Publicitat
Publicitat

CELOBERT

Sense les rodes

Sembla un ovni, continua sent un cotxe.

L’aparcament públic que hi ha a prop del meu carrer, on deixo el cotxe (no tinc garatge), fa dies que té un al·licient: un Peugeot 106 blanc, sense rodes. Dic al·licient perquè (i em sap greu pel propietari, i per la por que un dia em pugui trobar el meu cotxe també sense rodes) té la seva gràcia, quan hi vaig, veure un cotxe sense rodes, com si s’hagués enfonsat a l’asfalt o agenollat entre els altres cotxes, o com si hagués de créixer uns pams. Robar les quatre rodes no és com robar la ràdio, que per cert conserva a dintre. És un cotxe vell, amb la GI de Girona a la matrícula, però al vidre hi duu l’adhesiu de la ITV vigent aquest 2017. No n’hi haurà prou amb la grua municipal per endur-se’l.

Deixar un cotxe sense rodes és una venjança de les que te’n recordes. Però el mecànic de seguida em desenganya. “Devia tenir les quatre rodes noves -em diu, quan l’hi comento- i algun capullo deu tenir un cotxe igual i...” “Però com la treus, la quarta roda?” “Amb un gat. Li fots quatre totxos a sota i avall”. “Ja. Però és que no hi ha cap totxo. Els quatre discos toquen a terra”. “Recony. Si és un 106, dos tios o tres l’aixequen per darrere”. “Però, i per davant?” “Suposo que amb un gat. El problema és com treus el gat, si no hi ha rodes”. “Esclar”. “Hòstia. Doncs... Ara, jo me’n recordo, fot molts anys, quan feia d’aprenent a la Seat, que robaven moltes rodes, però et trobaves el cotxe amb unes totxanes posades, deixaven el cotxe penjat. El tio que ho ha fet no deu tenir un duro o és un xoriço, o ha vist que les rodes eren noves... Et trobes de tot. Mira, en aquest pàrquing mateix, si t’hi fixes veuràs que hi ha un Ford Escort molt antic de color marró una mica metal·litzat. És d’una dona gran... Em diu: «No el puc engegar...» Li havien afluixat el delco per robar-l’hi! Només li faltava un cargol, devien estar a punt de... Em puc fins i tot imaginar qui és, perquè feia poc me n’havia vingut un a preguntar si tenia un delco... Pensa que cotxes de més de vint o vint-i-cinc anys molta gent els torna a arreglar i... Després hi ha malalts que viuen per a això, que els col·leccionen. I després hi ha els xoriços. Tu busques unes rodes i algú et diu: «Va, ja te’n portaré unes». Que ja te’n portaré unes? I d’on les has tret?”

De cop, plam! Com si haguessin abandonat el cotxe i se n’haguessin endut les rodes. És l’efecte que fa Junts pel Sí aquests dies no convocant el referèndum. Com si esperessin que la gent -els Vidal, els Llach, els firmants pel referèndum- els fessin la feina i assumissin ells els riscos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT