Un recurs recreatiu, però sobretot un patrimoni a conservar

Limnos reclama més conscienciació ecològica de ciutadans i administracions

Nou anys enrere, quan investigadors de la Universitat d’Oviedo van concloure que Banyoles és el municipi català amb més qualitat de vida, pocs banyolins se’n van estranyar. L’estudi, que es continua esmentant de tant en tant, avaluava una gran diversitat d’aspectes -consum, serveis socials, habitatge, transport, medi ambient, mercat de treball, salut, cultura, lleure, educació i seguretat-, però qui més qui menys va associar-ho a la presència de l’estany. “Aquest patrimoni ecològic, sotmès tothora a usos recreatius, coexisteix de forma íntima als municipis de Porqueres i Banyoles”, diu Gerard Funosas, president de Limnos (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany). La contigüitat de l’estany amb el nucli urbà de Banyoles en la vora est fa que els espais verds d’aquesta zona estiguin més enjardinats, mentre que la vora oest de l’estany és la més natural i atractiva per la biodiversitat.

Espècies invasores

“Històricament, aquesta relació tan íntima entre els habitants de Banyoles i l’estany n’ha limitat i alterat greument el patrimoni natural. Un gran exemple d’això va ser la Festa del Peix del 1911, quan es van introduir força espècies de peixos exòtics per augmentar la diversitat en la pesca. Alguns d’aquests peixos van resultar ser espècies altament invasores, i amb el temps han anat transformant tot l’ecosistema”, recorda Funosas. “Avui dia -prossegueix- les condicions de preservació de l’entorn natural i el nivell de conscienciació ambiental de la gent ha millorat molt. Una prova d’això és el tan esperat retorn de la llúdriga, que ja fa anys que visita o freqüenta l’estany i les llacunes adjacents. Les nàiades (una mena de musclos de riu) i els peixos autòctons més importants, com la bagra i el barb, han millorat o recuperat parcialment les seves poblacions locals gràcies a les actuacions de dos projectes Life de cofinançament europeu”.

Perills evidents

Tot i així, avisa el president de Limnos: “El nostre patrimoni natural i ecològic no està salvat. La salut dels recs perilla pels episodis de sequera cada cop més freqüents, però també per l’ús d’aquesta aigua per regar quan no toca i, menys freqüentment, per abocaments de contaminants industrials o domèstics a recs i rieres”. Funosas admet que la majoria de banyolins i visitants acostumen a respectar l’estany, però lamenta les nombroses excepcions que es produeixen. “En el cas dels joves, això és veu ben clar amb la tendència creixent a banyar-se en zones no autoritzades. I en general es nota per la intensificació de competicions esportives de tot tipus i pel manteniment cada cop més enjardinat de la vora est de l’estany, oblidant una mica les compensacions ambientals que es podrien fer a l’altra banda”.

Per tot això, Funosas adverteix: “Amb els anys que han de venir i les complicacions climàtiques que portaran, si volem conservar bé el paisatge i la biodiversitat associada, o fins i tot potenciar-la, seria bo que ciutadans i administracions del voltant de l’estany tendissin a valorar-lo i a entendre’l més com un espai i patrimoni natural per conservar i no tant com un recurs recreatiu”.