SOCIETAT

Les últimes places de toros, Desaprofitades o abandonades

El clos d’Olot acull puntualment algun espectacle, i el de Figueres, en desús, està en un estat lamentable

De la sang dels toros i els crits del públic enfervorit a les rialles infantils i la música. Dels olés entusiasmats i el patiment dels cavalls al silenci i les males herbes. Quasi catorze anys després de l’última corrida de toros celebrada a les comarques gironines -l’1 de maig del 2005 a Olot-, les dues úniques places que no han estat derruïdes s’han convertit en espais força desaprofitats o clarament abandonats. La d’Olot acull molt de tant en tant algun espectacle familiar, i la de Figueres, tancada des del 1989, presenta un estat lamentable a l’espera d’una rehabilitació que no acaba d’arribar. Les altres tres places de toros que van existir a la demarcació ja fa anys que van ser enderrocades: la de Sant Feliu de Guíxols, el 1998, i les de Girona i Lloret de Mar, el 2006.

La més antiga, a Olot

La plaça de toros d’Olot, situada al barri del Roser i construïda amb pedra volcànica, es va inaugurar el 1859 i és la més antiga de Catalunya. Està protegida com a bé cultural d’interès local i no pot ser enderrocada. Fa tres mesos, la Fundación Toro de Lidia va demanar a l’Ajuntament d’Olot que li permetés organitzar-hi una corrida, però va rebre una negativa rotunda. El recurs de reposició interposat posteriorment per la fundació està pendent de resolució, però l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, descarta que torni a haver-hi corrides de toros a la ciutat.

Arguments contraposats

A més de la declaració antitaurina del 2004 i dels resultats de la consulta ciutadana que el 2016 va servir per posar fi als correbous de la capital garrotxina, l’alcalde esgrimeix com a argument la manca de condicions de la plaça: “Des del punt de vista sanitari no està preparada. No hi ha infermeria i els corrals estan en molt mal estat”. No és pas el parer de Pepe Amores, president de la Penya Taurina de la Garrotxa, una de les entitats que, conjuntament amb el novillero olotí Abel Robles, promouen la celebració d’una corrida. “La plaça està en perfectes condicions. Només cal, potser, una capa de pintura i canviar alguna fusta. Com que és de tercera categoria no cal escorxador ni hospital, s’hi pot dur un quiròfan mòbil. I els cavalls poden estar en una sala de la plaça”, afirma Amores. “A Olot hi ha molts aficionats taurins il·lusionats amb la idea de gaudir de la nostra cultura a la nostra ciutat, i a la Fundación Toro de Lidia són optimistes. Diuen que serà un procés llarg i dur, però que el guanyaran”, conclou.

És una previsió diametralment oposada a la de l’alcalde, que es mostra taxatiu: “La plaça és de titularitat municipal i és l’Ajuntament qui decideix quins espectacles s’hi poden organitzar. Si cal, fins i tot podem retirar-ne els usos taurins. En l’hipotètic cas que un òrgan judicial ens obligués a deixar-hi fer una cursa de braus aniria en contra de la voluntat majoritària dels olotins i generaria un gran rebuig. Alguna vegada he dit de broma que per tornar els toros a Olot haurien de dur el vaixell del Piolín al Fluvià”, comenta Corominas, que admet que la plaça s’ha convertit en un espai desaprofitat. “De tant en tant s’hi fan espectacles de poc risc, com circ i concerts infantils. S’havia parlat de la possibilitat de cobrir-la, com a Tarragona, però seria una inversió important”, remarca abans de confirmar que no hi ha cap projecte concret per remodelar la plaça.

Una àgora a Figueres

El cas de Figueres és quasi oposat al d’Olot. La plaça de toros, inaugurada el 1894 i tancada des de fa trenta anys, està completament abandonada malgrat estar protegida com a bé cultural d’interès local, però el govern municipal té un projecte per reformar-la i convertir-la en “una àgora oberta a l’estil del Teatre Grec de Barcelona”, informa l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef.

