Sobreviure al confinament municipal als pobles petits

GironaConfinar un poble petit com Colomers (Baix Empordà), amb 174 veïns, és com aïllar una illa de l’Eixample de Barcelona. Perimetrar el Ripollès, amb 25.000 habitants, és com confinar qualsevol ciutat petita, com ara Olot o Manlleu. Són dues comparacions que estableixen alcaldes i veïns de municipis petits per denunciar l’“arbitrarietat” amb què s’ha aplicat el confinament per municipis. La majoria són pobles amb habitatges dispersos, sense blocs de pisos i alhora sense gaires serveis. Unes característiques que han propiciat que la majoria de contagis detectats s’hagin originat fora del municipi.

El primer cas que va haver-hi a Susqueda, el municipi menys habitat de la comarca de la Selva, va ser justament una alumna que estudia a l’institut d’Anglès. Hi ha hagut tan pocs positius que l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) no informa dels casos. Les 93 persones, repartides per tres veïnats disseminats en 52 quilòmetres quadrats, han de sortir del terme municipal per fer qualsevol gestió.

L’alcaldessa, Eva Viñolas, explica que la farmàcia que té més a prop és a 16 quilòmetres i ha de travessar dos municipis per arribar-hi. “Els casos que hem tingut els hem anat a buscar a fora, ja que tothom que ha agafat el covid és perquè han sortit fora del municipi”, diu Viñolas. L’alcaldessa, que també és diputada provincial delegada d’assistència als petits municipis, reclama que els tinguin més presents: “Cap al final del primer confinament semblava que ens escoltaven una mica, però actualment es pot dir que no ens escolten”.

Visitants tot i el confinament

L’alcaldessa de Susqueda també denuncia que, tot i el confinament, se’ls omple el municipi de visitants que agafen el cotxe per fer-hi esport. Una escena que s’ha repetit aquest cap de setmana passat: al veïnat de Sant Martí Sacalm hi han anat una setantena de cotxes de gent de fora del municipi que volien veure i jugar amb la neu. “Hi ha més cotxes que per la festa major”, es lamentava l’alcaldessa en un tuit en què també reclamava controls policials. “Us garanteixo que no són veïns del municipi”, assegurava. Hores més tard de fer el tuit, un grup de veïns ajudaven un cotxe amb una família que s’havia saltat el confinament i que havia sortit de la via al camí que porta del santuari del Coll fins a la muntanya de Sant Benet, al cor de les Guilleries.

Entre els habitants hi ha un sentiment contraposat, segons explica la Sandra, ja que alguns s’emprenyen per la quantitat de visitants, mentre que d’altres opinen que, mentre no es barregin diferents famílies, no implica cap risc. En el que sí que coincideixen és en denunciar la falta de control dels Mossos d’Esquadra.

En el dia a dia, els veïns asseguren que no pateixen el confinament i creuen que no els fa sentir “més aïllats”, ja que en certa manera ja n’estan pel fet de viure en masies disseminades. “Tenim l’avantatge que, al ser un municipi territorialment gran, no patim les mateixes conseqüències per fer esport”, diu la Sandra. L’únic greuge és que cada cop que han de sortir per comprar, fer un encàrrec o alguna gestió, que han de fer inevitablement fora del municipi, han d’omplir el certificat d’autoresponsabilitat.

Portbou, el colador de l’estació

A Portbou, poble fronterer de l’Alt Empordà, l’alcalde Xavi Barranco també assegura que molts dels casos -per ara se n’han detectat 24, segons l’AQuAS- són de treballadors de l’estació que viuen en altres municipis. “L’estació és un factor de risc, perquè és un lloc de pas amb viatgers amunt i avall, però no ha portat gaires problemes”, diu l’alcalde. Portbou és l’últim municipi abans d’arribar a França i el factor frontera també és un risc afegit. A això, l’alcalde hi suma la manca de controls a l’estació de tren, ja que assegura que és fàcil detectar turistes que hi passaven el cap de setmana. “De control se’n fa poc o malament; em fa l’efecte que per l’estació hi passa qui vol quan vol i de la manera que vol, sense gaires problemes”, assegura Barranco.

L’alcalde se suma al prec dels micropobles i considera que “no és una bona política prendre mesures genèriques”, malgrat que el seu municipi sí que té la majoria de serveis garantits dins del seu terme: diversos supermercats, mercats setmanals, un centre d’atenció primària i una escola, entre d’altres.

Cap cas durant la primera onada

El primer impacte del covid va passar per alt a Gualta, al Baix Ter, on no van registrar cap positiu fins a l’estiu; ara en tenen 12 d’acumulats. “Si ho dividim pels 402 habitants, no són pocs casos, però han estat espaiats i s’han produït en alguna reunió familiar o pel fet de ser contacte estret d’un altre positiu”, manté l’alcalde, Jaume Fontdevila. Tot i això, posa el fre de mà en la reclamació d’excepcions en el confinament per als pobles petits. Per una banda creu que, si es permetés la màniga ampla, els “tocaria el rebre” i els culparien de l’augment de casos”. Per l’altra, reconeix que el tancament per municipis els perjudica i que no té sentit “omplir certificats autoresponsables per anar a comprar”.

Els carrers de Gualta estan buits gran part del dia, amb una petita botiga que només obre als matins i un supermercat als afores del nucli. “Qui més qui menys té un petit pati i poca gent surt al carrer”, explica Sandra Frigola, una veïna que lamenta que han de sortir sovint del municipi per portar les filles a l’escola, per anar a la farmàcia o per dur el cotxe al taller. Frigola explica, empipada, que per Nadal els veïns no van sortir del poble i en canvi el municipi es va “emplenar” de veïns de segones residències. “Això la gent del poble no ho vam trobar gens normal”, assegura.

