La Policia Nacional va preguntar per l'imam de Ripoll abans del 17-A

El secretari de la mesquita diu que van demanar si Abdelbaki es-Satty hi treballava

La Policia Nacional va visitar "diverses vegades" la mesquita Annour de Ripoll, on va treballar Abdelbaki es-Satty, l'imam acusat de ser el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Així ho ha afirmat el secretari de la mesquita, Hamid Barbach, durant la comissió d'investigació del Parlament sobre els atemptats del 17-A, que s'ha celebrat aquest matí a Ripoll. 

Segons ha assegurat Barbach, la Policia Nacional va visitar la mesquita dues vegades i ha afirmat que ell hi era present. "Van preguntar per Es-Satty, si encara treballava allà", ha dit en referència a la mesquita. I diu que van fer una tercera visita durant la qual van demanar el registre de l'associació. Tots aquests controls, segons el secretari, es van fer abans dels atemptats. 

De fet, una de les incògnites relacionades amb el 17-A que queden per resoldre és aclarir la relació que tenia Abdelbaki es-Satty amb els serveis secrets espanyols. En un principi, es va apuntar que l'imam hauria sigut confident del CNI, però aquest organisme va desmentir-ho. Més tard, va admetre que va "contactar" amb Es-Satty "seguint els protocols" quan complia una condemna a la presó de Castelló per tràfic de drogues, el 2014. Una informació que va corroborar el sumari dels atemptats, on consta que es-Satty va rebre quatre visites d’agents policials mentre va estar empresonat: el 15 d'abril, el 24 d'abril i el 26 de juny del 2012 i una última el 17 de març del 2014.

Un passat relacionat amb la delinqüència que els responsables de la mesquita Annour han reiterat en diverses ocasions que desconeixien. El seu president, Ali Yassine, va retreure, després dels atemptats, que ningú els va avisar que es-Satty tenia antecedents policials, cosa que no és compatible amb ser imam. “Per què la policia no ens va dir que havia estat a la presó per tràfic de drogues quan els vam dir que l’haviem contractat? Si ho haguessim sabut no l’hauríem agafat, no es pot ser imam si es tenen antecedents”, va lamentar.

D'altra banda, Barbach ha explicat que va intentar implicar a la mesquita un dels terroristes, Mohamed Hichamy, però que no va voler. "Li vaig insistir que ens ajudés, perquè ell parlava català i estava molt integrat. Però deia que no tenia temps i no podia", ha relatat.

Manca de recursos per al pla de convivència

Així mateix, durant la comissió d'investigació del Parlament, que té per objectiu analitzar les causes i conseqüències dels atemptats, el Consorci de Benestar Social del Ripollès ha reclamat "més recursos" per poder treballar en matèria de prevenció de la radicalització. La seva directora, Elisabet Ortega, ha lamentat que amb la dotació de 60.000 euros que han rebut és "totalment insuficient". 

"No disposem dels recursos necessaris per realitzar el pla de convivència i no podem començar noves línies per detectar i erradicar processos de radicalització. I la millor eina és la prevenció, però costa arribar a les persones que flirtegen amb radicalismes", ha subratllat Ortega davant dels representants de tots els grups polítics al Parlament. En aquest sentit, la tècnica de participació i convivència Núria Perpinyà ha afegit que just després dels atemptats "van rebre recursos, però van anar disminuint o ja no arriben". 

Ortega, a més, ha recordat que el model actual d'integració "ha fet aigües" perquè els terroristes complien totes les condicions per considerar-los integrats. "Parlaven català, tenien feina i amics catalans i sortien amb ells; però no se sentien integrats". Tant Ortega com Perpinyà han recordat que els professionals de Ripoll, abans dels atemptats, "no en tenien ni idea de radicalització" però que, en un any i mig, s'han hagut de convertir en "experts".