L’aïllament als geriàtrics passa factura als avis

GironaHi parlarà a través d’un vidre, i no hi podrà tenir cap contacte físic, però per a l’Àngela Moner, de 93 anys, el fet de rebre demà la visita de la seva filla i els seus nets és com recuperar mitja vida. També ho és per a la resta de residents de Les Oliveres, de Sant Gregori, que ja poden rebre la visita de familiars, tot i que amb estrictes mesures de protecció contra el covid i sempre havent concertat la cita prèviament. Ara aquesta residència és un centre verd (lliure de covid), però durant la primera onada de la pandèmia hi van morir vuit avis per culpa del virus. A l’angoixa de veure com morien companys de residència, la incertesa sobre el que estava passant i l’alarma per les constants baixes laborals de professionals del centre que queien malalts, als interns se’ls va sumar la tristesa i el sentiment de desemparament per no poder comptar amb l’escalf de la família. Per als que són en una residència, la família és un puntal imprescindible que complementa l’atenció i la cura que reben al centre. Quan aquesta pota ha fallat, els ha passat factura en l’estat emocional i el físic, i en molts casos ha suposat l’agreujament de les patologies que pateixen.

“Molts dels ancians han patit desorientació, angoixa, tristor, dificultats per dormir, pèrdua de memòria o pèrdua de la gana, i han necessitat suport psicològic o farmacològic”, explica Quim Agustí, metge del centre Les Oliveres. A aquestes afectacions s’hi van sumar les derivades de la reclusió exigida per la presència de casos de covid a la residència. “Per evitar contagis van haver d’estar moltes hores a les habitacions i l’absència de mobilitat ens ha obligat a fer-los fer molt de treball de rehabilitació”, indica Agustí. Els que han viscut pitjor aquesta situació excepcional són els que tenen algun tipus de demència. “El sol fet de canviar-los de lloc ja els desorienta. Que de sobte els familiars deixin d’anar-los a veure o que quan ho facin portin mascareta els agreuja la desorientació”, afegeix el metge.

Àlbums de fotos familiars

Al centre s’han posat en marxa recursos per evitar que l’absència presencial de la família generi un deteriorament cognitiu als residents. Per exemple, s’ha demanat als familiars que els portin àlbums de fotos que els refresquin la memòria, i s’han potenciat els contactes per videoconferència. Treballar molt el suport emocional ha estat un objectiu prioritari dels professionals, però són conscients que res pot suplir una abraçada o un petó d’un familiar. “És la millor medicina que li pots donar a una persona gran, especialment si està ingressada en una residència”, diu Agustí.

Preocupació de les famílies

El distanciament físic que ha imposat la pandèmia també ha generat angoixa als familiars. En les seves visites periòdiques a la residència no només reforcen la relació emocional amb l’ancià, sinó que poden copsar de manera directa com es desenvolupa en el seu entorn vital, si està ben cuidat, com es relaciona amb residents i cuidadors, i quin és el seu estat físic i psíquic. Com en totes les residències, durant els primers mesos de la pandèmia el centre Les Oliveres es va tancar totalment a les visites dels familiars, i els residents ho recorden com “un horror”. “Com a tots, la pandèmia ens va agafar desprevinguts i vam haver d’apagar el foc tots junts: teníem casos de covid, no disposàvem d’equips de protecció ni de proves PCR, teníem molts professionals de baixa que havíem de suplir fent moltes hores els que ens manteníem al peu del canó. Si a nosaltres tot això ens va costar de gestionar i assumir, imagina’t a una persona gran”, diu el director de la residència, Agustí Carmona.

A mesura que van arribar les proves PCR i es va sectoritzar la residència per aïllar els casos de covid, la situació es va “normalitzar” i des de l’estiu passat ja és un centre verd. Ara que les famílies ja poden anar a visitar els avis, demanen quan podran veure’ls sense una vidre entremig, i abraçar-los o agafar-los de la mà, sobretot tenint en compte que els residents ja han rebut la vacuna. “Entenem la seva preocupació, però nosaltres hem de seguir les directrius del departament de Salut, i de moment s’exigeixen aquestes mesures de precaució”, afirma el director de la residència.

La falta de la família també l’han patit els ingressats en centres sociosanitaris, tant els que hi estan en un període de convalescència com els que hi estan en règim de llarga estada. “La família forma part de la rutina en l’atenció a aquestes persones, quan ha faltat ens hem adonat de la seva importància”, diu Rosa Durà, supervisora del sociosanitari La República, de l’Hospital Santa Caterina de Salt. En els moments en què no s’han permès les visites, l’atenció psicològica als pacients s’ha fet més necessària, afegeix Durà. “Molts pacients no ho expressen directament, però se’ls nota més tristos, com si els faltés alguna cosa”, diu. Ara en aquest centre ja es permet la visita dels familiars, però a través d’un vidre.

Les visites a totes les residències es van prohibir amb l’inici de la pandèmia. A l’agost ja es va permetre l’accés de familiars als centres etiquetats com a verds i taronges (amb casos covid però amb espais que permeten tenir-los aïllats), però sempre demanant cita prèvia i amb la condició que la trobada amb el resident es faci amb una mampara i evitant el contacte físic.

Segons les dades facilitades ahir pel departament de Salut, el 78% de les residències geriàtriques de Catalunya superen una cobertura de vacunació del 70% i ja s’hi registra “una dràstica reducció dels casos actius”. Dels 919 casos la setmana del 9 al 15 de gener s’ha baixat als 273 casos la setmana del 30 de gener al 5 de febrer. Davant aquestes dades les famílies demanen flexibilitzar els protocols de visites actuals.