L'últim Sant Jordi
Dissabte, Sant Jordi, acabat el dia, La Pilona de Malgrat de Mar abaixarà la persiana definitivament. Per a mi té un punt nostàlgic perquè va ser allà on vaig presentar el meu primer llibre, l’any 1996. Llavors aquella llibreria em semblava atemporal, com passa sempre amb les llibreries, però tot just s’havia inaugurat el 1992.
En trenta anys, doncs, la llibreria ha passat pels mateixos sotracs i alegries que les altres, com ara la multiplicació de novetats. Al principi encara tots els llibres passaven per les mans del llibreter, que els fullejava, fins que la proliferació de títols i la informatització van anar enviant directament els llibres de l’embalatge a les prestatgeries. Ara el llibreter rep la informació per e-mail i el client li ensenya quin llibre vol a la pantalla del mòbil. Als noranta, la llibreria va viure l’aparició polèmica dels escriptors mediàtics, amb presentacions mai vistes i cues de 200 persones per una firma d’Andreu Buenafuente. Després va venir la por del llibre electrònic, que s’ho havia de menjar tot, quan clients de dos o tres llibres mensuals es compraven la tablet perquè els sortia més bé, però amb el contrapès dels lectors fidels al paper. Aquests anys, la llibreria també ha perdut part del negoci amb les noves plataformes de reciclatge de llibre escolar i l’ús d’e-books a l’ensenyament. El Sant Jordi de 2020 va ser el més estrany. Amb el covid no es van poder distribuir les novetats i es va tornar per un cop a un Sant Jordi de mig segle enrere, quan es venien llibres de fons i no novetats. Avui els mediàtics són influencers de la xarxa que treuen llibres per a preadolescents, youtubers que escriuen contes de nens protagonitzats per ells mateixos, noranta per cent en castellà.
Una llibreria és el seu llibreter, aquí Jordi Bayarri, que quan tenia vuit anys ja esperava el Sant Jordi per posar-se a vendre llibres catalans a la parada dels escoltes. Acabada la carrera, la llibreria La Llopa de Calella va proposar-li obrir La Pilona, on ha estat trenta anys fent de llibreter professional, prou temps per qüestionar-se el romanticisme de l’ofici i fer molt més que vendre llibres: concursos de lectures, el sorteig d’un viatge al museu de Tintín de Brussel·les, l’agenda mensual Va de cultura o les presentacions, tan agraïdes.
“Aquests dies, quan dono la notícia que tancarem –em diu–, veig gent més afectada que jo mateix. Hi ha clients que han quedat tocats, que valoren la feina de la llibreria. Potser hem sigut més activistes culturals que no pas atents al dia a dia del negoci...”
