CELOBERT
Comarques Gironines 17/06/2021

Primera dosi

2 min

AIXÒ ÉS un combregar industrial, gent de tot arreu de Girona a la desena de files paral·leles que, com una cadena de muntatge, anem avançant, passant per la tauleta on et prenen les dades i després, allà mateix, darrere una cortina, la vacuna, la primera dosi per sortir d’un túnel llarg i fosc d’un any i mig.

D’aquí uns mesos ja ni hi pensarem. Sempre deu haver anat igual, per això ara ens ha vingut tan de nou l’epidèmia, una desgràcia antiga com la mateixa humanitat. Tot serà com abans o pitjor, com quan atures una estona amb el peu l’aigua d’un xaragall i després baixa de cop.

L’altre dia em van presentar una persona i aquesta persona em va donar la mà. Vaig adonar-me’n massa tard de què havíem fet. Vaig fregar-me el palmell al camal dels pantalons. Vaig aixecar la mirada i vaig disculpar-me al desconegut, encara no sé si per haver-li donat la mà o per haver-me-la netejat impulsivament.

Tampoc sé quina vacuna m’han posat, no se’n treu res de tenir el nom. El virus ha estat una bona baixada de fums per als humans. Que no siguem capaços de descriure amb certesa ni com es propaga em fa tenir esperança, perquè no hi ha bèstia més autodestructiva que la que viu totalment convençuda de si mateixa. Tinc amics amb moltes prevencions per vacunar-se. Diuen que és un negoci farmacèutic, que qui sap quins efectes tindrà per a la salut, que hi ha coses que no quadren, i m’envien vídeos amb gent que es posa un imant al braç i l’imant s’hi enganxa. Mai descarto que la humanitat pugui estar equivocada. Donat el cas, però, més valdria enfonsar-se amb ella.

Siguem optimistes. És una punxadeta entre la vida i la mort. Pavelló Firal de Girona, una tarda calorosa de juny, màniga curta tothom. La cua no para d’avançar. “Cap a l’escorxador”, fa broma algú. Qui sap com reaccionarà el cos a la injecció. La gent de les cues té més o menys la meva edat. Voregem els cinquanta anys. Amagades darrere la mascareta les arrugues de la cara i el coll, l’edat se’ns delata no pas per la forma i postura de cadascú, ni pel vestit, ni encara menys pels cabells, sinó pels braços, la poca turgència i el desgast de la pell, la flaccidesa del múscul just allà per on entrarà l’agulla. Amb la vacunació massiva és la mateixa espècie humana que m’entra al cos, té un punt de violació consentida, ho he d’admetre, però ni així podrien modificar-me els pensaments, ni controlar-me’ls, ni aplacar-me’ls, abans la medicació enfonsaria la persona sencera com un castell de cartes. Podem ser poca cosa enfront d’un virus, però estem prou ben dissenyats.

stats