La seva proposta implica el buidatge de les estructures interiors i el manteniment dels elements protegits, com la façana del carrer del Far i del passeig del Cementiri. Anys enrere, la plaça de toros va arribar a utilitzar-se com a dipòsit municipal i magatzem de vehicles abandonats, però a hores d’ara és la viva imatge de la degradació. “És evident que cal rehabilitar-la. És un actiu de la ciutat, un espai que forma part de l’imaginari dels figuerencs; anys enrere havia estat molt concorreguda”, recorda abans de fer una confessió: “Quan l’Ajuntament va comprar la plaça per 120 milions de pessetes, en l’època que Marià Lorca era alcalde, el meu avi, Pere Masquef, era president de la Penya Taurina de Figueres. Quan jo era petit, sovint em duia a la plaça de toros i després al camp de futbol del Far. Si l’avi aixequés el cap s’enduria un disgust, perquè el toreig no m’agrada gens. Respecto a tothom, però penso que es podrien divertir fent altres coses que fer patir els animals”, apunta Masquef. L’alcalde insisteix que el projecte del govern municipal compagina la funcionalitat amb l’eficiència econòmica. “No podem fer volar coloms amb projectes que requeririen inversions milionàries [nou anys enrere Santi Vila, llavors alcalde de Figueres, va anunciar que a l’espai de la plaça s’hi faria “una de les ciutats esportives capdavanteres del país”]; conservar el perímetre i sanejar-ne l’interior tindrà un cost força reduït. A més de reformar la plaça de toros es farà un nou aparcament dissuasiu -de 300 places- a l’antic camp de futbol i també projectem traslladar l’estació de busos al carrer Progrés per ajudar a revitalitzar la zona est”, diu Masquef.

La plaça centenària de Girona

A banda de Figueres i Olot, les altres tres poblacions gironines que havien tingut places de toros fixes són Girona, Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols. Cap de les tres continua en peu i, en tots tres casos, a l’espai que ocupaven s’hi han construït equipaments. A Girona, l’edifici es va inaugurar el 1897 i durant moltes dècades va ser conegut com la plaça de toros de Santa Eugènia. Durant 109 anys van passar-hi els toreros més reputats, des de Chicuelo, Marcial Lalanda i Belmonte fins a Bernadó, El Cordobés i Álvaro Domecq. Quan es va inaugurar, Girona tenia deu mil habitants i el recinte podia encabir nou mil espectadors. Se situava en un extrem de la Devesa, just davant d’on ara hi ha el Palau Firal, i a més de les activitats taurines s’hi van dur a terme nombrosos espectacles i manifestacions culturals, com per exemple els famosos festivals infantils amb el Bombero Toreroi les actuacions de Ray Charles, Mecano i Joan Manuel Serrat. Però un dels episodis més recordats, sens dubte, és la filmació de la pel·lícula Pandora y el holandés errante, protagonitzada per Ava Gardner, James Mason i Mario Cabré. Al terreny que fins al 2006 va ocupar la plaça ara hi ha el Palau de Justícia i dos-cents habitatges.

Toros a la Costa Brava

Les dues places de toros de la Costa Brava es van edificar en ple boom turístic, amb la clara intenció de convertir la fiesta nacional en un reclam per a estrangers. La primera, inaugurada el 1957, va ser la de Sant Feliu de Guíxols, mentre que la de Lloret de Mar es va construir el 1962. La plaça de Sant Feliu només va durar 41 un anys. En ser derruïda, a l’espai que ocupava s’hi va fer l’estació d’autobusos. La plaça de Lloret no va tenir una vida gaire més llarga -44 anys- i va ser substituïda per un centre comercial, una plaça pública, un aparcament i nous vestidors per al camp de futbol.

Més continguts de

El + vist

El + comentat