18/03/2021

Em fa més por la vacuna

2 min

EM FA MÉS POR la vacuna que el virus, sento dir sovint a un o altre. Això no treu que la persona s’acabarà vacunant igualment, però no pot evitar treure a fora un negacionisme que no té tant a veure amb la salut humana com amb la de tota una època, i, de fet, amb la confiança en la mateixa humanitat.

¿M’equivoco pensant que el negacionisme s’ha escampat molt les últimes dècades? ¿O és que amb l’edat no puc defugir l’escepticisme i em sembla veure a fora el que ha crescut en realitat dintre meu? ¿Pot ser que l’escepticisme ens vagi envaint amb els anys i que, per això, el món necessiti que ens anem morint, treure-se’ns de sobre, per no convertir-se en un planeta de nihilisme i autodestrucció?

No en tinc ni idea. Sempre hi ha la por que els remeis siguin pitjors que les malalties. No crec que les últimes dècades hagin anat a favor de l’educació i la política, que sempre van juntes. La sobreinformació ens satura. El més ignorant es posa a discutir amb el més expert. Et tracten de nazi mentre fan amb orgull la salutació feixista.

En el tractament del virus, el descrèdit té a veure amb les anades i vingudes, la falta de lògica i el costum hipòcrita de no dir mai les coses pel seu nom. Espantats i sense experiència, durant el primer confinament vam combregar amb mesures arbitràries, molt ben representades pels uniformes militars a les rodes de premsa de Madrid. En cap moment hem parat d’anar d’un cantó a l’altre. El virus no arribarà aquí, és una merda de grip! La mascareta no serveix per a res! Poseu-vos guants, desinfecteu el mòbil! Ni treure el nas al carrer! Ens hauríem estalviat moltes restriccions gratuïtes amb una directriu senzilla, raonable i provisional: prohibit acostar-se a dos metres d’una altra persona.

Quan es volien evitar les eleccions, votar era perillosíssim. Quan les eleccions van haver-se de fer, votar ja era molt segur. Anar a treballar i a l’escola és segur, sopar a la terrassa d’un restaurant és molt perillós. Quan s’acosten festius, el desplaçament no és tan greu. A Madrid, ¿no s’havien de morir tots? La part que semblava difícil -tenir aviat la vacuna- resulta que s’estavella contra la part que semblava més fàcil -posar-la-. Faltava que s’aturés l’administració d’una vacuna perquè els dubtes es disparessin. No sabem res de res. I encara afegim-hi les sospites que les implicacions econòmiques provoquen sempre en aquest país tan ple de misèria i de lladres de camins. Només sabem que, contra l’epidèmia de la desconfiança, tota la vida hi ha hagut un remei: aprofundir en nosaltres mateixos.

stats