CELOBERT
Comarques Gironines 28/09/2017

La visita A Washington

i
Toni Sala
2 min

DIMARTS VAIG arribar a Barcelona en avió. Vaig veure des del cel el famós vaixell Piuet, com un emblema de la facilitat del món per saltar de l’alegria al sinistre i de la tenebra a la felicitat, d’un surrealisme o irracionalitat molt espanyols. L’avió anava ple d’americans jubilats, de visita a Barcelona, i la sensació era d’una gran normalitat. Tanta que vaig pensar que potser ara mateix Rajoy ja ha cremat gairebé tota la pólvora i que diumenge votarem amb molta més tranquil·litat que no ens pensem avui, amb la por al cos que tan indignament ens han mirat de posar.

Després dels escorcolls i les prohibicions, les detencions i els milers de policies enviats a Catalunya per espantar-nos amb la memòria negra d’Espanya, després de sotmetre’ns a un estat d’excepció i d’acabar convertint un referèndum d’autoderterminació en un referèndum entre democràcia o parafeixisme, entre autoritarisme o llibertat, Rajoy se’n va anar a Washington a veure Trump, confiant que això l’enfortiria.

No sé si sabia quin país visitava. Justament vaig ser la setmana passada a Wash-ington, i quan els explicava què feia el govern espanyol no ho entenien. Com havia d’entendre-ho el país de la Revolució Americana, constituït precisament per George Washington en un estat independent? ¿Allà havia d’anar Rajoy a buscar suport per a la repressió? ¿Al país que va salvar Europa del feixisme? ¿Al que té per símbol l’Estàtua de la Llibertat?

Trump és un president molt discutit, precisament per actituds que es contradiuen amb la tradició nord-americana, hereva del respecte a la llibertat dels seus avantpassats anglesos, sí, els mateixos que van deixar fa poc que Escòcia votés sense fer-ne cap drama. Vas a una botiga on venen postals dels presidents nord-americans i algú ha girat la postal de Trump a l’inrevés en protesta per conductes semblants al supremacisme castellà, però la base democràtica de Trump ni es planteja. És clar que els interessos hi juguen i que Rajoy podia haver-se’n sortit, però em sembla que demanava una mica massa.

Si Espanya hagués de quedar fora del món civilitzat a canvi de continuar allargant la repressió a Catalunya, no dubto que ho faria. Però no sé si Europa es pot permetre perdre Catalunya. Així m’explico que no hàgim tingut una oposició radical al referèndum des d’Europa.

El Piuet és un ocellet americà, d’una sèrie de dibuixos animats per a nens. El Piuet també ve dels Estats Units, i espero que ens continuï ajudant a la puresa llibertària d’aquest referèndum fundacional diumenge que ve. Ens veiem a les urnes!

stats