MÚSICA
Comarques Gironines 08/11/2018

Les grans orquestres no perden el compàs dels nous temps

Les formacions de ball es renoven i inverteixen en tecnologia, tot i l’envelliment del seu públic

Gerard Bagué
6 min
01. La Selvatana en una actuació a Girona. 02. L’orquestra Metropol a Celrà. 03. L’orquestra Costa Brava. 04. L’orquestra Nova Blanes.

GironaL’envelat de les festes de Sant Narcís de Girona instal·lat a la plaça Miquel de Palol és ple fins a la bandera d’un públic enfervorit, majoritàriament octogenari, que sovint s’aixeca de les cadires de plàstic per aplaudir. L’orquestra Selvatana, una de les més reputades cobles-orquestra del país, entona amb la potència dels seus 17 músics i el reforç de la pirotècnia visual d’una enorme pantalla de leds una cançó del grup Abba, un dels clàssics dels concerts de tarda d’aquesta formació. Al darrere es desgranen escenes del film, de la mateixa manera que quan entonin el Tico-tico, al darrere hi apareixerà l’ocell del mateix nom. La parafernàlia visual és una de les innovacions que les grans orquestres del ball han hagut d’incorporar per mirar de mantenir el favor del públic. Durant el concert, el director exerceix de mestre de cerimònies i presenta tant les peces com els solistes que interpreten cada cançó.

Tot i que La Selvatana usa les pantalles amb sensatesa (hi fa aparèixer les lletres o informacions sobre la peça que toquen, com ara que Boig per tu, inevitable a qualsevol repertori, és una cançó d’amor a la lluna), en molts casos no queda clar si les pantalles serveixen per potenciar la indiscutible qualitat d’uns grans músics (millors que els d’anys enrere) o per fer-la naufragar en un zàping gegantí.

Hi ha data de caducitat?

Com en la majoria dels repertoris de les grans orquestres, el capítol patriòtic és un dels moments culminants. S’entonen sardanes, amb imatges de fons de Catalunya des de l’aire, L’estaca i Els segadors, amb la senyera onejant a la pantalla i tots els músics amb la mà al cor. L’èxit del grup no pot fer oblidar que entre el públic pràcticament no hi ha ningú que tingui menys de 50 anys. La pregunta que es planteja és si les grans orquestres de ball, que han anat desapareixent en els últims decennis, tenen data de caducitat o podran continuar mantenint el favor del públic amb els anys.

Als concerts de tarda prima l’espectacle i hi ha exhibicions de la capacitat vocal dels barítons. És diferent del ball de nit. L’envelliment progressiu del públic que segueix aquesta mena d’orquestres ha fet que alguns organitzadors de festes majors, que suposen la major part de les contractacions, hagin començat a fer saltar el ball del dissabte o vigília dels festius a la nit per passar-lo als diumenges o els festius a la tarda. Un exemple de programació de cobla-orquestra on ja s’ha eliminat el concert de nit el tenim diumenge que ve a El Far d’Empordà, on els Montgrins participen en l’ofici religiós i en les sardanes al matí, en una nova ballada a la tarda, seguida del concert d’orquestra i, finalment, en el ball. Fa uns anys, hauria sigut impensable que el ball no se celebrés el dissabte a la nit.

Llogar una gran cobla-orquestra, que fa ballada de sardanes, concert i ball, pot arribar a costar uns 10.000 euros en temporada alta, però a l’hivern, contractant a última hora i en dates que el grup tingui lliures, pot sortir per menys de 5.000. Són quantitats que sovint només estan a l’abast de municipis que celebren la seva festa major. Normalment, les actuacions estan reservades d’un any per l’altre i no és estrany que determinats grups actuïn durant molts anys seguits en una mateixa localitat.

Espectacle nou cada temporada

La Selvatana encapçala des de fa tres anys la llista de les cobles-orquestres més contractades. Joan Farràs, músic i representat del grup, explica que el secret del grup és el seu afany de millora i la renovació permanent. “Cada any, al maig, fem una renovació total de repertori, vestuari, coreografia, projeccions audiovisuals. La gent veu cada temporada un nou espectacle”, explica. Acaben de comprar un nou camió per dur el material i van fer una inversió molt important en una pantalla de leds d’alta definició que els permet tenir un teló de fons audiovisual espectacular de 30 metres quadrats. El tenora, saxo i clarinet (en les cobles-orquestres és habitual que els músics toquin més d’un instrument) de La Selvatana veu el futur amb optimisme, però està convençut que “el temps serà selectiu i algunes formacions desapareixeran”. Farràs admet que el seu públic té una mitjana de 70 anys, tot i que al ball sovint hi ha gent de 50 anys, i que les orquestres de ball estan dins un cercle del qual és difícil sortir, ja que es deuen als gustos musicals de qui els va a veure.

Grups de versions moderns

No veu com a competència els grups de versions com Di-versiones, Orquestra Maribel, Hotel Cochambre o Pelukas, que, de vegades amb un repertori no gaire diferent però tocat amb més frescor i menys músics, estan connectat amb el públic més jove de les festes majors. Farràs adverteix que, amb una mitjana de 150 bolos anuals i actuant només a Catalunya, no es poden pas queixar i està convençut que el seu repertori s’anirà adaptant a les demandes del públic que tinguin en cada moment.

L’àmbit d’actuació d’aquestes orquestres abasta tot el territori català, amb algunes incursions a la resta de l’Estat, tot i que no els resulta gaire econòmic un desplaçament que impliqui nits d’hotel. Han passat els temps en què els músics eren allotjats a les cases dels veïns dels municipis en festa major, on per cert eren tractats a cos de rei. També tenen forces contractacions a la Catalunya del Nord, on no existeix aquest format orquestral, i menys amb la possibilitat de fer una ballada de sardanes. Els Montgrins tenen forces actuacions al territori nord-català i fins i tot tenen un mànager per gestionar les contractacions a l’estat francès.

L’estudiós de la música Lluís Brugués opina que aquest tipus d’orquestres no desapareixeran mai, perquè el ball és inherent a l’ésser humà des del principi dels temps, tot i que potser s’hauran de reconvertit. “També es deia quan jo era jove que les sardanes estaven condemnades a desaparèixer i, tot i que han anat a la baixa, es mantenen i es renoven”, explica Brugués, que considera trist que aquesta mena de formacions, amb músics de gran qualitat, “no tinguin més requesta”. Per altra banda, destaca la gran importància del factor econòmic. En tractar-se d’orquestres que tenen entre 15 i 20 músics, no poden rebaixar gaire els preus. “Sovint, els encarregats de la contractació d’una festa major s’estimen més portar un duet o un teclista, que actua amb sons pregravats i que ja els serveix per fer ballar una mica la gent”.

El xou americà no tempta

A Galícia, on hi ha també una certa tradició de grans orquestres, sovint es posa l’exemple de renovació de l’orquestra Panorama, que porta un muntatge de cinc tràilers, amb un espectacle de llum i so d’influència americana. Es tracta d’un espectacle que està preparat per ocupar estadis o grans descampats, però que els músics catalans no veuen que pugui quallar aquí.

Joan Margalef (8 anys a La Selvatana i 15 a la Principal de la Bisbal) encapçala un projecte que intenta renovar la música de ball i portar-la a generacions més joves. Metropol, una orquestra fundada fa 20 anys, es promociona avui a la web com un grup de músics “atrevits, moderns, dinàmics i descarats”. Va començar en forma de trio i ara té 17 components. Aquest músic s’ha imposat el difícil repte d’acontentar totes les generacions.

Apartar els joves a les barraques

“Els pobles aparten els joves a les barraques dels afores i això divideix el municipi, que no fa comunitat durant la festa major”, explica Margalef. Metropol proposa un repertori d’una primera part dedicada a la franja d’entre 60 i 70 anys, amb cumbias, boleros i altres peces clàssiques, i una segona part amb música més actual. “És evident que no podem competir amb grans formacions que tenen més de 100 anys d’història, per això hem apostat per una visió diferent”, explica.

Fins ara, l’orquestra estava enfocada només a la temporada estival i feia una trentena de bolos, però ara es planteja mirar d’allargar la temporada i treballar també a l’hivern. Una de les coses que Margalef lamenta és la poca repercussió mediàtica i reconeixement que tenen les orquestres de ball i els seus “grans músics” en relació a determinats grups de música actual.

stats