PANDÈMIA

Els joves topen amb la limitació del contacte social i l’oci nocturn

Tot i els riscos, hi ha grups que organitzen ‘botellons’ i trobades sense mesures de protecció

El distanciament social imposat per la pandèmia del covid-19 ha obligat a suspendre o limitar qualsevol tipus d’activitat multitudinària, com els concerts de festa major o les discoteques plenes a gom a gom. A més, per contenir l’augment de casos actual, a partir de demà els bars estaran tancats. Amb tot plegat, els espais d’oci dels joves i adolescents, amb socialització i contacte físic inevitable, han desaparegut sense data de retorn. Amb una oferta d’oci nocturn gairebé inexistent, hi ha joves que es conformen i d’altres que intenten esquivar les prohibicions organitzant alternatives de festa. Ja se’ls considerava un focus de transmissió del virus, i caldrà veure si la situació que es generi a partir de demà modifica o decanta algunes d’aquestes dues actituds.

“Durant aquests mesos només podem anar al bar del poble i, com que tanquen aviat, seguim bevent i xerrant en alguna plaça més amagada i discreta”, explica la Mariona, llagosterenca de 16 anys. També algunes colles d’estudiants universitaris de Girona, que a vegades també queden per beure llaunes de cervesa al carrer, sobretot intenten “aprofitar quan algun dels amics té la casa lliure per traslladar-hi la festa i estar més tranquils”. I aquells que busquen una activitat de nit per deixar-se anar sense contencions, s’allunyen dels nuclis urbans i organitzen raves clandestines al mig del bosc, en llocs que no volen revelar. Totes aquestes activitats de nit ja eren habituals abans de la pandèmia, però ara s’han convertit en l’única opció per a alguns grups que no es resisteixen a abandonar la festa, malgrat els riscos que comporta i les actuacions policials dissuasives.

Ni lligar ni conèixer gent nova

La majoria de joves coincideixen en afirmar que la principal diferència és que, en temps de pandèmia, es fa pràcticament impossible ampliar el cercle d’amistats, lligar, xerrar o ballar amb desconeguts com es feia en l’ambient festiu dels grans esdeveniments multitudinaris. Així, molts joves reconeixen que els fa respecte separar-se del grup, per exemple, per anar a saludar i conèixer algú a la taula del costat, ja que, tal com relata la Júlia, adolescent de Vidreres de 18 anys, “potser, per culpa d’aquesta acció, podria encomanar el virus a tota la colla i em sentiria responsable”. I és que, efectivament, l’excepcionalitat d’aquesta situació sanitària genera irracionalment recel i incertesa cap a les persones desconegudes, unes barreres que desapareixien entre la gentada en un concert de matinada.

Bombolla d’amics

Això sí, aquesta bombolla amb els amics més propers també provoca que, entre ells, no es respecti cap tipus de mesura sanitària. Plenament conscients que és inviable compaginar l’oci amb el distanciament social, s’abracen, riuen i es toquen en un ambient distès i sense preocupacions. A més, tot i que intenten respectar la limitació del nombre màxim de persones reunides, accepten que “costa molt fer fora un amic quan es sobrepassa el límit permès”. “Amb els desconeguts prenem distància, però amb els amics ens comportem com si no hi hagués virus”, conclouen la majoria de joves preguntats.

Tanmateix, tot i aquesta certa normalitat amb els companys de colla, els joves enyoren l’activitat social de les celebracions d’abans de la pandèmia, i desitgen que les restriccions no s’allarguin en el temps. “Trobo moltíssim a faltar ballar atapeïda entre la gent, i quan amb els amics mirem fotos i vídeos de les festes de fa un any, ens posem extremadament nostàlgics”, recorda la Diana, jove gironina de 17 anys.

Els joves, en el punt de mira

Aquesta voluntat d’alguns joves de seguir divertint-se malgrat les dificultats de la situació sanitària sovint ha estat criticada per moltes veus, que titllen aquestes conductes d’irresponsables i incíviques. Els adolescents se senten “injustament criminalitzats”, ja que consideren que la resta de població també incompleix les mesures sanitàries en les reunions familiars, la feina o el transport públic. “El treball i la família són igualment espais de contagi, però no es volen atacar, i en canvi es converteix els joves i la seva satisfacció en un exemple paradigmàtic d’irresponsabilitat individual”, certifica l’Arjàn, estudiant d’economia i filosofia a la Universitat de Girona. Adolescents i joves admeten que tothom assumeix certs riscos per mantenir una mínima vida social, necessària per al benestar de qualsevol individu i fonamental per a la identitat en construcció d’un adolescent. Però, per contra, “quan es tracta d’oci i joventut es considera una activitat mal vista i prescindible”, es queixa la Isabel, graduada de 24 anys en publicitat i relacions públiques.

