PARADISOS PROPERS CALA BRAMANT

Un gibrell gegantí on udola la llevantada

Aquesta meravella geològica demostra que els capricis de la natura superen la imaginació de qualsevol arquitecte

La Costa Brava, batejada així després que Ferran Agulló ho proposés el setembre del 1908 en un article periodístic, conté un grapat de racons inhòspits i abruptes que fan honor al seu nom, però n’hi ha pocs que superin en bellesa i ressonàncies poètiques la cala Bramant de Llançà. Situada a la part sud del cap Ras, camí de Colera, aquesta meravella geològica -una mena de gibrell gegantí de vint metres de perímetre erigit amb roques verticals de deu metres d’alçada- demostra que els capricis de la natura existeixen i, sovint, superen la imaginació de qualsevol arquitecte.

Plaça de Braus, l’anomenen molts llançanencs en honor al seu aspecte d’amfiteatre, però ningú que hagi sentit com hi bufa la llevantada en impactar contra els penya-segats discutirà que l’onomatopeic nom oficial de la cala la descriu a la perfecció. Quan el vent de llevant udola entre les roques, quan les onades hi ressonen amb la potència d’una tempesta desfermada, la cala sencera brama i, de vegades, es passa hores bramant. En aquestes ocasions no costa gens imaginar-se-la com l’escenari de batalles mitològiques, com l’indret ideal per filmar-hi un naufragi tràgic en què els efectes de la catàstrofe són atenuats per la bellesa de les imatges.

Colossal banyera

En tornar la calma, però, l’enorme jacuzzi esdevé una colossal banyera d’aigües plàcides, un racó idíl·lic que, ara sí, fa justícia a un altre dels seus noms: cala dels Enamorats, en diuen, en honor al seu aire íntim i bucòlic, al seu emplaçament arrecerat que, afegit a una estètica privilegiada, afavoreix les incursions amoroses i, per què obviar-ho, tota mena d’expansions sexuals que agafen embranzida quan la foscor guanya terreny.

A banda de llevantades i afers eròtics o sentimentals, cala Bramant ofereix multitud d’opcions a qui s’hi acosti per esbargir-se i gaudir d’un paisatge espectacular. Malgrat l’atractiu, no és un indret gaire conegut, en part perquè queda una mica amagat i en part perquè és més fàcil arribar-hi amb barca o caiac a través d’una obertura que l’enllaça amb el mar. A peu també és força senzill: només cal calçat adequat per moure’s per les roques i un cert sentit de l’equilibri. Els privilegiats que ho han provat solen quedar-ne molt satisfets. A més de nedar en una piscina esfèrica d’aigua salada, tenen la sensació que és gairebé privada o, en tot cas, força exclusiva. Deixant de banda les aparicions puntuals d’algun eixelebrat, el més freqüent és que hi predomini el silenci, la pau, la connexió plena i rotunda amb una natura salvatge que alhora pot ser molt civilitzada.

N’hi ha que diuen que Bramant recorda els recòndits esparagols de Santorini o algunes cales menorquines, però qui n’ha fruït assegura que és un paisatge únic. I molts afegeixen que és preciós, ideal per relaxar-se i fins i tot oblidar que ets a la Costa Brava. En tota la cala no hi ha ni un pi. Ni ungles de gat, ni atzavares. Només aigua i roques, els elements característics d’una concavitat inesperada que obsequia els visitants amb una minúscula platja de sorra gruixuda on piquen les onades quan bufa la tramuntana.

Racons que honoren el nom

No hi ha constància que Ferran Agulló conegués cala Bramant, però no es pot descartar que, en cas d’haver-la visitat, hagués tingut temptacions de dir-li cala Brava. Si més no s’hauria enorgullit d’un espai certament salvatge que exemplifica a la perfecció l’esperit d’un litoral que, 107 anys després de ser batejat, encara conserva racons que fan honor al seu nom. Esclar que la imaginació no té limits. La seva forma arrodonida i el canal que la comunica amb el mar obert fa que també se la conegui com a cala de la Paella. I de la Calavera. I del Circ. El seu aspecte de closca va provocar que l’escriptora Montserrat Vayreda, autora de L’Empordà màgic, la descrivís com una conquilla arrapada a la roca. Algú l’ha comparat amb un úter i no falten poetes depravats que, en nits de lluna plena, li han dedicat versos obscens. Però més enllà de les múltiples denominacions que rep i rebrà aquesta singular cala, sempre acaba imposant-se el sentit pràctic. Per als més agosarats és un lloc ideal per fer salts; per als amants de les profunditats submarines, una gran ocasió per contemplar salpes, sards o serrans; per als més observadors, una cavitat ben original construïda per l’acció de l’aigua i del vent, i per als somiadors, el lloc perfecte per pensar en els secrets que provenen del mar.

PAISATGE PINTORESC

L’any 1972 un decret del ministeri d’Educació i Ciència va declarar paisatge pintoresc aquesta cala de Llançà.

VISTES ESPECTACULARS

La cala ja és un espectacle per ella mateixa, però des de la part de dalt dels penya-segats hi ha unes panoràmiques esplèndides de Llançà, la badia del Port de la Selva i la Mar d’Amunt.

COM ARRIBAR-HI

Aquest racó privilegiat és a poc més d’un quilòmetre del centre del poble. Sortint de Llançà en direcció al cap Ras cal seguir el camí de ronda. Després de les platges de Grifeu, del Cros i de Canyelles, passades les últimes cases i les restes d’una trinxera que porten al búnquer de Canyelles, trobem un corriol que porta a Bramant.

Més continguts de

El + vist

El + comentat