara al nostre creixement”, explica Joan Carles Sánchez, coordinador d’una secció que actualment compta amb set equips, 79 jugadores i un cos tècnic de quinze persones. El sènior femení, actualment segon classificat a Segona Catalana, té serioses aspiracions de pujar de categoria. “Aquests últims anys el futbol femení ha crescut molt, fins i tot es pot veure algun partit per la tele, però queda moltíssim per fer”, adverteix Olga Ortiz, capitana de l’equip. “Estic segura que si es visualitzés més la gent s’hi enganxaria molt. Ara els toca normalitzar-ho als nens i nenes que van creixent; així algun dia podrem gaudir de futbol femení en grans estadis plens de gent”, afegeix.

La capitana de l’equip juvenil, Paula Porto -filla de Puri Cano, exjugadora del Barça i de la selecció espanyola-, juga amb el Girona des dels cinc anys i ha detectat una millora notable tant en la secció femenina del club com en el futbol femení en general. “Espero que arribi un dia que una futbolista pugui estar al mateix nivell econòmic i de ressò que un futbolista. Però encara falta bastant”, constata.

L’exemple del Porqueres

Un altre dels clubs gironins de referència és el Porqueres, que milita a Preferent juntament amb el Pontenc. “És d’admirar que un poble com Porqueres [4.600 habitants] tingui un equip a categoria Preferent. També treballem per potenciar el futbol base i nodrir de jugadores el primer equip”, diu Cristina Cornellà, que des d’aquesta temporada és la coordinadora del futbol femení del club. Porta més de vint anys en aquest esport i també ha sigut jugadora i entrenadora. “De coordinadores n’hi ha unes quantes, al futbol femení, però encara costa que el cos tècnic estigui format per dones”, comenta.

“El tracte que ens dona el Porqueres és molt bo, els entrenadors i el cos tècnic són brutals, molt treballadors”, afirma Anna Fàbregas, que juga de portera i treballa en la recepció i verificació de material en un magatzem. El que l’atrau més d’aquest esport és “com ha evolucionat en complexitat i diversitat tàctica”. “Ara bé, el futbol professional, sobretot el masculí, cada cop m’agrada menys -puntualitza-. S’han perdut molts valors, els diners han fet molt de mal. M’agraden més els clubs més petits i humils, que com a mínim intenten transmetre valors positius mitjançant l’esport”, apunta. “Tant de bo arribi el dia en què el futbol femení tingui la mateixa importància i el mateix interès que té per al públic el futbol masculí. També m’agradaria que no es perdessin els valors inicials d’aquest esport. Aquesta és la nostra tasca com a jugadores”, sosté Tània Espinosa, tècnica de laboratori i defensa -central o lateral esquerra, segons l’alineació- del Porqueres.

Un projecte engrescador

El Gerunda FC, fundat el 2013 per l’expresident del Girona Carles Teixidor, aplega ara mateix 120 noies. “La meva posició principal és de migcampista, però a vegades també jugo de central”, informa Aina Fà, que malgrat ser cadet juga amb el juvenil del Gerunda. “Per a mi el futbol és equip, amistat, sacrifici, disciplina, constància i aprendre a gestionar la frustració, però sobretot passar-m’ho bé i oblidar-me de tot mentre em concentro en el joc”, diu. Carla Millan, companya seva al juvenil, pot actuar de migcampista o de central i considera el futbol “una segona vida fora de casa”. “M’ajuda a distreure’m, a desfogar-me i, sobretot, a divertir-me amb les companyes”, explica. Segons ella, “el futbol femení està infravalorat”. “M’agradaria que en un futur no gaire llunyà es valorés el joc i el sacrifici que fem les dones”, afirma.

Carina Vila, portera de l’aleví del Gerunda, hi està d’acord, però avisa: “No serà fàcil, la gent s’ha acostumat a veure només futbol masculí. Ens hi haurem d’esforçar totes, però també el públic i els polítics. Hauríem de tenir més material, més vestidors per dutxar-nos i més camps de futbol; a veure si l’Ajuntament de Girona ens ajuda”, conclou.

La Unió Esportiva Olot és -juntament amb el Santa Eugènia i l’Estartit- un dels tres equips gironins de Primera Catalana. “El futbol em permet aprendre valors com la cooperació, la solidaritat i el respecte. És fantàstic tant per compartir èxits com per compartir derrotes”, opina la polivalent Alba Prat, que és professora de matemàtiques d’ESO i que al terreny de joc pot actuar de pivot defensiva, de mitjapunta o d’interior dreta o esquerra. “El futbol és un esport d’equip en què el paper de cada jugadora és important”, subratlla Aina Falgarona, central del juvenil de l’Olot. Té disset anys i només fa vuit mesos que practica aquest esport. Abans havia fet natació, bàsquet a cavall i hoquei.

Premi a la insistència

“A Girona el futbol femení viu un moment molt bo. Ha anat molt bé la campanya impulsada per la Federació i que les més petites vegin que poden jugar a futbol al seu poble o força a prop”, diu Aina Maresma, entrenadora del Cassà, un dels set equips gironins de Segona Catalana juntament amb el Girona, el Cabanes, l’Atlètic Ripoll, el Pontenc B, la Pera i el Sant Pere Pescador B. Maresma és professora d’educació física i va arribar al futbol per tradició familiar: el seu avi, Josep Roquer, havia arribat a jugar amb l’Espanyol. “Quan vaig començar no estava gaire ben vist que una noia practiqués aquest esport, però vaig insistir fins a aconseguir-ho”, recorda. Per a ella, “el futbol és una escola de vida”.

Més continguts de