CULTURA

El llegat de Fontserè: l’art i la rebel·lia

Les cases de Porqueres i els arxius de l’artista han passat a mans de la Generalitat

Quan algú empenyia Carles Fontserè (Barcelona, 1916 - Porqueres, 2007) a triar quines eren les seves millors obres, acabava dient que eren les dues cases encimbellades sobre l’estany de Banyoles que havia comprat i reconstruït a Porqueres quan va tornar de l’exili, l’any 1973. Can Tista era la masia on feia vida amb la seva companya inseparable des dels anys 50, Terry Broch, que va morir el 27 d’abril; i Montguix, a un corriol de distància, era l’estudi atapeït de llibres on Fontserè es va dedicar a una ingent i personalíssima tasca memorialista. Al teulat de l’estudi s’hi va fer construir un campanar que li oferia una gran perspectiva sobre l’entorn i li permetia tenir vistes de l’estany.

Aquestes dues cases han passat ara a mans de la Generalitat de Catalunya gràcies a un vitalici que l’artista va signar el 1994, a través del qual cedia tots els seus béns mobles i immobles a canvi d’una retribució mensual fins a la mort de l’artista i de la seva dona. L’Ajuntament de Porqueres ja va començar la setmana passada la difusió de l’immoble amb una visita guiada a càrrec de Montse Puigvert, una col·laboradora i amiga del matrimoni que va mecanografiar les memòries de l’artista. La Generalitat també està començant a digitalitzar un fons integrat per més de 50.000 fotografies professionals i familiars. El fons professional es custodia a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany i conté 42.500 negatius, 6.450 positius ampliats de fotografia i 3.540 fulls de contacte, tots en blanc i negre i realitzats entre els anys 1959-1991. Hi ha moltes fotografies de Nova York -on Fontserè va treballar un temps de taxista-, de San Francisco i de Ciutat de Mèxic, però també de Roma, París, Londres i Catalunya.

Polièdric i rebel

El llegat també inclou fotografies de personalitats del món artístic i cultural, com Salvador Dalí, Camilo José Cela, Josep de Creeft o Rafael Alberti. Carles Fontserè va treballar en àmbits artístics molt diferents, fent gala d’unes enormes i variades capacitats: cartellisme, escenografia, il·lustració, dibuix de còmics, fotografia, memorialisme...

De molt jove, va integrar-se als combatius cartellistes republicans del 36, va ser soldat a les Brigades Internacionals i després d’un periple novel·lesc durant la Segona Guerra Mundial va fer carrera artística a París, Mèxic i Nova York. Durant l’última etapa de la seva vida, va reivindicar el retorn dels papers de Salamanca, entre els quals hi havia documents confiscats del seu taller.

Un any de commemoració

Les memòries de Fontserè (sobretot Un exiliat de tercera ) són un exemple extraordinari de com entrelligar amb gran tremp narratiu les vivències personals amb la història col·lectiva. A més del llegat físic, Fontserè deixa un tarannà batallador i gens complaent amb la història oficial. Li agradava dinamitar les veritats històriques interessades i donar veu als perdedors. La celebració de l’Any Fontserè, amb exposicions i actes commemoratius que s’han d’anunciar pròximament, ofereix una gran oportunitat de divulgar tant el llegat artístic com el llegat humanístic i batallador d’aquest infatigable i polièdric creador.

Més continguts de

El + vist

El + comentat