La sequera amenaça les collites I els hàbitats naturals

GironaTot i les pluges de l’últim cap de setmana, l’episodi de sequera que s’arrossega des de fa mesos fa que la situació cada vegada sigui més complicada. Entre les diverses conseqüències que comporta la manca de precipitacions, una és que els conreus de la majoria de les comarques gironines, exceptuant la Garrotxa, que està una mica millor, estan en una situació gairebé límit.

“Del Ripollès fins baix a mar, la cosa està molt negra. A la Garrotxa hi ha plogut una mica més perquè té una situació climatològica una mica diferent, però en general el panorama és complicat, tirant a molt complicat”, explica Carme Rosset, dinamitzadora d’Unió de Pagesos a les comarques gironines. “La gent que va plantar aviat, encara, però en molts camps no han germinat el 40% o 50% de les llavors. En el cas dels cereals, a molta gent que li van néixer fa unes setmanes ara se li estan morint per falta d’aigua. Ara caldrà veure si les pluges del cap de setmana passat ajuden a revifar algunes llavors. Cada hora de pluja va ser una benedicció, però ja veurem si haurà sigut suficient”, afegeix.

Segon any consecutiu dolent

Rosset remarca que el problema no és només la sequera d’aquest any, sinó que és el segon consecutiu amb molt poques pluges. “Venim d’un any molt dolent i aquest pinta pitjor. I la terra nota l’estrès hídric”, assegura. Malgrat els litres del cap de setmana, si la situació de falta de pluja persisteix els pròxims mesos no hi haurà ni farratge ni cereals, els ramaders es veuran obligats a comprar menjar per al bestiar i això farà que els preus de la carn pugin. “La petita explotació que depèn de la collita pròpia ho passarà malament. Si en cosa d’un mes no ha plogut una mica bé, hi haurà granges que hauran de treure’s de sobre part del bestiar”, pronostica Rosset. “Veus Lleida, que és el graner de Catalunya, i fa pena”, afegeix.

Rafel Garcia, pastor i pagès de Llers, explica: “Des de l’abril hauria hagut de fer tres collites i n’he fet tres mitges, però, esclar, quan ha plogut no ha passat mai de deu litres, i això quan hi ha arribat”. “La sequera et crea inseguretat perquè tens unes boques per alimentar i quan s’acaba el menjar que tens ensitjat, el que hagis de comprar fora va car perquè no n’hi ha”, afegeix. Aquest increment en el cost, Garcia assegura que ells no el poden repercutir. “El pagès ven al preu que li diuen i compra al preu que li diuen. No pot dir jo hi vull guanyar un tant per cent i aplicar-lo, perquè no se’n surt”, lamenta.

25 centímetres menys a l’estany

A Banyoles, l’estany ha perdut en els últims dos anys uns 300 milions de litres d’aigua. Segons les dades que recullen les sondes que hi ha a l’interior de l’estany, les pèrdues es van accelerar l’any passat. En aquests moments, el nivell de l’aigua està al voltant d’uns 25 centímetres per sota del valor que es considera normal, la cota 0, i marca el nivell més baix dels últims onze anys. Segons Jordi Bosch, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Banyoles, la situació no és preocupant, però diu que últimament la problemàtica s’ha accentuat perquè “municipis propers que s’abastien de pous i aqüífers propis estan acabant les seves reserves i ara recorren a l’aigua de l’estany”.

“A pesar d’aquests 300 milions de litres, amb una vista aèria de l’estany, el veus i sembla que no passi res. En el volum de l’estany, 300 milions de litres representen un 0,00 no sé quants per cent, és poca cosa -diu Bosch-. Però, esclar, cal que la gent faci un consum racional de l’aigua per evitar problemes en una ciutat on no n’ha faltat mai”. En aquest sentit, i per aprofitar millor l’aigua, l’Ajuntament de Banyoles ha substituït les comportes de quatre dels cinc recs que surten de l’estany per poder controlar millor l’evolució del nivell. “No es tracta de no deixar-ne sortir”, explica Bosch, però admet que ho regulen per evitar “pèrdues d’aigua innecessàries”.

Restriccions al Port de la Selva

Per ara, als municipis de les comarques gironines no s’han començat a aplicar restriccions, tret d’algun cas puntual, com el Port de la Selva. El 28 de novembre l’Ajuntament va dictar un decret d’alcaldia prohibint que l’aigua de la xarxa municipal es fes servir per a reg agrícola o de jardins, per omplir piscines i per netejar vehicles, embarcacions, façanes i terrasses. El consistori vol evitar que augmenti el nivell de sal de l’aqüífer que subministra el poble, cosa que s’està detectant des de fa unes setmanes, i, si pot ser, que disminueixi. Per això ha prohibit qualsevol altre ús que no sigui el pròpiament domèstic.

Amb tot, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), els municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipals, com Aigües Ter Llobregat i el Consorci de la Costa Brava, no tenen risc de desabastament a curt i mitjà termini.

Els aiguamolls de l’Empordà també estan seriosament afectats per la sequera. Els estanys no s’han arribat a assecar però registren uns nivells molt baixos d’aigua. Oriol Clarabuch, ornitòleg i tècnic del parc, diu que mai els havia vist tan baixos. “Treballo aquí des del 1996 i mai no els havia vist així. A més, l’aigua que hi ha és de molt mala qualitat, té un color més verdós i és molt tèrbola. És una aigua amb poc oxigen i gairebé sense aliment per als ocells”, explica.

Per això, aquest any el parc també registra un nivell baixíssim d’ocells que hi hagin anat a hivernar. “Segurament han passat de llarg i han anat al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Allà n’hi ha una quantitat extremadament alta comparat amb la que sol haver-hi”, afegeix. Segons Clarabuch, si en les pròximes setmanes no plou força i bé, “la situació pot ser dramàtica perquè diverses espècies d’ocells comencen la temporada de cria i necessiten que hi hagi més aigua de la que hi ha ara mateix”.

El més preocupant de la situació és que les previsions per a aquest hivern no són bones. Segons Miquel Bernis, meteoròleg del diari ARA, els models mensuals i trimestrals com els de l’agència NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica), l’agència científica del departament de Comerç dels Estats Units, “no pinten bé, fan pensar en un hivern més sec del normal a tot el Mediterrani occidental i, en canvi, amb pluges molt abundants a l’oest d’Europa”.