Una altra veïna, Eva Suana, ha tingut la mateixa sensació, però reconeix que no ha comportat cap perill de contagi. Tant ella com la seva parella treballen a l’Alt Empordà, però tot i dur el certificat autoresponsable asseguren que mai s’han trobat cap control policial: “A Gualta hi ha accés per quatre carreteres diferents, és molt difícil controlar qui hi entra i qui en surt”.

Restaurants sense clients

A Colomers, també al Baix Ter, han hagut de tancar la majoria dels restaurants a causa del confinament municipal. La Llúdriga només obre una hora i mitja als migdies, i hi ha dies que no han venut cap menú. La seva propietària, Tania van de Casteele, dibuixa un dia a dia complicat: “Treballem jo i el meu home, ja que els treballadors estan en un ERTO, i si un dia fem 100 euros ja és molt”. També han ofert un servei per dur el menjar a domicili, però com que han de desplaçar-se a diferents pobles, tampoc els surt a compte. “Hi ha moltes coses que les comprem directament al supermercat. No podem acumular estoc i hi ha moltes coses que ni les venem”, explica la Tania. A l’estiu van fer calaix “per sobreviure” si els tancaven. Comptaven amb un tancament d’un o dos mesos, però no l’hivern que els “estan donant”. Lamenta que, al contrari del que va passar durant el primer estat d’alarma, ara no compten amb bonificacions d’impostos.

“El confinament municipal s’acaba convertint en confinament domiciliari”, sentencia l’alcalde Josep Manel López Gifreu. Igual que a Gualta, hi ha molt poca gent pels seus carrers, i l’alcalde explica que van comptabilitzar un cas de covid durant la primera onada, i que des de llavors han conegut tres positius més. Són tan pocs, que el web del departament de Salut no recull cap cas al municipi de Colomers. “Els joves encara poden sortir a passejar i fer esport, però la majoria de gent es passa el dia tancada a casa, sobretot la gent gran”, lamenta l’alcalde, que qualifica d’“absurd” el tancament per municipis. “En aquestes cases hi viu una dona tota sola o pares amb els fills, i la interacció és molt menor que en els pisos de ciutat, però el tracte és el mateix”, diu.

Tampoc està content amb el confinament comarcal perquè són un poble que viu a cavall del Gironès i de l’Alt Empordà. Els veïns de Colomers acostumen a travessar la frontera amb el Gironès per comprar a Sant Jordi Desvalls i per visitar el metge a Cervià de Ter, i alhora també “fan vida mirant més a l’Escala, a l’Alt Empordà, que no pas a la Bisbal d’Empordà”, la capital de la comarca, explica l’alcalde. També assegura que “havent de sortir del municipi per qualsevol necessitat, sempre estàs a l’expectativa que un mosso et pari”. Per això veuria amb bons ulls un confinament per la regió sanitària o que establís un radi de mobilitat.

El WhatsApp, eina de suport

Tots tres alcaldes destaquen com una bona eina l’ús de grups de WhatsApp per a cada veïnat, i el seguiment a les persones més vulnerables. De fet, asseguren que el WhatsApp és l’aplicació que els ha permès arribar a la majoria de col·lectius dels seus municipis, incloent-hi la gent gran, molt abans que per correu electrònic. A banda dels missatges, a Portbou, els serveis socials han contractat una persona que truca als veïns més vulnerables i, si ho necessiten, els fa els encàrrecs. “Si tens una persona que no surt, l’Ajuntament es posa a la teva disposició”, resumeix l’alcalde Xavi Barranco.

Al Ripollès també hi ha queixes per la manera com s’ha gestionat la qüestió del confinament perimetral. Quan encara no havia paït el confinament de la comarca, el president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer, va rebre una trucada de la Generalitat per informar-lo que la mesura passava a ser història perquè la mobilitat es tornaria a limitar a tot Catalunya. Mitja hora després, el Govern anunciava el confinament municipal. Segons Colomer, és una mesura feta amb una “mirada metropolitana”: “No té ni cap ni peus en una comarca com la nostra, que tot just arriba als 25.000 habitants i en la qual la majoria de municipis no disposen dels serveis bàsics per a les persones”.

Cap positiu en sis municipis

De fet, sis municipis de la comarca encara no han registrat cap positiu, mentre que d’altres, com les Lloses, Planoles, Vallfogona i Ogassa, no n’han tingut més de deu, segons les últimes dades del departament de Salut. Amb aquestes dades, ¿com s’explica l’augment exponencial a partir de mitjans de desembre? És causat pel pont de la Puríssima i les vacances de Nadal, segons Colomer, que també admet que la simultaneïtat de diferents brots -a la residència de Sant Joan de les Abadesses, a l’Hospital de Campdevànol i a la Fundació MAP de Ripoll- va contribuir a eixamplar el volum de positius.

El president comarcal, que s’ha erigit últimament en una de les veus més crítiques al Ripollès per la gestió de la pandèmia, conclou que “la gent acaba fent una mica el que li dona la gana quan veuen que aquestes decisions són tan incongruents”. El seu descontentament ve de lluny. L’índex de rebrot se situa als 1.182 punts, 880 punts menys des que es van aplicar les restriccions, però encara molt per sobre de la mitjana catalana: “Si això equival a estar quinze dies tancats, crec que és un fracàs del departament de Salut haver pres aquesta decisió”.

Per a Colomer, el tancament durant les festes de Nadal hauria d’haver anat acompanyat de proves massives i lamenta que no s’hagi aplicat cap mesura addicional. A més, com que el confinament també va anar aparellat amb el tancament de bars i restaurants, el president del Consell Comarcal trenca una llança a favor del sector de la restauració i assegura que la mesura de tancament “no ha donat els fruits que havia de donar”.