Festes clandestines

Les reunions nocturnes poc o molt multitudinàries per beure alcohol al carrer són més habituals del que podria semblar i ja han causat diversos incidents en algunes poblacions de les comarques gironines, com Ripoll, Banyoles o Tortellà. En aquest darrer municipi, en les últimes setmanes s’han repetit trobades que reunien adolescents i adults, convocats a través de les xarxes, en un pàrquing amb música amb el volum molt alt i consum d’alcohol. Tanmateix, l’alcalde de Tortellà, Josep Reig, no acusa els adolescents de 16 anys que “s’apunten innocentment a aquestes festes amb ganes de descobrir”, i pensa que “cal imputar els adults irresponsables que les organitzen i hi participen de forma totalment incívica”. És per això que l’Ajuntament, que no disposa ni d’agents ni de recursos suficients per perseguir aquestes infraccions, demana que, quan s’acabi el parèntesi actual de 15 dies, pugui obrir l’oci nocturn si s’assegura un entorn controlat: “Si es prohibeix que els adolescents surtin de nit, llavors ho fan de forma descontrolada i a l’espai públic; en canvi, una sala amb unes condicions sanitàries i un responsable és molt més segura i fàcil de supervisar”, defensa Reig.

Queixes del gremi de l’oci

Les discoteques i locals nocturns demanen de fa mesos poder reprendre l’activitat després d’unes pèrdues econòmiques insalvables. A la ciutat de Girona, el Grup Scarlett Girona i Salseo Girona havia estat la primera discoteca que apostava per obrir les portes adaptant la proposta al bar de copes: horari limitat de nou del vespre a una de la nit, públic assegut a les taules, sense ballar i amb aforament reduït al 50%. A partir de demà, hauran de tancar del tot durant 15 dies.

“L’oci es discrimina i es criminalitza -lamenten els responsables-. Per exemple, a les classes de zumba dels gimnasos els usuaris poden ballar i aquí està prohibit, fet que demostra que les obligacions no són coherents”. Afegeixen, en la línia manifestada per l’alcalde de Tortellà, que tant si han de tancar d’hora com si no poden obrir, els joves i adolescents tindran igualment ganes de gresca i la buscaran on ja no es poden garantir les mesures de seguretat. “Ens ataquen com si fóssim el problema i no ens deixen ser part de la solució”, addueixen.

Unes Fires sense barraques ni atraccions, amb concerts limitats i amb reserva prèvia

Tot i que Girona manté les Fires de Sant Narcís (entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre), ja ha anunciat que no hi haurà concerts multitudinaris al passeig de la Copa (foto inferior), on també s’hi instal·len les barraques de les entitats. Es faran activitats descentralitzades als barris i concerts amb reserva prèvia i aforament reduït al parc del Migdia i l’Auditori. Totes les actuacions finalitzaran a les 11 de la nit. Els joves trobaran a faltar també les atraccions del parc urbà de la Devesa. Tampoc no hi haurà concerts a l’envelat de la plaça Miquel de Palol, jornada castellera a la plaça del Vi ni cercavila de gegants.

Les fires i mercats al carrer s’han anul·lat, ja que al situar-se en espais urbans amb carrers estrets no es podrien garantir les distàncies de seguretat. Els més menuts tindran activitats a la Copa i a la majoria dels centres cívics de la ciutat. La Fira de Mostres tenia prevista una versió reduïda, a l’interior de l’edifici de la Fira de Girona, però amb les noves mesures aprovades ahir es valorarà si finalment se celebra.

Sí que hi haurà els tradicionals focs d’artifici, l’1 de novembre, que es llançaran des de la muntanya de Montjuïc perquè gran part dels veïns els puguin observar des de casa seva.

Amb l’objectiu d’acostar la celebració a la ciutadania, s’ha previst que alguns concerts i activitats es retransmetin per TVGirona, Girona FM i les xarxes socials de l’Ajuntament.

El + vist

El + comentat