CELOBERT

La grua independentista

BAIXO A BANYAR-ME als esculls, passat el Vigatà, al peu d’uns penya-segats. Hi ha un avís, perill de despreniments, i és veritat, una vegada un amic meu va acabar a l’hospital per les roques despreses, però tot té un preu. Abans de baixar per unes escales ruïnoses, plenes de rocs que han caigut durant l’hivern, veig que els propietaris del gran xalet que hi ha a dalt -piscinota i pistota de tennis amb vistes a mar- han continuat tallant els pins de fora la finca que els tapaven la vista. Cada any en talen deu o dotze com qui no vol. Queda la base del tronc i branques llençades al penya-segat. Aviat tindrem una altra taca blanca a la costa i tothom podrà admirar el xaletot. Darrere seu aquest hivern s’han construït més xalets, s’han urbanitzat carrers, hi ha un parell o tres de cases en plena edificació.

Des de dintre mar puc veure l’esvoranc nou a tocar de la punta d’en Bosc. En la llàstima que sento s’hi barreja la ignomínia del xalet del Golfet amb el desastre de la pedrera de S’Antiga, a Begur. És com si haguessin obert una pedrera al mig del bosc. El pendent és tan pronunciat que han hagut de fer replans per poder construir-hi, a part de treure els pins, que taparien la vista.

La grua s’està allà plantada com un paràsit insaciable que va ponent ous, i quan em veu em comença a parlar: “Tu veus una pica clavada al paisatge, però jo soc el progrés, la gent m’adora. No deixarem res per verd. Tu ves llegint Ruyra i Pla, cocodril, ves plorant pel país per comptes d’apuntar-te a la festa! Dijous passat, la Fundació Irla va voler premiar SOS Costa Brava, però els imbècils no van acceptar el premi, perquè la Fundació depèn d’ERC i ERC ha estat manant als ajuntaments més a favor de depredar la Costa Brava. Em feu riure molt, catalans. Voleu salvar la nació, voleu salvar la llengua, voleu salvar Europa, però d’amagat pareu la mà i us afegiu sense manies a la destrucció! Aneu, aneu a Estrasburg a plorar! La hipocresia salvatge dels catalans! M’encanta! Ho arrasareu tot. Ja heu començat l’allargament de la C-32, alegria! Boscos talats, viaductes, ponts, talussos i túnels! Més formigó! Us estimo! Trinxeu-ho tot! Teniu el permís del mateix Parlament que fa dos anys va aprovar la llei del canvi climàtic! Vinga, més cotxes! Quin riure! La llei del canvi climàtic! És d’abans de l’1-O, quan dèieu que volíeu ser independents! Independents, però a la primera de canvi us veneu per quatre xavos la carn mateixa del vostre país estimat. Hipòcrites! Jo sí que soc independentista! Jo soc la grua independentista, miro per mi!”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat