MERCAT LABORAL
Comarques Gironines 12/10/2017

La lluita per inserir les persones amb discapacitat

Fundacions i empreses centren els seus negocis a promoure l’ocupació entre el col·lectiu

Maria Garcia
5 min
La lluita per inserir  les persones amb discapacitat

GironaSi la taxa d’ocupació entre les persones sense discapacitat se situa en el 53% a Catalunya, en el cas de les persones amb discapacitat la xifra disminueix fins al 24%. Això significa que només una de cada quatre persones amb capacitats diferents està treballant actualment, segons es desprèn de l’informe de l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball a Espanya de la Fundació ONCE.

A les comarques gironines hi ha desenes de fundacions i entitats que ajuden a la formació i la inserció laboral de les persones amb altres capacitats. Per exemple, la Fundació Ramon Noguera de Girona, que té diverses línies de negoci que inclouen sectors tan diferents com la jardineria, la neteja de cotxes i la bugaderia; l’obrador de Can Moragues de Riudarenes, que aposta per un model que integra les persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social, alhora que promou la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient, i la Fundació Mas Casadevall de Banyoles, que utilitza la feina com a eina terapèutica i de superació personal. Tres exemples diferents que intenten, cadascú des del seu àmbit, millorar la qualitat de vida i canviar l’estigma que sol acompanyar les persones amb discapacitat, a les quals molts empresaris prefereixen no contractar.

200 persones ocupades

El grup Fundació Ramon Noguera de Girona, que integra quatre fundacions, actualment dona feina a unes 200 persones del Gironès amb discapacitat a través de les onze línies d’activitat empresarial, com la de moda i complements, càtering o bugaderia. Una diversitat en l’oferta de serveis que respon a un únic objectiu: “Donar feina i formació a les persones amb capacitats diferents”, destaca la directora, Pepita Perich. Dues de les últimes línies de negoci que han obert són el Taller Degustació i La Rosaleda Jardí Degustació.

El primer és al costat de la seu de la Fundació, al polígon de Mas Xirgu, on també tenen els túnels de rentatge de turismes (35.000 vehicles netejats cada any). Els responsables de la Fundació van detectar que els clients tenen un temps d’espera mentre els treballadors netegen els turismes, i fins l’any passat només disposaven de màquines de vending per ajudar a passar l’espera. “Vam pensar que una manera d’oferir un nou servei als clients era amb un taller degustació per poder esmorzar, berenar o fer un cafè”, relata Perich, que afegeix que així també creaven nous llocs de treball per als usuaris. “Ara els clients tenen un espai cobert, amb wifi i servei de cafeteria, amb pastes, entrepans i pizzes, i nosaltres tenim una nova línia de negoci per formar i ocupar els usuaris”, apunta la directora.

Un servei que es complementa amb el de La Rosaleda, situat a la Devesa de Girona i que va obrir fa gairebé un any, on ofereixen vermuts, dinars i sopars. “Estem intentant atreure els gironins a la Devesa, potenciant sobretot els vermuts i els concerts els diumenges, i els sopars i dinars per a grups, ja sigui per a celebracions particulars o reunions d’empresa”, indica Pepita Perich.

Una altra novetat és la incorporació al grup de les línies de muntatge industrial i alimentació provinents de la Fundació Onyar La Selva, que produeix i comercialitza aliments ecològics com pasta fresca, pizzes, salses i patés. Tota una sèrie de línies de negoci que permeten formar i inserir persones amb discapacitat en funció de les seves preferències i aptituds, i que, a més, permeten la viabilitat econòmica del projecte. “Si en algun dels serveis cau la facturació, podem equilibrar-ho amb els altres i reorganitzar la plantilla de treballadors”, assenyala la directora, que reconeix, però, que “sense les ajudes de la Generalitat no es podria tirar endavant”.

Valor social i ambiental

Un altre projecte que insereix persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social és l’obrador ecològic de Can Moragues, sorgit de la unió de tres fundacions: Plataforma Educativa, Astres i Emys, amb la complicitat d’una de les seves voluntàries, l’Imma. Des d’una finca situada a Riudarenes (Selva), amb hort, obrador i botiga, produeixen melmelades i salses amb fruita i verdura ecològica elaborades per persones en risc d’exclusió social o amb discapacitat.

“És un projecte molt holístic que promou la integració social, el respecte pel medi ambient, la biodiversitat i les varietats locals”, detalla Ander Achotegui, responsable de l’agricultura sostenible, que recorda els inicis de l’obrador. “A finals dels anys 80 un grup de nois de Riudarenes van començar una campanya per protegir la tortuga de l’estany, Emys orbicularis, i el 2003 va néixer la fundació que porta el nom del rèptil”. Però al cap de poc van adonar-se que, per protegir la tortuga, s’havia de tenir cura de tot l’ecosistema que les rodeja. I fruit de les converses amb els propietaris agrícoles del voltant, va sorgir la idea d’elaborar melmelades i salses amb productes ecològics, amb l’ajuda de la Fundació Astres, que insereix persones en risc d’exclusió social.

Actualment ofereixen melmelades de poma i canyella, pera i menta, figues i ratafia i tomàquet amb farigola, i quatre salses: allioli, sofregit de tomàquet, brava i quètxup ratafia. Uns productes que es poden trobar en diverses botigues o al rebost que van inaugurar aquest estiu, situat a la mateixa finca. Una botiga i hort demostratiu que permet als clients “tastar els productes, comprar-los i veure com es cultiven”, segons ressalta Achotegui, que també indica que s’organitzen tallers i show cookings per promoure l’agricultura ecològica, a més de les varietats que són tradicionals del territori.

Una botiga amb un espai degustació, que també ofereix productes d’altres empreses, amb etiquetes que indiquen si són de proximitat, ecològics o socials, és a dir, elaborats per persones de col·lectius desafavorits. Així mateix, organitzen visites i activitats tant per a centres escolars com per a esplais o entitats, i compten amb una vuitantena de voluntaris que col·laboren en el projecte.

Teràpia ocupacional

Amb 29 anys de bagatge, la Fundació Mas Casadevall es dedica a tenir cura de les persones afectades de trastorns de l’espectre autista (TEA), des d’una masia del segle XVIII situada a Serinyà (Pla de l’Estany). Una finca que compta amb diversos espais: dues llars per a 20 persones, tallers, hort, granja i un restaurant. A més, també tenen un pis al centre de Banyoles amb 8 places més de residència. “El nostre objectiu és millorar l’autonomia, la independència i la capacitat de sociabilitzar-se de totes les persones que tenen TEA”, destaca el seu director, Pep Mendoza, que indica que la feina hi juga un paper molt important. “Nosaltres utilitzem la inserció laboral com a eina terapèutica per millorar la seva qualitat de vida”, assenyala, i deixa clar que a ells no els interessen “ni els nivells ni el volum de productivitat, sinó el creixement personal i la millora de les seves capacitats”.

Per aconseguir-ho, tenen a disposició dels usuaris diversos tallers de fabricació de paper, d’espelmes i ceràmica, a més d’un hort, la granja i el jardí. En funció de les necessitats de cada persona i les seves preferències, fan una feina o una altra i reben un petit sou a canvi. Un dels últims serveis incorporats a la cartera de Mas Casadevall és el restaurant, que està obert al públic els migdies de dilluns a divendres, i que representa “el tancament del cercle terapèutic”.

“Els diferents productes que es fan a la resta de tallers arriben al restaurant, on els usuaris elaboren un menú que ofereixen als clients”, ressalta el director de la fundació. Un grup de 8 nois i noies es reparteixen les tasques de la cuina i serveixen els plats al menjador, on també prenen la comanda. “Una feina que és molt important perquè estem treballant i potenciant la relació social i la comunicació verbal”, destaca Mendoza.

Tres exemples de models de negoci que lluiten per donar feina a un dels col·lectius més desafavorits, i que tenen com a prioritat, més enllà dels nivells de productivitat, les persones i el seu benestar.

stats