23/09/2021

La taula de diàleg

2 min

Era de menjar poc i pair bé, però sense exagerar. Feia una setmana que esperava que el servissin. Estava sol al restaurant Sit&Talk&Huggies, els companys d’empresa l’havien plantat just abans d’entrar. Primer va pensar que ells s’ho perdrien, perquè era un restaurant win-win. Estovalles vermelles, coberteria de plata i una carta per llepar-se'n els dits, i escrita en català: quins rioja, quines postres..! Però al cap d’una setmana assegut esperant era lògic començar a sentir la mosca al nas, i tenir gana. Va agafar aire i va dir al cambrer:

- Usted perdone. Es que me muero de hambre.

- Faltaría más, caballero. Le atenderemos en cuanto nos sea posible. Un diálogo se cocina sin prisa, sin pausa y sin plazo, nuestro chef está en ello y Dios nos libre de ofenderlo. Maneja cuchillos.

Era estrany que en tants dies no hi hagués entrat ni un client. De vegades veia per la finestra una concentració de morts de gana a fora. Si volien menjar, que paguessin, pensava, indignat; la visa d’empresa no es finança pas sola. Les protestes de fora sempre acabaven igual. El cambrer trucava la policia, venia la Brimo, buidava uns quants ulls, s’enduia algun protestant i els altres es dispersaven.

Per distreure la gana, repassava les fotografies emmarcades a la paret. Personalitats importants, cadascú amb el seu plat de diàleg, amb dedicatòries i agraïments al cuiner. Ja s’hi veia, retratat també amb el seu plat de diàleg, l’especialitat de la casa, amb guarnició de patates.

Però passaven els dies i el plat no venia i la mateixa gana li feia imaginar el plat de diàleg oliós i dolç. Quin afalac per als sentits extasiats... Quan els companys ho sabessin..! Senyor, quin diàleg..! Directament vingut de la Meseta, un quilo sencer de diàleg farcit de gerds i melmelada, un diàleg imperial segons la recepta secreta borbònica... Hi cantaven els àngels! La carn tendra de diàleg, sucosa, aromàtica, celestial i divina, fraterna, un miracle del gust, es desfeia al paladar, i en passant per la gola deixava el rastre perfumat del rínxol vibrant d’una verge...

Va despertar-se del somni. Amb un esforç sobrehumà va aconseguir aixecar-se de taula, però estava tan afeblit que van haver de venir-lo a buscar amb ambulància. Ha posat en risc la seva vida, va dir l’infermer, mentre li injectava sèrum. Va passar-li pel cap si el negoci del restaurant no consistia precisament a estalviar-se el diàleg. De seguida s’ho va retreure, no volia ser malpensat. Però el cambrer l’esperava a la porta amb el compte. Va haver d’hipotecar la casa de la família per pagar la factura.

stats