Les voltes que sostenen l’activisme sobiranista a Girona
La llibreria Les Voltes, avui fundació, compleix més de 50 anys de servei al país
GironaSi actualment dedicar-se a vendre llibres és un acte de valentia, limitar-se només als títols en català és una veritable proesa. Per això és insòlita la fermesa de la llibreria Les Voltes de Girona, que ni en moments de crisi com la que pateix avui el sector del llibre no ha tingut la temptació d’ampliar el seu fons incorporant llibres o revistes en castellà. Així ha sigut durant els seus 50 anys d’existència, amb una sola excepció: els llibres en castellà sobre el procés apareguts recentment sí que tenen un lloc a les prestatgeries i a l’aparador de l’establiment, perquè “en aquests moments que vivim ens interessa que el missatge que contenen aquests llibres arribi al lector en castellà”, explica el director de la Fundació Les Voltes, Joan Matamala.
Suport a la cultura catalana
Situada al cor del Barri Vell, entre la seu de l’Ajuntament i la Casa Carles, la petita llibreria Les Voltes no és un negoci per fer-se ric, i no només perquè la militant autolimitació als títols en català li impedeix fer abundosa caixa. L’objectiu dels socis que el 1963 van fundar Les Voltes no era guanyar diners venent llibres, sinó la defensa de la llengua i la cultura catalanes, i una de les maneres d’aconseguir-ho era posar a l’abast dels lectors els pocs títols en català que el règim franquista permetia aleshores, encara que fossin passats pel sedàs de la censura.
Mig segle després, la llibreria, convertida en Fundació des de l’any 2012, continua lluitant per la cultura i la llengua catalanes, “i ara també per la independència”, matisa Matamala. “Estem sota un estat que dedica molts recursos a anar contra la nostra llengua i la nostra cultura. Per això la millor manera de lluitar per la nostra cultura és treballar per tenir un estat propi”, assegura el director de la Fundació Les Voltes.
Accions gestades a la rerebotiga
A la rerebotiga de Les Voltes s’hi han cuinat campanyes catalanistes de tota mena, inicialment en la clandestinitat, per defugir la implacable repressió del franquisme. En els últims anys, coincidint amb l’auge del sobiranime, les iniciatives que s’hi han gestat, algunes en col·laboració amb l’ANC o Òmnium Cultural, han tingut suports massius, com ara l’expedició del DNI català (s’està a punt d’emetre el carnet número 100.000) o la campanya per recollir autoinculpacions per haver participat en el procés participatiu del 9-N. Una de les últimes accions impulsades per la Fundació Les Voltes és la tasca, colze a colze amb l’inhabilitat jutge Santiago Vidal, per recollir esmenes i propostes dels ciutadans a l’esborrany de la nova Constitució catalana que redacta el magistrat juntament amb un grup de deu juristes.
Debat sobre la nova Constitució
Les esmenes es reben a través de la web www.unanovaconstitucio.cat, impulsada per la Fundació Les Voltes. En mig any els ciutadans hi han presentat més de 2.000 esmenes, “tot un èxit”, segons coincideixen Joan Matamala i Santiago Vidal, que la setmana passada van avançar a Girona, en un acte multitudinari, el contingut de les esmenes presentades fins ara, una gran part de les quals fan referència a la llengua i, concretament, a la convivència entre el català i el castellà en el futur estat independent.
Les esmenes dels ciutadans es consideren “les aportacions de l’expert 21” en la feina que estan fent una vintena de persones en la redacció de tres textos constitucionals diferents per a una futura Catalunya independent. El primer col·lectiu l’encapçala Santiago Vidal, el segon és un grup d’experts constitucionalistes que viuen a l’estranger i el tercer el lidera un grup d’enginyers). L’objectiu, explica Matamala, és elaborar un text refós dels tres textos i de les aportacions dels ciutadans. Està previst poder-lo presentar a finals d’any.
Convenció constituent
Una dotzena d’entitats, integrades a la plataforma Reiniciacatalunya.cat, promouen que l’aprovació de la nova Constitució catalana es faci a través d’un procés de convenció constituent, és a dir, garantint que la participació ciutadana sigui possible fins i tot quan el text es debati al Parlament.
“En cap cas es farà una Constitució com l’espanyola del 1978, redactada per unes quantes persones tancades en un despatx. Ara tenim l’oportunitat de canviar la manera de fer política, de tornar-ho a replantejar tot. Si no ho aprofitem, les generacions que vénen no ens ho perdonaran mai”, diu Matamala.
